Poesia contra la invisibilitat

Fet i fet, Josep Igual ja fa més de 20 anys que publica i aquesta trajectòria un pes o altre deu tindre en el darrer llibre de poemes que ha publicat: Ditades al vidre. Havent fet un recorregut antològic per aquesta trajectòria a través dels seus Poemes escollits, un llibre de poemes com el que hom tracta aquí entra perfectament en la lírica igualenca. Perquè amb la trajectòria assenyalada ja pot parlar-se en aquests termes. Dies vindran que aquesta lírica ocupe els interessos de l’estudi acadèmic. No sé si tardaran molt o poc, però acabaran arribant.

Ell no hi acaba d’estar d’acord, però la poesia de Ditades al vidre manté tot el potencial expressiu de la poesia anterior. Per a mi, aquesta potencialitat expressiva se situa entre uns paràmetres delimitats per la tradició poètica de Vicent Andrés Estellés, que conté una important empremta cívica, és a dir, política, i per l’empenta expressiva, creativa, pròpia de l’avantguarda catalana del XX.

El sentit de l’autenticitat propi de la cultura popular que va conrear Estellés en la seua poesia batega en la d’Igual amb una força similar. L’arrel popular del xiquet benicarlando que hi ha en Igual es correspon amb uns conceptes que el poeta manté intactes. Uns conceptes que un dia van ser una actitud cívica col·lectiva de la qual ell, a dia d’avui, no ha dimitit. Passa que la renúncia col·lectiva d’aquesta actitud cívica el porta adesiara a una poètica de la resignació individual.

No sé si aquest posicionament té poca o molta incidència en la capacitat desorientadora dels seus textos poètics. El que sí que tinc clar és que el seu llenguatge, amarat d’una capacitat de recerca lèxica admirable i d’una combinatòria no menys àgil, dóna lloc a uns poemes d’una densitat conceptual acusada, que s’ha de llegir com se sent una peça al piano de Carles Santos: pensant que s’assisteix a la transgressió del sentit de les paraules. En això, possiblement Ditades al vidre representa una evolució cap a una poesia més lleugera que en lliuraments anteriors. Més que res per la llargària de les composicions. Això no obstant, potser es tracte d’una tendència cap a la condesació, tal com ja apunta la narrativa de les especialíssimes Faules mamíferes. El títol del recull, aquestes ditades al vidre que són els poemes, apunten en aquest sentit. En el sentit d’una poesia evanescent, fugissera. Si bé, com diem, igualment desconcertant si es vol llegir com si es tractés del poema del concurs escolar de Sant Jordi. No és això en absolut, sinó una intenció encarada a una indagació continuada del llenguatge.

Diu Maria Josep Margalef que els versos de Ditades al vidre són increïbles i relaciona aquest títol amb el dietari El rastre dels dies amb coneixement de causa. Doncs sí: a Ditades al vidre hi ha també la càrrega biogràfica habitual en la poesia igualenca. I més concretament hi ha una poètica de la invisibilitat metaforitzada en la transparència del vidre, contra la qual hi ha les ditades simbòliques, les empremtes d’una identitat.

Anuncis

2 pensaments sobre “Poesia contra la invisibilitat

  1. ” Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.
    Salveu-me la mirada, que no es perdi.
    Tota altra cosa em doldrà menys, potser
    perquè dels ulls me’n ve la poca vida
    que encara em resta i és pels ulls que visc
    adossat a un gran mur que s’enderroca.
    Pels ulls conec, i estimo, i crec, i sé,
    i puc sentir i tocar i escriure i créixer
    fins a l’altura màgica del gest,
    ara que el gest se’m menja mitja vida
    i en cada mot vull que s’hi senti el pes
    d’aquest cos feixuguíssim que no em serva.
    Pels ulls em reconec i em palpo tot
    i vaig i vinc per dins l’arquitectura
    de mi mateix, en un esforç tenaç
    de percaçar la vida i exhaurir-la.
    Pels ulls puc sortir enfora i beure llum
    i engolir món i estimar les donzelles,
    desfermar el vent i aquietar la mar,
    colrar-me amb sol i amarar-me de pluja.
    Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.
    Viuré, bo i mort, només en la mirada. “

    Miquel Martí i Pol

    catalansreaccionem.wordpress.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s