Xivert

Vaig al castell de Xivert perquè per alguna banda s’ha de començar a fer el que ve de gust i el temps disposa de calaixos, talment a la manera de Dalí, per propiciar visites extremes com ara aquesta.

Arribar-hi no és gens difícil, avui: està ben indicat i el camí és accessible. al trànsit rodat. A dalt, el visitant fa cap a l’aventura arqueològica de les desferreres del passat medieval. Unes quantes obres de condicionament fan accessible el lloc i li confereixen uns mínims de decència. Al Nord valencià, tret del castell de Peníscola, que és un decorat impagable per al turisme, tota la resta de monuments d’aquesta mena malviu en l’abandonament rònec des de fa molt de temps, si no ha desaparegut. És el cas de Xivert, pràcticament des del seu abandonament com a fortalesa estratègica, al segle XVII.

El castell de Xivert domina la plana més meridional del Baix Maestrat, el pas natural de la via que comunica València amb Catalunya. A l’època, devia tenir un interès estratègic remarcable, ja que, a més de dominar aquest pas, des del castell es divisava la costa de la Plana i les muntanyes del Maestrat. Des de d’aquesta talaia privilegiada es divisa perfectament la cresta com d’onada de  Penyagolosa i hom creu endevinar la mola d’Ares, identificar el cim del Turmell, i es pot arribar a imaginar en la llunyania que es perd de vista del castell d’Ulldecona.

L’origen de la construcció és de l’època musulmana. Jaume I el va donar al Temple, com Peníscola. El Sud el Maestrat va ser donat al temple així com el Nord, al voltant de Cervera, va ser donat a l’Hospital. Segons els historiadors, Joan Ferreres entre ells, aquest fet va marcar algunes diferències en la colonització catalana d’aquestes terres. Als dominis de l’Hospital pràcticament no hi van quedar mosriscos, si més no en el moment de l’expulsió. En canvi, en terres del Temple n’hi va romandre una bona aljama. Un pany imponent de paret del recinte exterior del castell, que és el que correspon a l’època musulmana i està datat cap al segle XII, té una inscripció en àrab: Al-fatih Allah. Al·là és qui concedeix la victòria, segons Javier Hernández Ruano, que ha esmerçat temps i dedicació a estudiar la presència morisca en aquest lloc. Crec recordar que, contràriament, la poca informació que pot trobar-se en plafons informatius indica que la inscripció diu que aquest és un lloc per al descans…

A la vora del castell,  mirant a ponent, és a dir, al tall de caiguda del promontori en què es troba el castell, hi ha l’antic poblat de Xivert, avui en runes, completament assolat tret d’alguns pocs habitatges de teulada reconstruïda, que donen idea de com devia ser aquell lloc excepcional. L’excepció ve del fet que al voltant del castell hi va romandre la població musulmana després de la conquesta, mentre que els cristians van establir-se al pla, a Alcalà, mitjançant carta de població atorgada pels templers, el 1251. 350 anys van viure els moriscos de Xivert en el seu poble després de la conquesta, fins que el 1609 van ser expulsats per Vinaròs, ara fa 400 anys. Les ruïnes de les cases de Xivert evoquen la destrucció del poble morisc. Si el castell és una nau encallada en els esculls del pas del temps, les parets esmicolades del poblat parlen de com el pas del temps aborna la presència humana i la fa malbé fins a deixar-la cadavèrica. Una imatge que fa recordar el poble vell de Corbera d’Ebre.

Després de l’expulsió, el poblat va ser ocupat per famílies cristianes, un cop el comandor de Montesa, Gaspar Juan, pràcticament rifés les possessions morisques abandonades entre els seus clients… L’ocupació no va durar gaire. El poblat va ser abandonat, els seus nous habitants van tornar al pla i el castell va ser abandonat. Quan Montesa va esdevenir possessió reial, ja es trobava en molt mal estat. Sobta, tanmateix, d’entendre com el valor estratègic que havia tingut anteriorment, va minvar fins a esdevenir nul, sens dubte per l’evolució política de les terres en què es troba. L’abandonament definitiu coincideix amb el conflicte de la guerra dels Segadors, que tanmateix no va arribar a penetrar fins al Sud del vell Maestrat valencià.

Avui, aquest lloc es troba a mig camí entre l’adecentament per a un turisme que s’escola per tots els porus del territori i l’abandonament atàvic d’aquest tipus de construccions en un país que se’n va desapallegar fa temps i els va deixar com a romanalles d’un passat entrerrat a la tomba de les derrotes de la història.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s