Llengua, literatura i educació, i 3

Abordem ara el vessant més relacionat amb l’educació. Anteriorment ja hem fet esment de la situació general de la joventut de Catalunya quant a hàbits culturals i de la situació dels ensenyaments de la literatura en el sistema educatiu actual. Entrem, doncs, a comentar la part final de l’enunciat de la taula rodona, que planteja la incidència de la producció literària ebrenca més recent en l’escola del seu àmbit territorial.

En tractar aquesta qüestió, des del punt de vista d’educador poden establir-se tres interessos: l’equilibri entre la varietat geolingüística i la llengua comuna; l’accés de la producció literària ebrenca a l’educació; i el posicionament de la literatura com a matèria dins del sistema educatiu.

L’escola de les Terres de l’Ebre té una responsabilitat en l’adquisició, per part dels joves, dels coneixements i les habilitats lingüístiques imprescindibles per assegurar la varietat lingüística, també la geolingüística, contingudes en la llengua comuna. Això està relacionat amb el model de llengua que l’escola ha d’ensenyar als nois i noies. En aquest sentit, al meu entendre, l’escola té una doble responsabilitat: per una banda, ha de facilitar el coneixement de la llengua estàndard i de les característiques dels registres. Al capdavall, l’escola és la maquinària de què es dota la societat políticament constituïda per integrar els individus que l’han de constituir. Totes les comunitats lingüístiques amb un mínim de consistència política ho fan i no veig que la catalana haja de ser menys. Ans al contrari: l’escola catalana és avui per avui el mecanisme més potent d’assegurar la pervivència del coneixement de la llengua.

L’escola del nostre àmbit territorial té, a més, una responsabilitat en la normalització de la varietat geolingüística que convencionalment anomenem tortosí. I quan dic normalització vull dir que l’escola ha de fer entendre als joves que la nostra manera de parlar, el nostre subdialecte, no té res de marginal ni de mancat de prestigi, sinó que constitueix una riquesa que forma part de la nostra vida d’usuaris de la llengua. Aquesta responsabilitat ha de conduir a un model lingüístic propi de l’escola ebrenca? En certa manera, sí. Un docent que tinga en compte la realitat social que l’envolta parteix de la realitat lingüística dels seus alumnes i la integra en el que ensenya. Això no vol dir que aquest model lingüístic haja de ser excloent. Es tracta d’ensenyar un diasistema més que no pas una sola versió. No cal dir que en aquest sentit la producció literària més propera constitueix un referent que cal donar a conèixer per visualitzar una cultura normalitzada. De totes maneres, allò més important d’aquest plantejament és fer entendre, transmetre a l’alumnat la consciència de variació lingüística en funció de la situació comunicativa. Una variació que per un cantó és geolingüística i per un altre estilística, de registre. I en aquestes coordenades, cada situació de comunicació determina una convencionalitat lingüística. Aconseguir que els educands en siguen conscients i adeqüen la seua pràctica lingüística a aquests paràmetres és un dels principals objectius que té avui l’educació lingüística.

Ara bé: hi té accés, la producció literària ebrenca, a l’educació? Pel que fa a l’àmbit territorial propi, si he d’aportar la meua experiència personal com escriptor, només puc dir que no tinc notícia que darrerament la meua obra haja arribat als centres educatius. Quan va aparèixer Partida vaig enviar comunicació a tots els centres de secundària de les nostres comarques; uns pocs s’hi van interessar, i no en tinc més informació. Sí que es pot dir que alguns escriptors ebrencs participen en el programa Autors a les aules de la Institució de les Lletres Catalanes, en concret Andreu Carranza, Estrella Ramon i Jesús M. Tibau. Desconec si els dóna molta o poca faena.

Quant a la projecció de la literatura ebrenca en el conjunt del sistema educatiu, realment, la darrera presència que em ve al pensament és la de Jesús Moncada, a qui es va dedicar un dossier didàctic del seminari El Gust per la Lectura ja fa uns quants anys. La qüestió és difícil, vista la minva que el pes específic dels continguts literaris ha experimentat, ja que cada vegada les oportunitats són més reduïdes i lògicament la distribució i la promoció editorials hi juguen un paper decisiu a l’hora que un departament didàctic faça la tria de les lectures.

Un altre aspecte  a tenir en compte és el de les lectures prescriptives del Batxillerat. Actualment, els únics continguts de procedència ebrenca existents en aquest diguem-ne cànon corresponen al poema “A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat amb una pinta de marfil” de Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona, si és que se’l pot considerar un autor ebrenc encara que només siga pel lloc de naixement. Bé és veritat que, de les cinc lectures prescriptives de cada promoció, una és a criteri del departament corresponent. Apel·lo a aquest criteri dels deparaments dels centres de secundària del territori perquè obren la porta a la literatura ebrenca actual i en programen lectures. En aquest sentit, la proximitat dels autors i autores és un element a tenir en compte a l’hora de fer apropar els batxillers a l’actualitat cultural i literària que els envolta.

