Traiguera imaginària

[Recupero aquest text antic, escrit arran de Cròniques perdudes. primer intent reeixit de publicar en format llibre. Ara l’he revisitat arran de l’activitat present i pot donar joc a la literatura que faig córrer darrerament.]

» No ho sé del cert, però juraria que el fet d’escriure contes agafant Traiguera com a univers de ficció respon a la distància. Ben pensat, totes les produccions narratives prenen aquest àmbit com univers de ficció. Deu respondre, doncs, al fet de trobar-me’n lluny i a la necessitat de mantenir uns vincles afectius que, lentament, van difuminant-se tal com avança la vida.

És evident que l’univers de ficció que apareix descrit, indirectament, a Cròniques perdudes no és ni pot ser el món local conegut per mi, que no vaig viure el lapse temporal en què se situa l’acció dels contes, sinó la seua memòria llegada per via oral, familiar, més o menys mitificada pel pas del temps. Memòria i imaginació, doncs, es fonen a l’hora d’escriure. I és així que hi podem trobar ressons de fets quotidians ja caducats, d’històries que han acabat esdevenint llegenda, que no se sap del cert si són veritat o no, com és el cas de Els bous de la sang, un conte que té el seu origen en referències populars que no són traiguerines, sinó xertolines, però que tanmateix han estat identificades com a pròpies per gent diversa del Maestrat. Això mateix passa a Olives trencades i timó: les anomenades timbetes de la font de Sant Vicent deu ser un dels llocs visitats per totes les generacions d’adolescents de la vila, i així és lògic que la gent que ha llegit el conte s’hi identifiqui.

Darrere de tot plegat, però, hi ha una intenció ètica clara, la de reivindicar la memòria concreta de els gents que van patir la derrota de 1936-1939 i la repressió dels 40 anys posteriors. I no es tracta tant d’una repressió política com d’una repressió intel·lectual i de formes de vida, d’una repressió en tots els ordres de la vida quotidiana, des del llit fins a les presons del règim. És per això que no es pot parlar de memòria col·lectiva, sinó de memòria íntima, un terme que no abasta el conjunt de la gent però sí que abasta el conjunt dels patiments, dels sentiments i vivències de l’època, de les públiques i de les privades.

Des d’aquest punt de vista, demanar que la Traiguera que apareix reflectida a Cròniques perdudes reculli fidelment la realitat històrica no té sentit, primerament perquè la memòria és imaginada i també ho són tots els personatges, tret d’alguna excepció referida a personatges que no intervenen en l’acció; en segon lloc per les mateixes característiques del gènere: situant-nos en la ficció, la realitat històrica esdevé secundària; en tercer lloc perquè si hagués hagut de retratar fidelment la crua realitat històrica, tal com fa Muñoz[1] en les seues memòries casolanes, ens hauríem trobat amb narracions quaranta vegades més punyents, pràcticament insuportables a la bona sensibilitat ètica i estètica, que les que ara he confegit. En aquest sentit pot dir-se que la realitat supera amb escreix la ficció i esdevé, en el seu conjunt, repugnant.

El món de ficció de Cròniques perdudes, doncs, és una projecció imaginària d’informacions diverses referents a la memòria heretada d’una vila, Traiguera, i un temps, el franquisme, del qual emergeix el present. No cal dir, és peremptori, que present i passat presenten en aquest cas, com en el del conjunt de la vida pública espanyola, una clara continuïtat i aquesta és l’única cosa que pot ferir la sensibilitat de qui es troba en aquests casos. Valgui dir que no és aquesta la intenció de l’autor, sinó la de preservar una memòria personal, íntima, del món del qual procedeix.

Tret, doncs, dels personatges i les històries reals, la Traiguera imaginària que apareix a Cròniques perdudes es redueix a l’espai físic, més o menys caracteritzat segons l’època, els costums, la memòria íntima i el llenguatge. Amb tot, la ficció que resulta d’aquesta combinació s’assembla prou al concepte que el lector pugui tenir de la realitat històrica. No vull dir pas el lector de Traiguera, que no és sinó molt tangencialment el destinatari dels contes, sinó el lector en general. Remarco també el fet de parlar del concepte de realitat històrica que posseeix el lector i no fer-ho directament de la realitat històrica. Fins i tot en el cas d’haver-hi participat directament, sempre hi ha la concepció, la visió que hom pugui tenir d’aquesta realitat, sempre hi ha una memòria íntima que és el que intento copsar. És ací que hi pot haver el punt de connexió entre autor i lector, l’atractiu que pot sentir la persona que s’encari amb el llibre.

Com ja he esmentat, no em cap cap dubte que hi pot haver qui s’hi senti al·ludit, però això són inconvenients bastant usuals en literatura, que no poden aturar, ni imposar, cap mena d’autocensura al creador. Jo no ho he fet en cap moment.


[1] Joaquín Muñoz, secretari de l’Ajuntament durant la guerra de 1936-1939, empresonat en acabar la guerra de 1936-1939, hagué d’exiliar-se a França a causa del seu suport al maquis.

Advertisements

2 pensaments sobre “Traiguera imaginària

  1. Mª Pilar Sabater diu:

    Jo no puc evitar de felicitar l’Autor, en la seua intenció etica mes genuina, que tradueix en una acció, no nomes de recuperacio de memoria historica, sino de solidaritat social per als perdedors de la guerra Civil de 1936-1939 i la repressió dels 40 anys posteriors, que varem patir molts mes que aquells perdedors. Efectivament, la repressio en la quotidianitat de les nostres formes de vida, amb els testimonis llavors encara presents, d’aquells que en varen ser protagonistes no ha de quedar en l’oblit. En aquest sentit, aquesta memoria intima, inevitablement es col.lectiva, com a minim, per als que a mes a mes de sensibles al patiment i seqüel.les de l’esmentat desastre historic, tenim present i estimem Traiguera i els origens i vincles propers que tenim amb l?autor.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s