Nahid, la meva germana afganesa

Acabo de llegir, tard com em sembla sempre, Nahid, la meva germana afganesa d’Anna Tortajada, a qui només conec arran d’aquesta lectura i de la informació que hi va associada.

Anna Tortajada practica una fórumla que combina en la ficció el coneixement periodístc sobre el terreny i una intencinalitat temàtica definida. En aquesta ocasió, fa una aproximació al conflicte de l’Afganistan des d’un punt de vista intencionadament feminista. Tenint en compte que davant la diferència cultural és impossible ser neutral, l’empremta occidental d’aquest punt de vista pot donar compte del tractament que l’autora fa d’aquesta qüestió, sobretot en relació als personatges femenins afganesos que apareixen en la narració. El fet que una autora occidental, amb una intencionalitat feminista clara, presente unes dones afganeses enmig d’un conflicte caraceritzat precisament per l’acarnissament del grups ètnics afganesos practicants de l’islamisme més tradicionalista contra les dones, pot donar idea del posicionament de l’autora i també de la condescendència del lector envers la versemblança del relat, dit siga a propòsit del caire realista que té. Ara bé: és l’autora qui ha trepitjat el terreny abans d’escriure el llibre i, doncs, cal atorgar-li aquest benefici en pro de les finalitats literàries de la seua creació,unes finalitats literàries que poden concretar-se en lobjectiu de proporcionaridea al jovent de la situació que viuen les dones en un conflicte tan penós com el de l’Afganistan, al qual, d’altra banda, és tan relliscós apropar-s’hi des de l’òptica occidental que identifica estat amb país i amb grup ètnic homogeni, quan justament l’Afganistn no s’adiu a cap d’aquestes identificacions.

El relat ens presenta dues noies, una d’aquí, que podria ser de qualsevol país europeu a no ser que alguns noms remeten a un determinat grup, i una noia afganes, Nahid, que viu amb laseua família, exiliada al Pakistan en el moment que els talibans s’han fet els amos de l’Afganistan, abans dels atemptats de l’11-S. Aquest diguem-ne diàleg intercultural té el seu reflex en l’estructura del relat en els missatges de correu electrònic que intercanvien les dues noies. La d’aquí, Ariadna, és una estudiant universitària que recerca informaciósobre la situació de la dona al país de la Nahid. Aquesta, per la seua banda, col·labora en l’organització de dones afganeses que treballent clandestinament per l’educació, un dret que els talibans van prohibir com tantes altres coses.

Aquests correu electrònics són la plataforma on s’articula el discurs ideològic de l’obra, un discurs sense embuts, destinat a propocionar criteri a un lector jubvenil. També serveixen per fer avançar la història, ja que vénen a serel testimoni dels canvis que experimenten els personatges afganesos.

A banda de la cruesa de les situacions descrites i del descabdellament de la història contada, en algun moment de la narració s’assoleix un determinat to èpic que atorga a la història un valor literari interessant, sobretot de cara al desenllaç i  la idea que, finalment, s’acabarà formant el lector del que se li ha contat, del país del burka i de la situació de les dones que l’han de dur.

Amb un llenguatge del tot intel·ligible Anna Tortajada proporciona una aproximació a una cultura en conflicte que pot ser un descobriment per al public lector jove, i posa el dit a la nafra del masclisme mostrat aquí en la màxima expressió possible que van ser-ne els talibans.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s