Capgirat

Ja fa uns dies que vaig acabar de llegir Acrollam de Biel Mesquida. M’acuso d’haver estat el llibre que em vaig fer regalar per Sant Jordi d’engany. De fet, havia sentit a parlar de l’autor com a prologuista de La catosfera literària 08 i encés practicant blocaire, amb la seua Plagueta de bord. Bé doncs, això i alguna seua intervenció pública a l’encalç de la vitalitat cultural des d’una actitud sacsejadora, em va portar a voler-lo llegir.

Acrollam és un recull de narracions breus escrites a raig, amb un mallorquí col·loquial que brolla en frases enllaçades que fan pensar en una escriptura compulsiva. No hi ha temps per a gaires contemplacions. S’entra de cap en la història i aquesta es ventila en uns poques pàgines i sense contemplacions. Es tracta d’històries passionals, actuals, en què contrasten l’esperit pagès de la Mallorca de fora amb els nous rics del turisme i la pasta gansa, sense oblidar aquells espècimens repatàniament aristocràtis de la Mallorca vella, que eren motiu de nostàlgia villalonguiana. Biel Mesquida els agafa i els rebrega com ninots, els fa fer el que vol, els tritura literalment. I així els personatges van perdent el cul pels diferents contes, corrent darrere la seua pròpia vida com qui corre en boles darrere els calçotets, amb aquella sensació que, al capdavall, el que es persegueix és en realitat inaprehensible.

Així les coses, la lectura d’aquests relats té la seua cosa experimental. Persi amb les giragonses argumentals i els finals de cop i volta no n’hi hagués prou, el narrador canvia de persona gramatical de la mateixa manera que el lector canvia de línia: sense solucio de continuïtat. Si això no fa perdre el fil, el lector té l’oportunitat de veure els pesonatges com descompostos en una pintura cubista. També pot passar que entre tanta variació de persona gramatical, acabis deixant anar el pensament lluny de la lectura i al cap d’un moment en què ja has perdut la noció del temps que fa que t’has distret, t’adones que la lectura d’aquest llibre, literalment, fa somiar.

Perquè la temàtica absolutament contemporània d’Acrollam opera una fusió, trenca la distanciació entre la vivència del lector i la ficció narrativa. Es produeix una continuïtat, una identificació.

Expressivitat protèica i històries discrecionals del món actual. Res més lluny dels tòpics sobre Mallorca.

Anuncis

Un pensament sobre “Capgirat

  1. Benvolgut Vicent, gràcies per entrar al llunÀtic i deixar la teva opinió. Em sembla molt interessant això que comentes de l’horitzontalitat comunicativa. El que passa és que, tal com ells em recriminen (i quan dic ells vull dir els polemistes amb qui he hagut d’anar desgranant la meva argumentació), pateixen per aquesta mena d'”intrusió” en el seu terreny privat de la publicació literària, i per això s’empipen i ens recriminen que fem el salt al paper.

    D’altra banda, em resulta molt interessant la informació que dónes sobre les vendes de LCL 08 per on vius. De fet, no en tenia ni idea de com anava tot plegat. Espero que incentivi a més gent a fer això tan sà d’escriure un blog, i als que ja ho fan a fer-ho cada cop millor. I a llegir-nos i comentar-nos. Per desgràcia, la cultura està desapareixent de l’opinió pública, més preocupada per altres entreteniments més frívols, així que promoure-la per internet i en la nostra llengua no està gens malament.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s