Menorca

Evoco Menorca. La placidesa d’un final d’estiu, amb els turistes anglesos sancarrejant cotxets de nen per les cales, com ànimes en pena, gastant les tovalloles de l’hotel per escalivar-se al sol. Evoco Farrutx, Cavalleria, el paisatge lunar, abrupte, d’un dia plujós, d’humitat penetrant, gravitant en l’ambient. Una caldereta com un menjar dels déus. I els camins amargenats ente les extenses planes ermes, entapissades de cards secs, com d’anys sense ploure. Els màrgens, a Menorca, tenen un significat especial. Hi ha les vaques entremig, pasturant una prada inexistent. Però els màrgens no són ben bé perquè no fuixguen les vaques. Més aviat són per marcar el territori. Fins aquí Son Casameua. I s’hi entra per aquesta portera delimitada per dos mollons ciclopis, talaiòtics.

Els olivoners, a Menorca, són arbres salvatges, com al cap de Creus. Olivoners cansats de passar set, arrupits sobre si mateixos, com entomant l’oratge. Tot és d’una modèstia de sequia pertinaç, d’una vivesa transitiva i conservadora alhora. D’una mesura humana extraordinària.

I la mar de les cales. La transparència d’unes aigües sense atencions, de les platges verges amb indicadors de lliure /coplet a la ronda de Ciutadella. Hi ha un tresor de transparència que refulgeix en les cales menorquines. Un alenar del que encara no està tocat de mort per la contaminació de l’avarícia. Una bellesa de soledat indescriptible.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s