Quaderns deltaics

He llegit amb una especial delectança el libre Quaderns deltaics de Josep Igual. De fet, vaig alentir el ritme de lectura cap al final perquè em sabia greu acabar-lo. I una vegada acabat, he estat un temps abans de parlar-ne aquí perquè necesitava que s’assentés amb total tranquil·litat el que podríem dir-ne l’impacte de la lectura.

Quaderns deltaics, com el precedent El rastre dels dies, dóna corda  a la vena dietarista de l’autor de la Ràpita.  Igual és un mestre del gènere i això queda clar des de la primera entrada del dietari. La pràctica de la micronarració, l’apunt de l’observació de l’entorn o d’actualitat, i la sentènciacomponen un dietari més divers que lesmentat passat volum El ratre dels dies, amb una tendència perceptible cap a una contenció expressiva, cap a la condesació, que arriba a situar algunes entrades directament en l’aforisme. Completen aquest ventalls les reflexions sobre els escriptors que moblen l’horitzó imaginari de l’autor, que revisita els puntals que d’una manera o atra li han servit per bastir el seu univers creatiu.

En tots els casos, una entrada de Quaderns deltaics és un motiu per al gaudi estètic i la reflexió. És a dir, per al lliure pensament. Com es pot entendre, no es tracta d’un llibre per llegir d’una tirada, sinó per anar visitant en forma de tastet. De tota manera, la sola lectura de dues o tres pagine seguides, almenys en el meu cas, produeix un efecte psicològic curiós: desapareixen els neguits de la vida quotidiana i una serenor reconfortant va prenent posicions en l’ànim del lector. Es tracta d’una serenor de la consciència, coneixedora de les pròpies limitacions, dels propis defectes, que el mateix Igual s’ocupa de descriure amb minuciositat i, tanmateix, brevetat, en les seues notes. Per això i perquè el que s’hi diu és expressat d’una manera tan preclara, es produeix aquest efecte estrany en el lector. Perquè Igual toca de front les veritats, i com l’autèntic cronista del segle XXI que és, la seua escriptura s’apropa, avançant-s’hi ostentiblement en ocasions, a la que es practica al Twitter. Vegem-ne alguna mostra:

La distància fa guanyar devoció. Us imagineu que Shakespeare patís halitosi? El detall l’humanitzaria massa. El mite demana boirines.

La majoria dels herois històrics no passarien el més rutinari control antidopatge de les modernes proves esportives.

Bona comunicació amb Déu a darrera hora: escolto Bach mentre l’estimada em grata l’espatlla.

Ja ho veieu: autèntiques píndoles per reflexionar en no més de 140 caràcters, espais inclosos.

A diferència d’El rastre dels dies, en què si més no coincideix la darrea entrada amb el cap d’any, cosa que podria fer pensar que es tracta del dietari d’un any, els Quaderns deltaics són cinc, escrits entre 2001 i 2007 i encapçalats per un títol que recorda els epígrafs de la seva poètica.

Per acabar, el títol del dietari sembla una evocació clarament ebrenca, del delta de l’Ebre, un paisatge proper, que apareix repetidament en diverses entrades, designat amb un adjectiu d’una clara intenció estètica. Un paisatge nautarl però també literari, humà, en el qual Josep Igual troba el seu lloc.

Anuncis

Un pensament sobre “Quaderns deltaics

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s