Inventari d’urgència núm. 2

La pedra seca de Vilafranca.
L’Aplec dels Ports que s’hi farà l’any que ve.
Els pagesos de Menorca. L’illa en el record.
Assassinat al club dels poetes, un èxit de visites. No copieu!
Què en farem de la literatura?
82 conferències. Ja està dit.
Vicent Andrés Estellés, aquell fill de forner que va escriure tant que perdia els poemaris.
Hip-hop per fer ballar el cap dels endormits.
Els jugadors de whist.
Els papers de la UGT de Traiguera que encara són a Salamanca. Aquell botí de guerra, aquell lladrocini.
Manel. Ai, Dolors…
I unes ganes que pugen i pugen d’escriure però sense temps.
És el temps de llegir: Sherlock Holmes, Patufet i l’escola de Vilagrassa, comarca de l’Urgell.
L’Urgell, com un país perdut, com el país perdut d’Ares.
Demà ve el poeta Antoni Canu a Barcelona.
Demà arranca la biblioteca Ernest Lluch de Vilassar de Mar.
Demà ja és avui.

Barcelona tràgica

Llegeixo Barcelona tràgica d’Andreu Martín després d’haver sentit parlar l’autor en una entrevista radiofònica. Tot i que és un autor que no necessita gaire presentació i que conec des de fa temps per la seua dedicació a la literaura juvenil i a la novel·la negra, no recordo haver llegit res d’ell darrerament. Aquest any es commemora el centenari dels fets de la Setmana Tràgica i l’enfocament que l’autor dóna al tractament de la qüestió en l’entrevista esmentada em decideix a llegir-lo.

A banda del poc o molt que conega el tema d’haver-lo estudiat, la imatge imaginaria que tinc de la Setmana Tràgica es remunta a La ciutat cremada, pel·lícula dirigida per Antoni Ribas, de 1976. És, per tant, l’imaginari d’una altra època.

Llengua, literatura i educació, i 3

Abordem ara el vessant més relacionat amb l’educació. Anteriorment ja hem fet esment de la situació general de la joventut de Catalunya quant a hàbits culturals i de la situació dels ensenyaments de la literatura en el sistema educatiu actual. Entrem, doncs, a comentar la part final de l’enunciat de la taula rodona, que planteja la incidència de la producció literària ebrenca més recent en l’escola del seu àmbit territorial.

Llengua, literatura i educació, 2

Al meu entendre, els escriptors ebrencs hem de basar la nostra pràctica lingüística, consistent en la creació literària, en dos principis: la creativitat i el criteri lingüístic.

Parlar de creativitat i no parlar alhora de llibertat cretaiva, és impossible. Aquesta llibertat creativa fa referència, sobretot, a l’ús del llenguatge literari, que és la matèria primera que tenim entre mans.

Llengua, literatura i educació

Inicio uns pocs escrits dedicats a aquesta temàtica amb l’esperança d’aclarir quatre coses per ser dites en taula rodona a les properes jornades de les lletres ebrenques, que tindran lloc els propers dies 23 i 24 a la biblioteca Sebatià Juan Arbó d’Amposta.

Tres són els conceptes a relligar i tres els punts de vista des dels quals m’hi atanso: lingüista, escriptor i educador. Dues qüestions incials per trencar el gel, recollides al tríptic de les jornades: Quin és l’estat de la llengua literària a les nostres terres? Arriba la producció literària més recent als centres educatius de la nostra demarcació?

Joan Ferreres

Text sobre l’historiador Joan Ferreres i Nos amb motiu de la presentació a Traiguera del seu llibre L’esplendor de la Traiguera renaixentista.

Ara, per fer la presentació de l’autor del llibre que es presenta avui en aquest espai del Pes Fariner, que va adquirint potser més lentament que no seria d’esperar el seu caràcter emblemàtic per a la cultura de Traiguera, podria començar dient que Joan Ferreres és professor de secundària i doctor en història, amb una tesi doctoral sobre l’escultor Joan Baptista Folia, jordienc com ell; i que és un historiador amb una llarga trajectòria en l’estudi del Maestrat Vell de Montesa, la seua terra i la seua gent, sobretot des del Centre d’Estudis del Maestrat, de Benicarló, pràcticament des dels seus inicis a finals dels anys 70 del segle passat.

Homenatge a Octavi Serret

Cap a 1999 havia començat a estudiar a la UOC i m’havia entrat la fal·lera d’Internet. Estava aprenent a fer pàgines web i per practicar i també per donar solta a les inquietuds literàries i culturals, per explorar en definitiva les possibilitats d’aquest nou mitjà de comunicació que és avui Internet, vaig crear la revista digital tossal. Entre altres coses, la revista, al capdavall un aplec de pàgines web més o menys ben ordenades i relacionades amb les possibilitats que oferia el que avui en diem, potser una mica despectivament, la web 1.0, donava notícia d’altres web relacionats amb la literatura i la cultura d’expressió catalana.

Ja en aquell temps recordo haver detectat la web de la llibreria Serret de Vall-de-roures i haver-ne recollit la referència en una de les pagines de la publicació. En aquell moment, era de les poques llibreries que tenia aparador a Internet.

Rossinyols

L’estiu astronòmic encara no s’ha acabat i ja s’han començat a notar els primers canvisen la meteorologia. Setembre és un mes de transició i això es nota també a taula, a la cuina i al mercat. Encara que siga a preus prohibitius, ja es poden trobar els primers bolets de la temporada. Els de la família dels rossinyols són dels més primerencs, ja que de fet se’n poden trobar durant l’estiu. Dins d’aquest grup de bolets, la guia Caçadors de bolets, que és la que tinc a mà, hi aplega els rossinyols mateixos, els camagrocs i les trompetes. Tots tres bolets són d’un gust i una textura espectaculars.

El músic del bulevard Rossini

He llegit amb fruïció creixent El músic del bulevard Rossini, de Vicent Usó, obra que va ser finalista del premi Sant Jordi de 2008. Allò que al començament  sembla una novel·la psicològica de viaranys recaragolats va prenent cos i definint-se de la mà d’una veu narrativa amb personalitat que culmina una dura història de rabiosa actualitat acomplint les expectatives que justament va generant en el lector al llarg de 185 pàgines.

Malgrat la projecció de l’autor, també en el camp de la narrativa juvenil, encara no n’havia llegit cap llibre i l’aproximació que n’he fet diguem que per raons professionals, va portar-me a llegir aquest llibre.

Cada castell i totes les ombres

Aquest estiu llegeixo Cada castell i totes les ombres de Baltasar Porcel. L’exemplar vaig adquirir-lo a la Setmana del Llibre en Català que va tenir lloc a Sant Cugat del Vallès i porta la dedicatòria de lletra ampulosa de l’autor, que va morir entre l’adquisició del llibre i l’inici de la lectura. Per acabar-ho de fer bonic, llegeixo bona part del llibre a la seua terra, a Mallorca. Justament aquells dies, apareix al diari Avui l’article de Melcior Comes “Porcel i totes les ombres“, que ve a ser un escrit vindicatiu de la figura de l’escriptor recentment traspassat.

Certament, la lectura que en faig no és ni molt menys ingènua. Vaig adquirir el llibre per la presència de l’autor a la Setmana del Llibre i la possibilitat d’emportar-me’n l’exemplar signat. És a dir, per pura casualitat.