Biografia lingüística 2

En començar 6è d’EGB van passar dos fets lingüísticament remarcables. Va ser l’any que a l’escola de Traiguera van començar a vindre xiquets de Canet lo Roig i La Jana. Per raons de veïnatge i històriques, el contacte entre aquests dos pobles i Traiguera ha estat continuat i segurament en aquella època encara ho va ser més. Va ser un fenomen nou i limitat en el temps, que va donar lloc al fet que pràcticament una generació sencera dels tres pobles es conegués.

No tant amb els janencs, però sobretot amb els canetans, va produir-se una mena de xoc dialectal. Com a comunitat relativament aïllada del contacte lingüístic, els xiquets de Canet conservaven en aquella època una parla característica del seu poble, amb uns trets fonètics i d’entonació prou identificables. Val a dir que aquests trets, a Traiguera causaven ben bé hilaritat. Aquest efecte s’explica per una actitud lingüística consistent a menystenir unes característiques tingudes per més rústegues encara que els pròpies. S’hi poden fer les voltes que es vulguen a aquesta actitud, però sempre es farà cap al mateix lloc. Així és que els xiquets d’aleshores simplement reproduïem els esquemes dels grans, de manera que vam contribuir i molt a un contacte lingüístic pel qual la vareitat del parlar canetà va experimentar un retrocés que pràcitcament devia ser el principi del seu esllanguiment. Avui, hi ha estudis que detecten l’assimilació creixent del parlar canetà al de l’entorn i la minva continuada d’alguns trets sobre els quals la pressió homogeneïtzadora ha estat continuada a partir d’un major contacte.

L’altre fet remarcable va ser l’inici del contacte amb el francès, que començàvem a estudiar en aquell curs. Ara penso que els mestres de francès que vaig tindre al poble devien donar l’assigantura amb més bona voluntat que habilitats. La seua metodologia es basava a fer entrar el coneixmeent del francès a base de repeticions de praules, de frases. Encara recordo el mestre Juan Esteller amb el magnetòfon on tenia enregistrades les lectures del llibre de text. Tampoc no recordo haver tingut dificultats remarcables quan més tard vaig continuar estudiant-ne. El nivell de francès de l’escola de Traiguera era el justet per enganxar-se al francès del batxillerat en cas de continuar estudiant. Si no, s’oblidava fàcilment en uns pocs anys.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s