Barcelona tràgica

Llegeixo Barcelona tràgica d’Andreu Martín després d’haver sentit parlar l’autor en una entrevista radiofònica. Tot i que és un autor que no necessita gaire presentació i que conec des de fa temps per la seua dedicació a la literaura juvenil i a la novel·la negra, no recordo haver llegit res d’ell darrerament. Aquest any es commemora el centenari dels fets de la Setmana Tràgica i l’enfocament que l’autor dóna al tractament de la qüestió en l’entrevista esmentada em decideix a llegir-lo.

A banda del poc o molt que conega el tema d’haver-lo estudiat, la imatge imaginaria que tinc de la Setmana Tràgica es remunta a La ciutat cremada, pel·lícula dirigida per Antoni Ribas, de 1976. És, per tant, l’imaginari d’una altra època. La tesi de l’autor, que s’ha documentat a consciència sobre els esdeveniments que narra, és que els instigadors de la revolució d’aquells dies de 1909, no van ser els qui van pagar-ne els plats trencats, amb especial referència als anarquistes i més específicament a Francesc Ferrer i Guàrdia. D’aquesta manera, la novel·la entra a tractar un dels nucs gordians del nostre passat històric: la culpabilització i destrucció del pedagòg de l’Escola Moderna com a instigador de la revolució, a mans d’una Restauració ja llavors a la deriva dels interessos de les oligarquies, amb participació estelar de la burgesia industrial catalana.

Andreu Martín narra una història ben travada, amb personatges a qui les circumstàncies excepcionals sotmeten a una pressió bestial que els fa actuar a la desesperada en el context impredictible de la riuada de fets catastròfics en què s’han convertit les seues vides de bones a primeres. L’emoció, en aquest sentit, està garantida. La reproducció de l’ambient revolucionari, amb unes masses de pobres embogides per la possibilitat d’abraonar-se sobre els poderosos, un clero de la nit al dia perseguit, atacat directament i una burgesia ben resguardada que juga atraure’n tallada, està del tot aconseguit. El retrat de la societat barcelonina de l’època és vivíssim, amb cadascún dels actors ben caracteritzats i aviats al tauler de joc novel·lesc, en què tampoc no falta l’element detectivesc, que és motor d’una de les trames que es trenen al llarg dels capítols.

És així que línies narratives paral·leles protagonitzades per personatges que conviuen en la ficció conflueixen en un final explosiu, en què una revolució que pareixia una cosa i potser n’era una altra aboca els veritables protagonistes a la destrucció definitiva del seu passat. Una imatge narrativa que ocupa un final que és ben bé un epíleg carregat de premonicions, indiatiu del que havia de ser la història posterior a aquells dies del desastre i de la resolució que va tenir en l’afusellamet de Francesc Ferrer i Guàrdia. Els personatges protagonistes, amb un passat cancel·lat pels fets, resten amb la seua sola soledat a l’expectativa del que ha de venir.

D’aquesta manera, amb aquesta incursió en la novel·la històrica, l’autor demostra una flexibilitat de registre narratiu a prova de desafiaments i concorre en el fressat territori creatiu de les grans novel·les sobre Barcelona. El resultat és una història trepidant, emocinonant, plena de racons desconeguts i secrets que es converteixen en les vulgaritats més arrossegades d’un temps en què unes diferències socials insalvables van conduir a l’enfrontament obert, com hi havien de conduir 27 anys més tard de manera encara més generalitzada, més profunda i més traumàtica. En tot això, Martín té la saviesa d’assenyalar degudament els responsables sense més coratge que la seua potència narrativa. I això, ben mirat és la novetat que aporta la novel·la.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s