Joan Ferreres

Text sobre l’historiador Joan Ferreres i Nos amb motiu de la presentació a Traiguera del seu llibre L’esplendor de la Traiguera renaixentista.

Ara, per fer la presentació de l’autor del llibre que es presenta avui en aquest espai del Pes Fariner, que va adquirint potser més lentament que no seria d’esperar el seu caràcter emblemàtic per a la cultura de Traiguera, podria començar dient que Joan Ferreres és professor de secundària i doctor en història, amb una tesi doctoral sobre l’escultor Joan Baptista Folia, jordienc com ell; i que és un historiador amb una llarga trajectòria en l’estudi del Maestrat Vell de Montesa, la seua terra i la seua gent, sobretot des del Centre d’Estudis del Maestrat, de Benicarló, pràcticament des dels seus inicis a finals dels anys 70 del segle passat. Podria dir que s’ha centrat, com vam tindre ocasió de presenciar aquest estiu en aquest mateix espai, arran de la presentació del seu anterior llibre, Territori, població i economia de la Batllia de Cervera a l’edat mitjana, en l’estudi de l’edat mitjana i de l’edat moderna de la nostra comarca; podria afegir-hi que és un coneixedor especialment expert dels arxius històrics que contenen la documentació que és la petja del nostre passat, dels nostres orígens medievals i moderns, com ara l’Arxiu del Regne de València, per posar-ne un sol exemple significatiu. I seria dir veritat. Com ho seria dir que ha publicat llibres, estudis i articles de caire històric en tal quantitat que algun dia haurien de sistematitzar-se per poder-se formar una idea exacta de quina és la dimensió que va adquirint la seua obra d’historiador. Podria fer tot això, efectivament, però seria fer curt.

Perquè avui, aquí, toca parlar de la relació de Joan Ferreres amb Traiguera i la seua història. Tots coneixem els llaços familiars que l’uneixen al poble. Aquesta vinculació i la seua dedicació a la història local del seu poble natal, Sant Jordi, van portar-lo, al meu entendre des de bon començament, a estudiar la història de Traiguera, i a comprendre en profunditat quina és la relació històrica existent entre els dos pobles que un dia van pertànyer a la mateixa municipalitat. Lluny del provincianisme més localista que de vegades ha interferit en la relació entre dos pobles veïns, el seu és un exemple de com haurien de ser aquestes relacions, en el present i en el futur.

I és que Joan Ferreres ha estat protagonista destacat, per no dir protagonista principal, de l’estudi de la història de Traiguera en els darrers 30 anys. Recordem al respecte dues referències bàsiques del que avui sabem sobre la història de Traiguera, els títols Traiguera, història documentada, de 1986, i La Font de la Salut. Religiositat popular. Història del Reial Santuari de Traiguera, de 1992, tots dos escrits en coautoria amb Daniel Llatje, un altre protagonista de l’estudi de la història de Traiguera, alhora que actor de la dinamització de la vida cultural del poble, que avui amb tota seguretat ens acompanyaria molt de gust. No menys important és el títol Patrimoni terrisser de Traiguera. Set-cents anys de canterers, de 2006, producte d’anys de recerques documentals i estudis arqueològics recollits en altres tants articles, que constitueixen el bo i millor del que avui sabem sobre la tradició terrissera del nostre poble, una tradició que s’hauria de recuperar i dinamitzar com a riquesa patrimonial i cultural. Aquest llibre és la base historiogràfica per conèixer el fenomen dels canterers de Traiguera al llarg de la història i per recuperar-ne la tradició com a element cultural distintiu; una tradició que no s’hauria de deixar perdre.

Veiem, per tant, que les aportacions fetes per aquest home al coneixement de la història de Traiguera que tenim actualment poden considerar-se, avui per avui, com les més significatives, les fonamentals. En aquesta època que ara vivim es parla molt del concepte de la recuperació de la memòria. Al meu entendre, en realitat, el que estem fent no és tant recuperar la memòria d’uns fets determinats que per circumstàncies històriques hagen pogut quedar amagats o silenciats, com fer una reinterpretació del nostre passat que done resposta a les preguntes que es pot fer qualsevol generació: qui som, d’on venim? a fi de poder-nos contestar una altra pregunta crucial: on volem anar? En aquest sentit, l’evolució de la ciència històrica en el context de la societat dels darrers 30 anys ha jugat bastant al nostre favor. Així com en el passat la Història, així amb majúscules, es limitava als grans fets històrics, que tenien una funció política expressa en el reforçament ideològic dels estats, en aquesta època nostra ha florit l’anomenada microhistòria, en la qual els estudis d’àmbit local, orientats a la descripció de la societat i les formes de vida, han donat a conèixer, de manera científica i documentada, quin ha estat el passat de comunitats d’àmbit més restringit com puga ser el de Traiguera. S’hi ha d’afegir, certament, que la democràcia en els darrers 30 anys ha obert la porta a la recuperació d’uns senyals d’identitat nacional que l’estudi històric permet de fer aflorar. I al respecte, val a dir que ha estat una sort comptar amb la tasca historiogràfica de Joan Ferreres, perquè tot l’estudi sobre el Maestrat l’ha vehiculat sempre en llengua catalana, que aquí anomenem naturalment valencià.

En conseqüència, podem dir que el conjunt de l’obra de Joan Ferreres, de la qual em deixo d’assenyalar encara no poques referències, és una contribució de primer ordre a la cultura de Traiguera. I ho és per una raó senzilla que cal remarcar. Es tracta d’una aportació a la cultura escrita, feta amb una metodologia científica, acadèmicament homologable. I estarem d’acord que en aquest aspecte de la cultura local tenim camí per recórrer. L’obra de Joan és una fita en aquest camí.

Avui, es presenta en societat aquest darrer llibre seu que porta un títol més que significatiu: L’esplendor de la Traiguera renaixentista. I aquest títol, el segon en el curt lapse d’uns pocs mesos que el mateix autor trau a la llum, ve a ser, també, l’esplendor de la seua obra d’historiador. I és per això que és una sort per a Traiguera poder comptar amb complicitats com les de Joan. Perquè en aquest llibre hi ha la referència d’una època mítica de la història de Traiguera, hi ha els noms i les cases i el treball i la cultura de l’època de la plenitud i la puixança de la vila foral, de quan va alçar-se el campanar i l’església que coneixem avui, de quan la Font de la Salut va convertir-se en un centre espiritual d’anomenada. I hi ha aquella Traiguera que, vista des d’aquest nostre present que pareix que ja ho tinguem tot fet, potser va arribar a existir.

Joan Ferreres és sobretot això: un descobridor coherent d’un passat que hauríem de tindre sempre present, per saber qui som, d’on venim i on volem anar.

Anuncis

Un pensament sobre “Joan Ferreres

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s