Turisme de la memòria

L’estiu és l’època de l’any idònia per fer turisme. S’acaba l’estada a Calella de Palafrugell, som a finals d’agost i entro en un quiosc a la recerca d’un record potable. Un disc d’havaneres o una guia de viatges em faria el pes. Hi trobo, entre més, Catalunya ahir, d’Angle Editorial. Es tracta d’un llibre de fotografies antigues, en format apropiat, amb textos en anglès, castellà i català, i amb imatges dels llocs més turístics però d’abans del turisme, una col·lecció antecedents de l’avui. L’agafo sense dubtar-ho ni un moment. La recerca en aquest vessant de la cultura popular continua i m’interessa veure imatges de començaments del segle XX per alimentar la meua capacitat d’anàlisi.

El llibre presenta un país significativament diferent del l’actual. Molt diferent. I serveix per calibrar les transformacions experimentades en aquest període de temps. 100 anys són molts anys per la vida humana però és bastant poc per a la història de la Humanitat. A més, el país que apareix en les fotografies en blanc i negré també és molt diferent de la imatge que, al capdavall hem assumit d’aquella època, segurament per influència del Noucentisme i per mor de la reconstrucció nacional després de la llarga travessa del desert que va ser el franquisme. La imatge de la Catalunya burgesa de començaments del XX no apareix de maner preeminent en les imatges d’aquest llibre, sinó una altra cosa: la vida del poble.

És el que té la fotografia, que capta la realitat tal com és. I llavors hi apareixen pobles polsosos, pescadors sense afaitar, dones vestides com encara he vist vestir les dones velles del meu poble, de negre i mocador al cap i faldetes, i burros i llauradors i totes les coses fent-se a mà i xiquets amb capotet que representa que anavena  escola. I capellans vestits de capellans. La presència de l’equilibri imperialista del Noucentisme, ni encara la força del Modernisme és una mostra més entre el conjunt.

Un llibre curiós que fa pensar si el turista estranger té cap interès en el passat del lloc que visita. Bo seria que fos així, i que el concepte del país que s’emprota coincidís amb la visió exacta del que és. Ara bé: si la mateixa tradició cultural de casa ja distorsiona el passat amb finalitats ben presentistes, no és que es puga esparar  dels altres que facen el que nosaltres no fem. Al capdavall, els barrets de mexicà, les sevillanes, els toreros i els bous més que un record turístic són un record punyent d’una desfiguració llargament treballada.

I en canvi aquest llibre lloable, magnífic de factura, recorda el passat tal com van veure’l quan era present.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s