Jardí d’hivern

He llegit Jardí d’hivern, de Monika Zgustova, amb el mateix ànim que em va arrossegar, ja fa temps, a resseguir els autors txecs més significatius de finals del segle XX: Milan Kundera i Bohumil Hrabal; el mateix ànim amb què encara més enrere en el temps, vaig conèixer Franz Kafka, tots vinculats tan directament a la ciutat de Praga, que aprecio especialment.

Vaig arribar a parlar amb l’autora l’any 2001, quan vaig escriure una guia de lectura sobre La transformació per al seminari El Gust per la Lectura i ella va fer la conferència vinculada a Franz Kafka. En aquell moment era més coneguda com a traductora dels autors del seu país que no pas com a escriptora. Certament va ser una sort poder presentar aquesta conferència en dues ocasions i gaudir de l’evocació de Praga i del món de Kafka que va fer.

Aqueixa evocació, que ja és preset en altres llibres anteriors seus, té un tractament encara més remarcable en aquest Jardí d’hivern. Es tracta d’un llibre que, en certa manera, segueix l’itinerari literari de base cronològica de La dona silenciosa, el seu llibre anterior. Si La dona sienciosa comprèn l’època precomunista, amb la presència del feixisme i la II Guerra Mundial, Jardí d’hivern, tot tractant també l’etapa de la Txecoslovàquia pro-soviètca, la transcendeix per arribar fins a la revolució de vellut i la presidència de Václav Havel. A més, al meu tendre, hi ha un element distintiu d’aquest darrer llibre respecte dels anteriors. D’una manera que em sembla buscada, l’autora fa un recorregut pels seus referents literaris i, així, n’incorpora a la narració referències explícites, tractades com a recurs literari, com a manlleu, per il·lustrar el que vol expressar. És així que hi ha fins i tot títols d’obres que ella mateixa ha traduït al català que apareixen formant part de la narració com si es tractés de simples paraules sorgides de la pròpia inventiva. L’aprofitament d’quest recurs és un veritable joc d’intertextualitat i de tribut que el lector assabentat agraeix molt. No cal dir que també hi apareixen els referents temàtics d’aquestes obres: la diàlectica entre lleugeresa i feixugor de La insostenible lleugeresa del ser, la dissidència expressada en femení de Noces a casa, fins i tot el Jardí d’hivern, metàfora de la llibreria que regenta la protagonista durant l’època comunista és ubicada al passatge d’Or, on va viure Franz Kafka els moments potser decisius de la seua carrera creativa.

El relat està amarat d’aquest to entre malencònic i desarrelat propi del discurs dissident txec que va formar-se en la llarga nit del comunisme,  sobretot arran del fracàs de la Primavera de Praga. Com en La dona silenciosa, Zgustova dibuixa una dona protagonista que és l’heroïna de la seua pròpia trajectòria vital, marcada per l’absència dels pares i les dificultats per trobar un encaix emotiu amb els homes amb qui es relaciona. Crida especialment l’atenció l’ús de l’anadiplosi per enllaçar unes seqüències narratives amb les altres. L’efecte creat per aquest recurs genera una sensació de continuïtat narrativa per damunt dels salts temporals i temàtics que separen les seqüènices i atorga a la narració una il·lació característica, que arrossega el lector a continur llegint.

Monika Zgustova és una escriptora amb una formació literària i lingüística excepcional i és una sort comptar amb la seua ploma per a la literatura catalana. Al meu entendre, cosa que vaig traslladar-li quan vaig tenir ocasió de parlar amb ella, entre la cultura catalana i la txeca hi ha moltes semblances. I encara n’hi hauria d’haver més, sobretot en el sentit d’assemblar-se la catalana a l’altra, especialment en l’aspecte de no patir una subordinació que la txeca ha patit històricament dels veïns i de la qual s’ha acabat deslliurant. He dit la cultura i en realiat volia dir la nació.

Per aquest motiu és un luxe comptar amb una narrativa com la de Monika Zgustova. La literatura catalana demostra el seu potencial i la seua flexibilitat, la seua obertura i la seua universalitat. I l’autora, que íntimament em sembla que s’ha de considerar a si mateixa com una autèntica escriptora txeca, si voleu deslocalitzada com manen els temps de la globalització, és una mostra d’aquesta generositat de doble direcció.

Anuncis

Un pensament sobre “Jardí d’hivern

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s