Literatura de la memòria històrica

Vaig coincidir amb Josep Gironès a la darrera Fira del Llibre i l’Autor Ebrencs a Móra d’Ebre, on vam presentar les nostres novel·les respectives. En aquell moment, va cridar-me l’atenció, d’una banda, la presentació d’una novel·la sobre els anomenats Fets de la Fatarella (Terra Alta), escaiguts al gener de 1937, en què 34 pagesos del poble van perdre la vida a mans de la CNT-FAI per oposar-se a la col·lectivització de les terres. De l’altra, també va cridar-me l’atenció la contundència amb què Josep Gironès va criticar el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, que es veu que de moment no ha fet res per recuperar dignament la memòria de les víctimes d’aquells fets. Aquell mateix dia vaig decidir comprar el llibre.

Darrerament, sobretot a causa dels estudis que n’ha fet l’historiador Josep Termes, es tracta d’un tema que ha atret l’atenció de la creació literària i volia saber quin relat en feia un fill del mateix poble. Més tard, mentrestant havia començat la lectura del llibre, vaig tornar a coincidir amb l’autor a Vall-de-roures, a can Serret, a la trobada anual d’escriptors ebrencs al Matarranya. Va preguntar-me si la novel·la m’agradava i vaig dir-li que sí, si bé encara no havia acabat de llegir-la. Va dir-me que encara no havia trobat ningú que li digués que no i vaig deduir que tanta unanimitat no acabava de fer-li el pes.

Acabada la lectura, mantinc la meua opinió al respecte. El llibre conta quins són els antecedents dels Fets i quines són les causes històriques que van desembocar en aquella desgràcia de manera que el lector se’n pot conformar una visió completa. Tractant-se com es tracta d’una novel·la històrica en el sentit estricte del qualificatiu, podria dir-se que l’autor assoleix el seu objectiu de bastir un discurs literari documentat sobre el que va passar de manera que el lector ho reviu d’una manera directa. No debades la novel·la va obtenir el XIX premi literari vila d’Ascó.

Dit això, hi ha alguns aspectes tècnics de la novel·la que no m’han resultat tan rodons com el resultat final. Per començar, no sé si iniciar la narració per la part final dels fets, és a dir, per l’epíleg, és una bona idea des del punt de vista de l’expectativa que la narració ha de generar en el lector. Potser servisca per preparar-lo, introduir-lo en el que vindrà, en el que haurà de passar llegint el que ha de llegir, però en tot cas em resulta discutible perquè ensenya algunes cartes narratives de bon començament. En segon lloc, a criteri meu, la veu narrativa en boca de la dona d’un dels assassinats no concorda amb el llenguatge que fa servir. D’acord que es tracta d’una ficció i el lector pot assumir de bon començament, o potser al llarg de la lectura, que es tracta d’una convenció de la ficció, però resulta un element discordant, no pel que diu, sinó per com ho diu. En aquest sentit, hom esperaria de trobar un llenguatge bastant més col·loquial allà on hi ha un discurs perfectament elaborat. Un discurs perfectament elaborat en exposicions relatives a fets històrics o a formes de vida de l’època que alenteixen el ritme narratiu. En aquest sentit, hi ha molta d’aquesta informació que l’autor podria haver-se estalviat si la seua intenció hagués estat més novel·lesca. D’acord que tractant-se d’una novel·la històrica, hi havia de ser, però potser hi és en una mesura un pèl excessiva i en un to que no es correspon amb el nivell de llenguatge col·loquial que se suposa al personatge narrador, que aprèn a escriure únicament a partir dels ensenyaments de la seua àvia.

Fetes aquestes matisacions, penso que la novel·la té un valor molt alt per desentranyar l’oblit d’uns fets que, com passa amb les coses relacionades amb les desgràcies de la guerra de 1936-1939 i encara més en els nostres pobles, encara avui generen reaccions irracionals quan es posa el dit a la nafra de la manera que ho fa Josep Gironès en seua la novel·la. En això, l’autor hi exerceix una valentia personal i política que només pot valorar-se justament si es coneix la seua relació amb el poble de la Fatarella, cosa que jo no puc fer. La cabana és una novel·la important en aquest sentit: la restitució de la memòria històrica sense prejudicis ideològics.

Advertisements

Un pensament sobre “Literatura de la memòria històrica

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s