Llengua, literatura i educació

Inicio uns pocs escrits dedicats a aquesta temàtica amb l’esperança d’aclarir quatre coses per ser dites en taula rodona a les properes jornades de les lletres ebrenques, que tindran lloc els propers dies 23 i 24 a la biblioteca Sebatià Juan Arbó d’Amposta.

Tres són els conceptes a relligar i tres els punts de vista des dels quals m’hi atanso: lingüista, escriptor i educador. Dues qüestions incials per trencar el gel, recollides al tríptic de les jornades: Quin és l’estat de la llengua literària a les nostres terres? Arriba la producció literària més recent als centres educatius de la nostra demarcació?

Malament puc aportar res de clar sobre aquestes dues qüestions, atès que el meu coneixement al respecte és limitat i encara vist de lluny. I això no obstant deixaré anar unes quantes idees. Valga dir que aquesta mateixa setmana passada he tingut ocasió de fer una bona recollida d’informació sobre aquestes qüestions a partir de la meua assistència al I Simposi sobre l’ensenyament de la llengua i la literatura catalanes, que va tenir lloc dimecres 14 a l’IEC, i el IV Seminari d’Espais Escrits, fet a Folgueroles els dies 16 i 17. En totes dues ocasions s’ha parlat prou sobre la presència de la literatura a l’educació i sobre la relació entre la literatura i la llengua.

Si alguna conclusió se’n pot traure de clara és la de la crisi que està patint actualment la literatura com a matèria educativa. La crisi és doble. D’una banda, els continguts pròpiament literaris s’han vist minvats progressivament des de la implantació dels currículums de l’anomenada reforma, i han arribat fins a la situació actual de retallada de les hores dedicades a les assigantures del que fa un temps s’anomenava l’àrea de llengua: catalana i castellana, al batxillerat, ja que de les tres hores setmanals per assignatura s’ha passat a dues, de manera que pràcticament aquesta àrea ha perdut un terç de la presència que tenia.

D’altra banda, al meu entendre, aquesta crisi afecta la metodologia d’ensenyament de l’assignatura de literatura o dels continguts de literatura dins l’assignatura de llengua. Siguem realistes: no es pot ensenyar literatura avui tal com s’ensenyava als anys 80 del segle XX. El model educatiu ha canviat radicalment i en canvi l’orientació didàctica de l’assignatura sovint remet a uns procediments i uns objectius del tot obsolets, centrats en l’estudi històric, formal, lingüístic o ideològic d’autors, moviments i èpoques; ah sí, i també de textos. Això ho explica d’allò més bé Francesc Codina a l’article justament titulat “Llengua, literatura i educació”, publicat al núm. 45 de la revista Articles.

És evident que en aquestes circumstàncies, més enllà de les enrabiades i el clam del col·lectiu docent, hi ha la necessitat de buscar nous viaranys per mirar de salvar el que es puga salvar i mirar endavant per intentar articular una didàctica ajustada als temps que corren.

Des d’aquestes consideracions prèvies, cal tenir en compte les dades dels darrers estudis sociodemogràfics i d’hàbits culturals, que mostren unes dades alarmanats per al conjunt de la joventut de Catalunya. Avui pot afirmar-se que, de la població en edat escolar de Catalunya, al voltant del 33% és fill de família catalanoparlant. Convindria saber quina és la proporció existent a les Terres de l’Ebre. Es pot pensar que siga major però caldria comprovar-ho. No crec, contràriament, que les dades referides a hàbits culturals varien gaire del conjunt de Catalunya. Entre aquests hàbits, la lectura en general i encara més la lectura literària pot dir-se que forma part d’un sector molt reduït dels joves. No hi té penetració. Tampoc no és que altres hàbits culturals gaudisquen de més bona salut. El panorama és poc alentador: quasi tota l’oferta cultural adreçada als joves és en castellà.

