La Jana

Evoco la Jana. L’església de la Jana baixant de Xert, per la carretera que ve, que baixa del Cantàbric creuant l’Aragó. Evoco el moment que els automobilistes de terra endins tenen la visió primera del poble de la Jana, amb la seua església sobresortint de les cases, amb aquell campanar quadrat, quasi racionalista, amb aquell pany d’església com una foguera de Sant Joan, de perfil ondulant, i els pinacles que el coronen com llengües de foc que llepen el cel clar del Maestrat mentre en la perspectiva de la terra que s’inclina devers la riba llunyana, es divisa un retall de mar entre els darrers turons. I allò és el signe que els qui baixen delerosos de la mar ja saben que la tenen a prop, que els falta poc, que ja són en terra del Maestrat.

I evoco el Barroc equilibrat d’unes arquitectures de dimensió humana. I un campanar esbelt com el molló immens que assenyala un país d’oliveres, cubicular i coronat de flames de pedra rodona, tot elevant-se cap al cel i amb els peus ben apegats a terra.

Evoco la modèstia d’unes formes fluctuants, la bellesa de la mesura del cànon conservat. La pervivència, malgrat tot, de l’esperit humanista. Un panteisme.

Advertisements

Un pensament sobre “La Jana

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s