Una de por

Espero a la sala d’espera per entrar a la dentista i prenc una revista de les que hi sol haver. M’abstinc de consultar la capçalera del cor que hi ha perquè francament la sensació de fàstic no em resulta abellidora. Opto per una capçalera espanyola de política, un número passat de fa un mes. Cada dues pàgines hi ha una expressió de menyspreu envers la llengua catalana. Certament les firmes que escriuen les columnes són d’allò més ràncies, de les que van començar amb la transició espanyola i encara no s’han jubilat. Van tenir la seua època daurada durant l’època que aquell escriptor malparlat de Madrid va designar com “el aznarato”, i ara es veu que tornen a la càrrega perquè al capdavall les garrofes sempre se les han guanyades així.  Potser no han afluixat mai.

El cas és que em ve a l’acudit que posar aquestes revistes a la sala d’espera del dentista ja és mala llet. Oimés després de les xifres que corren sobre les balances fiscals, que no serveixen per a res ni res ni s’han de tenir en compte a l’hora de res. Només que casualment les comunidades autonomas que paguen a Espanya són les dels Països Catalans. Mala sort. Tants anys amagant la realitat sota l’estora i al capdavall els Països Catalans existeixen, i mantenen l’estat espanyol i veïnat.

I mentrestant anem aguantant aquesta bruenete mediàtica que ens menysprea per sistema. I la veritat és que vist a la sala d’espera del dentista poden arribar a espantar i tot. Potser que em porte la revista de casa.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s