Dit això, al meu modest entendre, ja es pot pensar que l’estat de la llengua literària a les nostres terres siga una qüestió exclusivament gremial. Tinc dubtes sobre l’interès que en puga tenir el col·lectiu docent. Tret de la colla que ens hi dediquem específicament, per a la resta és evident que ocupa un lloc secundari, no ja la  llengua literària sinó la llengua catalana. Coses de la situació sociolingüística que suportem.

Però vegem què se’n pot dir. Si la pregunta és quina llengua apareix en la producció literària ebrenca, se’n poden fer dues valoracions. En primer lloc, cal fer esment d’algunes mostres, molt puntuals però no pas poc significatives, de deriva normativa. Crec que en un escrit literari totes les possibilitats hi caben, fins i tot la transgressió de la normativa. Ara bé, cal distingir la transgressió, la llicència per motius estètics, de l’allunyament de la normativa. No hauria de passar. I quan dic que no hauria de passar vull dir que aquests escrits no haurien de passar els filtres de l’edició. Haurien d’adequar-se a la convenció ortogràfica encara que estiguen escrits amb una clara intenció oral. Algun text del llibre Galeria ebrenca, de recent publicació, exemplifica exactament el que dic.

Feta aquesta excepció, jo diria que la llengua literària motiu de comentari s’emmarca còmodament en el model occidental de la llengua comuna, entenent per llengua comuna aquells registres, estàndard i literari, que constitueixen el gruix de la unitat intercomunicativa de la comunitat lingüística. L’entrada de trets dialectals, més o menys allunyats dels parlars locals, que aquí cal tenir en compte que varien d’un poble al veí, no té preponderància, sinó tan sols una presència equilibrada. De fet, la presència d’aquests trets lingüístics, segons el meu parer, no s’ha d’entendre en termes de contraposició entre el que podem anomenar estàndard majoritari i el dialecte tortosí, sinó en termes de la variació de registres.  Penso que en aquest aspecte cal matisar bé de què estem parlant. El registre literari pot incorporar trets dels parlars en funció del que s’intente representar o per intenció estètica de l’autor, però cal tenir clar que es tracta d’un registre marcat per la depuració i l’elaboració estètica del llenguatge. Pot reflectir, doncs, el registre col·loquial. Però atenció: el registre literari és llengua escrita. Fer literatura, comunicar en un registre caracteritzat per la depuració i l’elaboració emprant el registre col·loquial com si fos culte, francament, és un mal favor a la qualitat literària. De la mateixa manera que no parlem en vers en una situació de comunicació informal, tampoc no s’escau fer literatura sense abandonar el col·loquialisme. És una qüestió d’adequació.

És molt més interessant pensar en allò que la literatura ebrenca pot aportar a la llengua literària comuna i també a la llengua que s’ensenya a escola. En aquest sentit, si hi ha alguna fita que valga la pena, és la projecció a fora del seu àmbit territorial de la literatura que es fa aquí. És veritat que hi ha una riquesa lingüística, lèxica sobretot, que la literatura ebrenca pot i segurament té l’obligació de preservar i transmetre. Perquè de fet és l’unica manera de fer present els referents del nostre territori, geogràfic i mental, cultural, en un àmbit més ampli.

Personalment, tret d’aquestes observacions, no crec que la literatura ebrenca, que els escriptors ebrencs, hagen d’entrar en debats estrictament lingüístics entre propostes més generals o particularistes. És veritat que de vegades s’ha formulat el paper de pont que el tortosí i, per tant, també la literatura ebrenca, pot jugar entre les modalitats barcelonina i valenciana de l’estàndard. Però no cal que ens posem en gaires llibres de cavalleries. Al capdavall, i per dir-ho pel broc gros, el tortosí és al cul del sac del sistema comunicatiu principatí i els qui som avui aquí i la resta d’usuaris ebrencs de la llengua catalana, ben mirat tenim una capacitat d’incidència nul·la en la deriva particularista de l’academicisme valencià. Mirem de fer la nostra via i ja farem prou.

Anuncis

Un pensament sobre “Llengua, literatura i educació

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s