Més: si mai una referència ebrenca entrés en el sextet de les lectures de l’assignatura de modalitat Literatura Catalana, tampoc no s’enfonsaria el món. Tothom que treballa per la llengua i la literatura a les Terres de l’Ebre hauria d’anar-ho deixant caure. No és un objectiu fàcil, cal reconèixer-ho, però que uns anys hi aparegués algun autor del segle XX com ara Artur Bladé o Sebastià Joan Arbó seria d’allò més interessant per posicionar el paistage literari ebrenc en l’horitzó parroquial del gremi que s’hi dedica, que no seria poca cosa.

Perquè com ja s’ha assenyalat, la literatura com a matèria educativa viu una època magra, de crisi. I és de suposar que de canvi. Malgrat la minva en els ensenyaments i el desencís dels docents, els laments serveixen de ben poca cosa. Hauríem de mirar al futur i pensar que per educar el gust estètic del segle XXI i, sobretot, per transmetre el patrimoni literari que tenim, hem d’emprar una metodologia didàctica diferent de la tradicional. Hem d’innovar en aquest aspecte.

Reprenent la tesi de Francesc Codina, és hora d’educar el gust estètic, de vincular la literatura, els textos literaris, amb l’experiència vivencial dels estudiants, o, si ho preferiu, és hora de desenvolupar-ne la dimensió estètica i literària a partir d’un concepte patrimonial de la literatura, sobretot si és la pròpia. Es tracta de focalitzar l’ensenyament en la relació entre el que es llegeix i la vivència de l’estudiant. Es tracta de presentar la literatura com un component de la societat, com un patrimoni de la comunitat. I estem parlant d’un patrimoni immaterial: la representació d’un temps, d’una cosmovisió, d’una època, d’un grup social, etc. continguda en una obra literària; però també d’un patrimoni material: els llocs, els objectes, els paisatges humans i naturals relacionats amb la literatura són referents que tenim ben a la vora, com ara la bicicleta de Sebastià Juan Arbó que hi ha penjada a la mateixa biblioteca d’Amposta, referents que formen part de la nostra cultura i que convé potenciar per no acabar convertint la societat i el territori en un parc temàtic només apte per al turisme de consum.

Al capdavall, som el que som, entre altres coses, gràcies a la literatura, a la llengua que n’és el vehicle d’expressió i al patrimoni cultural que suposen. I és important posar l’accént en la materialitat, vist que els discursos, a l’hora de classe, estan esgotats.

Anuncis

4 pensaments sobre “Llengua, literatura i educació, i 3

  1. penso que els centres d’ensenyament podrien implicar-se una mica més i aprofitar le soportunitats de portar escriptors/es a les aules,toti que sovint els demanem massa coses als centres d’ensenyament.
    Jo estinc molt content dels Itineraris de lectura, i el curs passat vaig anar a e centres que, si no m’equivoco, els el màxim establert per autor.

  2. Et felicito, Vicent, has fet un recorregut temàtic molt interessant. Tant de bo este esforç reflexiu tinga una bona recepció i vaja més enllà de la pantalla o el paper.

  3. Hola,
    He fet arribar a Joana Serret esta valoració de les jornades:

    Bé per les jornades. Per la meua banda i com a moderador crec que tocaria fer unes petites conclusions, ja que vam ocupar més temps del que disposàvem sense poder fer-ho.

    Penso que vam poder observar que la normativa de l’IEC ens permet fórmules lingüístiques més properes a la nostra realitat. Caldria indicar també que la nova normativa educativa parla del respecte a la diversitat lingüística, i que, per tant, això s’hauria de reflectir a la pràctica educativa.

    Al meu parer hi ha un acomodament a la pràctica d’un model de llengua en el que gran part del professorat de llengua i literatura se sent segur i que, per tant, bandeja les formes que li són menys conegudes i que li requerixen més esforç. Cal esmentar en este punt la necessitat d’actualització i formació lingüística. Ja podem comptar amb una sèrie de publicacions que ens poden ajudar en esta direcció. Algunes van ser esmentades: El català per a periodistes de les Terres de l’Ebre; alguns articles dels publicats a Beceroles i Novacat; alguns articles de les actes del 1r i 2n Congrés de la Diòcesi de Tortosa; alguns dels llibres d’autors com: Andreu Carranza, Manel Ollé, Estrella Ramon, etc…

    Ja vaig senyalar que hauria estat molt interessant la presència a la taula d’Albert Aragonés. Després vaig pensar que Carme Abril també té una bona experiència i que ha desenvolupat sobretot el tema de la comprensió lectora i literatura del territori. Alguna persona, amb molt d’encert i raó em va indicar que Josep S. Cid i Català ha fet una recerca important sobre centres de Secundària de les Terres de l’Ebre.

    Siga com siga, era impossible pensar que en dos hores es pugués tractar amb prou profunditat el tema que abordàvem. Això sí, cal destacar, la vàlua de l’exposició d’Àngela Buj Alfara i la de Vicent Sanz Arnau, publicada al seu bloc.

    Respecte als continguts que pensava tractar la meu intervenció i que, vista la dimensió i validesa, dels treballs dels ponents vaig preferir relegar perquè podrien tindre altres plataformes de difusió se centraven en la relació de catàlegs de biblioteques de centres de secundària de les Terres de l’Ebre i els blocs que he pogut localitzar. També un recull de les lectures obligatòries dels centres. Això ha estat parcialment publicat al bloc: http://bibliotequesescolarsttee.blogspot.com/2009/10/iv-jornades-de-les-lletres-ebrenques.html

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s