Un imaginari fantàstic

vigilant1Fa un temps, Toni Cucarella postulava, arran de l’edició de la seua novel·la Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts, una mirada literària sobre la tradició popular de l’imaginari fantàstic, que entre els canvis del capitalisme neoliberal i l’espanyolització d’aquesta segona restauració borbònica es troba en vies d’extició. Cucarella parla de l’imaginari fantàstic de la tradició popular valenciana o, si es vol, de la Costera, que és la seua comarca. En el fons, ve a dir l’autor, l’extinció de l’imaginari fantàstic és un símptoma de no retorn, de canvi col·lectiu de profunditat.

Encara que segurament sí que se’n deu poder fer la descripció, no conec si hi ha un imaginari fantàstic d’arrel tradicional vinculat als Ports. Sospito que, en cas d’haver existit, a hores d’ara ja deu estar més que extingit. Només cal pensar en la despoblació per entendre-ho. Si la gent és en una altra banda, ni hi ha imaginari ni col·lectiu. Per això crida l’atenció un títol com El vigilant d’horitzons, de Valer Gisbert (Aldover, Baix Ebre, 1978).

Es tracta d’un relat fantàstic ambientat en la Tortosa i els Ports d’una època difusament medieval. A la introducció, l’editor ja avisa que el que ve a continuació no és precisament un relat de mera recreació folklòrica, sinó tota una altra cosa que entronca amb un cert discurs mitològic amb reverberacions més o menys presents en les històries fantàstiques tipus El senyor dels anells, que vindria a ser, juntament amb altres títols sorgits de la desbordant imaginació de Tolkien, el model de discurs mític de gran consum. El vigilant d’horitzons es mou en aquests paràmetres i és l’execució d’una recreació fantàstica sorgida estrictament de la imaginació de l’autor. És, per acabar prompte, una recreació de la tradició mitològica, l’elevació dels Ports a la categoria mitològica.

D’entrada, el personatge principal recorda Tobatossals, l’herculi ensorrador de muntanyes castellonenc, que apareix recollit en la rondalla homònima de Josep Pasqual Tirado. El Vigilant d’Horitzons és un escalador de muntanyes que persegueix un somni pel Ports, un ésser titànic i inquietant com gairebé tots els passatges de la narració. La Natura, més que no pas el personatge protagonista, és el veritable motiu del relat, si bé no en exclusiva. Això no obstant, aquest tractament de la Natura feréstega dels Ports remet de seguida al Verdaguer de Canigó, de manera que s’hi reprodueixen sensacions d’un cert aire pre-rafaelita, que més que no pas anacrònics, poden consider-se ucrònics.

Però això no és tot. Perquè de la mateixa manera que s’hi desferma la Natura amb tota grandiloqüència, en aquesta novel·la curta també es fa cap a les profunditat insondables, als budells de la Terra. És sobretot en aquests passatages quan sembla aflorar l’alè de Lovecraft, amb la descripció d’ambients subterranis angoixants. De tota manera, allò més interssant de l’estil de Lovecraft que s’hi pot trobar és el mateix mecanisme de generar inquietud, basat en la transgressió sensorial que genera l’efecte de translació a una altre univers perceptiu.

D’aquesta singladura, veritablement arriscada, l’autor se’n surt avançant sempre en la tensió narrativa. Fins a un final digne de la millor tradició literària de les metamorfosis, que recorda el mite clàssic de Dafne. Ara: aquesta narració de situacions extremes, sobrenaturals, de vegades delirants, causa al meu entendre dos efectes estètics no del tot desitjables: repetitivitat, recurrència, d’una banda; i desorientació en el lector, incapaç d’anticipar l’avanç del fil narratiu a cauda de l’aparent caos argumental del relat.

Tret dels elements geogràfics coneguts, no hi ha lligam entre els Ports i el contingut narratiu, literari de la història llegendària narrada. Aquest fet encara indica millor quina és la potència imaginativa de l’autor. I sobretot quina és la vitalitat de la literatura ebrenca, capaç d’inventar una mitologia per als seus referents geogràfics. És a dir, capaç de crear un imaginari fantàstic a partir de la sola inventiva.

Fabulós.

Anuncis

2 pensaments sobre “Un imaginari fantàstic

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s