Mercè Rodoreda en la memòria

A pocs minuts perquè parle en públic sobre Mercè Rodoreda, a Traiguera, amb motiu de l’acte que anualment hi organitza l’associació local de dones L’Atzavara, escric aquestes quatre ratlles tal com ja vaig fer anteriorment, quan la trobada dels escriptors ebrencs a Amposta.
No hi ha dubte que el que més interessa de l’autora barcelonina és la seua literatura, les ficcions extraordinàries que crea i la capacitat que té i que tindrà per molt de temps d’arrossegar-hi el públic lector. La seua màgia literària, en definitiva. La seua potència linüística i fabuladora, certament extraordinàries. La llengua catalana es manté dins del rànquing de les cultures de prestigi occidentals gràcies a la determinació de persones com ella, que van consagrar la seua vida a forjar un llegat lingüístic, cultural i literari amb el qual, com qui diu, es pot anar pel món amb la cara ben alta.
Hi ha, també, el component de la literatura de dones. Sense ser feminista, ni de lluny, Mercè Rodoreda és un referent, segurament el referent de la literatura de dones en llengua catalana. Avui, quan les llibertats ciutadanes han avançat tant en favor de l’equiparació dels gèneres, Rodoreda se’ns apreix com un referent ineludible del paper que poden jugar les dones en general i com un referent de com les dones poden viure i veure el món: amb ulls de dona.
Aquesta és una de les significacions de la seua obra i també de la seua vida en les circumstàncies històriques del segle XX. Un exemple.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s