He vist

He vist cues de cotxes a les gasolineres amb conductors bastant poc divertits i dependents de celles arrufades, demanant carnets d’identitat per omplir el dipòsit abans de pagar. He vist les indicacions a les aixetes dels sortidors eixuts.

He vist carrers buits que altres dies són intransitables, autopistes sense cues però amb els mateixos peatges, i cotxes escadussers corrent dins els límits de velocitat.

He vist prestatges buits i tancats, palets pelats. No he pogut evitar de recordar els prestatges buits dels finals agònics de la Unió Soviètica mentre la gent buscava amb què omplir el carro i dubtava desorientada davant la manca d’oferta. He vist la pescatera netegant les revores de les manises davant el pedrís buit de peix.

Alguna altra vegada havia imaginat la situació límit en què tot es col·lapsava i no era exactament així. Devia ser arran de l’apagada del 2007 a Barcelona. els llums s’apagaven, l’electricitat desapareixia i la involució de tot plegat feia retrocedir la civilització uns quants segles. Però alguns automòbils continuaven funcionant durant un temps, mentrestant podia trobar-se combustible. Encara deu ser una reminiscència inconscient del Mecanoscrit del segon origen aquell best-seller del qual abominen els coents que no mouran mai un dit per la nostra cultura i prefereixen dissoldre’s en altres de més… diferents.

No seria així. He vist que no seria així. Que seria molt pitjor. La ciència-ficció és un gènere molt productiu.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s