A full per dia

riuA full per dia és el ritme que porto ara. Un conte per a la trobada de l’agost a can Serret, que apareixerà al seu bloc despús-demà i un article d’Ilercavònia per a Vinaròs News. Això darrer és molt curiós. No sé com pot ser que, vivint aquí, escriga sobre les coses d’allà. En realitat hi huaria d’haver un moment que la creativitat s’esgotés, però no és el cas. Segurament un contacte més o menys sovintejat hi ajuda. Però en realitat el que fa bollir l’olla és la periodicitat, la sistematicitat d’Emili Fonollosa requerint textos, i el gènere de les lectures d’historiografia comarcal.

M’estic plantejant la possibilitat de reprendre temporalment la sèrie dels Camins de la memòria a l’escalf d’una lectura proteica sobre el carlisme nostrat, és a dir, sobre el carlisme del Maestrat. De moment, hi dedicaré el proper article d’Ilercavònia.

Però primer he d’acabar el conte començat. I allà va un avanç, corresponent als dos primers paràgrafs:

Obri els ulls mentrestant es fa el mort al fons del toll del riu, entre les roques arrodonides pel frec de l’erosió, i s’enlluerna perquè el sol és pràcticament al zènit i no acaba de distingir bé les dues siluetes que se’l miren de dalt de la carretera estant. Fa uns minuts que ha sentit com s’apropava algú caminant. Són dues veus de dona que discuteixen entre si i reneguen a la seua manera, que li sona familiar perquè és la mateixa dels alumnes que té a l’escola, a les classes de dibuix tècnic. L’encant de la frescor fluvial de l’aigua i la quietud s’esvaieixen en l’instant que fa l’associació d’idees que dues noies es miren un tio fent-se el mort en pilota picada al fons del toll i que el tio és ell. Decideix guardar les formes, és a dir, fer com que no se n’adona. Si volen res ja diran el què. Torna a obrir mig ull i continuen allà mentre comença a sentir-se un soroll de cotxe que s’apropa. Parlen entre elles. Deuen voler dir-li alguna cosa, però es giren i miren en direcció a la part per on s’apropa l’automòbil. Li fan accions. Se sent com les rodes trepitgen la graveta del voral. El cotxe s’ha aturat. Parlen, però ell té una orella tapada d’haver-se estat fent capbussons una estona i no ho comprèn bé. Han pujat al cotxe i la màquina reprèn la marxa després que se li hagi engegat automàticament el ventilador. Silenci un altre cop. Només les txitxarres que canten fins a l’extenuació en l’hora de plena calor del dia. Puja per les pedres fins al seu cotxe, que està arrambat vora la carretera, just després d’on abans s’ha parat l’altre. Li fa mandra buscar una tovallola al maleter i s’espolsa la mullena com fan els gossos. Total, amb aquesta calor en un moment estarà eixut. Doncs efectivament les mosses han marxat en aquell cotxe.
Això li passa per voler-se fer el naturista com si res. Quina fila devia fer vist des d’aquí dalt? D’inspirar confiança, no gaire. Sent com li grunyen els budells. El bany li ha obert la gana. Es grata un moment la barba, s’esborrifa els cabells llargs i entra al cotxe, que de totes maneres és un forn.

Continuarà

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s