Com l’aigua de l’aixeta

Per a mi, el matí és una part del dia directament hostil quant a efusions de tipus que siga. O bé es tracta d’alçar-se del llit ben d’enjorn o, quan és possible, es tracta de deixar-lo lliscar inconscientment, és a dir, dormint. Els cafès que he de prendre habitualment per esbandir la son i poder tindre el cap clar quan he de treballar em deuen diluir el sentit de la bellesa que, sens dubte, ha de tindre aquesta part del dia. Reconec que no és de bon matí quan el meu cos assoleix el seu punt òptim de funcionament i que prefereixo la nit per deixar anar la capacitat expressiva.

Per això, el llibre L’himne d’aquest matí d’Albert Guiu em resulta d’un atractiu estrany. El seu contingut, centrat en el cant de la bellesa de cada dia, de la bellesa que es troba en les coses quotidianes, fins ordinàries, presenta un encant rar. Ja he dit que, personalment, el matí no trobo que siga moment per a himnes. Més aviat diria que no és moment per a gaires cants. Ja faig prou d’aclarir-me la gola. I en canvi aquest poeta ho aconsegueix d’una manera fàcil, amb uns poemes que ragen com l’aigua de l’aixeta. Bé podria dir-se que són ideals per a rentar-se la cara. Lluny d’ensonyacions matutines, Guiu practica una poesia de les coses petites trenada en un llenguatge i unes formes planeres, en què estrofes sense gaires punts van deixant caure els versos amb una cadència sense estridències.

Diu Josep Igual que en els llibres d’Albert Guiu la irrupció del narrador és imminent. Certament, hi un component de narrativitat evident en els seus versos i no cal dir que, vist el tombant matinal, l’autor té la força expressiva per encarrilar aquest camí si així s’ho proposa. Això no obstant, també podria dir-se que la seua es tracta d’una poesia de l’experiència més que no pas de la imaginació, cosa que explicaria aquesta impressió de narrativitat despresa per un tremp poètic modulat però d’una consistència evident.

Albert Guiu escriu uns textos poètics que poden esdevenir espectaculars, tal com vaig tindre ocasió de constatar a la darrera Fira del Llibre Ebrenc, a Móra d’Ebre, on va llegir poemes seus acompanyat per l’Escola i Banda de Música La Ginesta. En això es veu que la seua decantació poètica és d’una potència encara per explotar a fons. Carregada de possibilitats.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s