El vigilant en el camp de sègol

Començo l’any amb la lectura d’El vigilant en el camp de sègol de J.D Salinger. Era un títol que em passava repetidament per davant dels nassos i del qual ho ignorava pràcticament tot. Aquestes coses poden passar durant anys però si persisteixen al final, un dia o altre, acabes per entrar-hi. Aprofito la reedició que en fa La Butxaca, que és certament de butxaca, per fer-hi cap.

D’entrada, el títol té l’atractiu enigmàtic del que és desconegut. La paraula “sègol” no forma part del meu patrimoni lèxic personal però igualment la frase resulta suggerent. Al capdavall, els camps de cereals tenen unes connotacions relacionables amb la felicitat, la plenitud vital, l’amor. També amb el sexe.

La història que conta el llibre, això no obstant, no hi té més relació que la càrrega metafòrica del sentit que el protagonista dóna a la seua pròpia vida en dir el que s’imagina que li agradaria ser o fer. Holden Caulfield és un estudiant peix, que està més verd que una ceba i és expulsat de l’internat on s’està per males notes.  Ja de bon començament, sobretot pel lleguatge que s’empra en la narració en primera persona, es percep el caràcter neuròtic del personatge, que té constants fixacions amb coses de la vida normal que no solen amoïnar ningú més enllà de la mesura justa perquè la vida deixi de ser suportable. Per a Holden qualsevol nimietat pot ser un motiu per a la depressió, la ràbia o l’obcecació. Cosa no gens estrafolària en el segment d’edat adolescent. Recordo haver tingut companys d’estudis, sobretot a l’internat de la Laboral de Tarragona, perfectament grillats, capaços de les animalades més inversemblants i, alhora, estrictament corrents.

Sense entrar en l’anàlisi de la inadaptació juvenil que Salinger fa, ja a començaments dels anys 50 del segle passat! El vigilant en el camp de Sègol és una incursió en la novel·la de la vulgaritat. Això segurament devia xocar en el moment de la publicació de la novel·la; actualment és gairebé imprescindible per dotar la narració de versemblança. No m’ha acabat de quedar clara l’edat del protagonista, que em sembla bastant major per atribuir-li un caràcter adolescent, però el canvi de costums en les relacions socials amb el sexe femení que apareixen al llibre queden certament lluny de la manera de fer actual al món occidental en general. En aquest sentit de tractament d ela vulgaritat, la història pot recordar, sobretot quan es parla de l’entorn educatiu en què es mou el protagonista, les giragonses narratives de Wilt, aquí sense la mordacitat corrosiva de Dahl, que confereix a la lectura l’expansió de la hilaritat.  Holden Caulfield no conta una història divertida tot i que en segons quin moment les situacions en què es troba i les reaccions que té davant les circumstàncies resulten xocants. El tractament de l’estultícia de la humanitat que hi ha a l’obra limita tanmateix la càrrega burlesca que hi puga haver en la narració.

Això no obstant, l’aspecte més destacat de la història d’El vigilant en el camp de sègol és el viatge que emprèn el protagonista un cop expulsat de l’internat, sense coneixement de la seua família. De manera temerària, o suposadament inconscient, Holden Caulfield se’n va de l’internat a la d’ell, amb la intenció d’emprendre una vida pel seu compte, sense el concurs de la seua família acomodada que viu a Nova York. En el periple que, això no obstant, el porta de tornada a casa, el protagonista es lliura a una mena de fugida endavant psicològica, que només pot portar-se a terme en les circumstàncies d’absoluta llibertat en què es mou. El seu itinerari d’una banda a l’altra a la recerca d’algú amb qui conversar amb la sola intenció de no sentir-se sol, em fa tornar a la memòria com eren les sortides diguem-ne d’oci quan feia vida d’estudiant, especialment en el temps de la Laboral, quan era efectivament un adolescent que tot just treia el nas més enllà de la família i el poble. Es tractava, tal com apareix a la novel·la, de l’aventura pura i dura, la més efectiva: la iniciàtica. No sé fins a quin punt el Holden evoluciona com a personatge al llarg de la novel·la. No crec que ho faça gaire i és veritat que en això s’assembla als personatges de Mark Twain, que ha estat assenyalat com l’antecedent, la font, d’aquesta narració de Salinger. Ara bé: la sola recreació de la llibertat absoluta amb què actua el personatge, més enllà de les paranoies que l’atenallen, és el veritable sentit de la novel·la i sens dubte en això el títol resulta del tot pertinent i amb una força simbòlica molt ben trobada.

El que dóna a pensar El vigilant en el camp de sègol és que fins i tot l’estupidesa humana és susceptible de viure l’experiència més humana que es puga imaginar: l’aventura de la llibertat.

Advertisements

6 pensaments sobre “El vigilant en el camp de sègol

  1. Jos Petit diu:

    Mes coincidències: el que hagis començat a llegir-la a primers d’any. A aquest diàleg de la pel·lícula Smoke (1995) entre el protagonista, Auggie, i el seu amic escriptor (com tu Vicent) la reflecteix.

    Muy buenas, Auggie. Feliz Año.
    Igualmente, chico. Parece que fue ayer, ¿verdad?
    ¿Cuál?
    La última vez que lo dijimos.
    Siempre parece que fue ayer.
    Ojalá siempre fuera como ayer.
    Bueno, hombre, tampoco es para tanto.
    Ni para tanto ni para tan poco, pero bueno. ¿Cómo te trata la vida?
    Se deja, ya es suficiente. ¿Y a tí?
    Sigo aquí, ¿no? Por cierto, ¿qué libro es ese que llevas?
    Ah, bueno, es una pequeña tradición. Es “El guardián entre el centeno”.

    ¿Y cuál es la tradición?
    Lo leo todos los años desde que tengo dieciocho y todos los años lo empiezo el 1 de Enero.
    ¿Siempre el mismo día? ¿Por qué?
    Es el cumpleaños de Salinger. Este año hace 91.

    Salinger va morir als 91 com al guió del 1995.

  2. Vicent,
    Sóc en Miquel Àngel. No sé si et recordes de mi. El curs 2011-2012 faré llegir als alumnes de quart el llibre “El vigilant enel camp de sègol”. Alguna idea per fer més atractaiva la lectura als nois?On pares actualment, xiquet?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s