Cultures en xarxa. CDigital

Des de la Catosfera 2010 a Granollers, a punt de començar la sessió “Cultura en temps de xarxes” moderada per Toni Ibáñez, que ha reunit expertes del CCCB, el Museu Picassos i lletrA. La qüestió és veure la relació entre la cultura i les xarxes socials.

Les xarxes socials, segons Toni Ibáñez, són la nova àgora d’expressió pública en llibertat, on, diu, ha nascut la metocràcia. Ho contraposa als tecnòfobs, que veuen perillar els seus beneficis empresarials o el seu estatus social. Carrega contra Quim Monzó, a qui posa com exemple de tecnòfob. Entrada a sac en la matèria. Ataca la jerarquia analògica, que contraposa a la descentralització anàrquica de les xarxes.

Lucia Calvo s’encarrega de la web del CCCB. La seua idea és obrir la web, bàsciament d’agenda, del centre a les xarxes socials.

Teresa Fèrriz fa referència a la incorporació de l’actualitat blocaire al web de lletrA, tot fent referència a DAvid Madueño i DAvid Figueres. Diu que no inicia cap projecte sense comptar amb un altre soci. Diu que lletrA no ha intentat ser autoreferencial a les xarxes socials, ni promoure-s’hi. L’avaluació de visites passives opina que ja nos erveixen per avaluar la incidència de la web i les institucions culturals i educatives necessiten buscar altres mecanismes. Es pregunta si l’entrada de les institucions a les xarxes socials és sincera o tan sols una adpatació de les noves realitats als seus propis interessos. No és optimista en relació a la proliferació de vida a les xarxes socials.

Conxa Rodà es declara immigrant digital des de la prehistòria d’Internet. El fenomen, per a ella, no té volta enrere. Discrepa amb Toni Ibáñez respecte de la relació entre connexió a Internet i idiotesa, formulat per contraposició al que pensa Quim Monzó. Sobre el web 2.0 diu que el Picassos va fer una anàlisi del que feien altres museus i van formular un projecte que, tanmateix, va servir sobretot per començar a experimentar. Afirma que no van entrar en moltes xarxes sinó que van triar-ne unes poques per poder sostenir-hi la participació. Apunta com a repte lligar presencialitat i virtualitat; també incideix en la capacitat d’avaluació de la presència a la xarxa i s’afegeix a la idea que les visites a una web no donen compte de la seua incidència o èxit. També apunta la necessitat que tota la seua organització s’implique en el funcionament en xarxa que proposa el museu.

Lucia Calvo reprèn mitjançant la idea que les corporacions com ara el CCCB no encaixa en la tipologia de les xarxes socials, enq uè la relació es produeix persona a persona. Segons Ibáñez, això és un handicap per a la incidència de les corporacions culturals en les xarxes socials. Calvo proposa que les intitucions culturals haurien de fer que el director intervingués personalment per exemple a twitter. D’aquesta manera no es produirien malentesos entre instiutció i persones concretes.

Pel que fa a la incorporació de les xerxes socials a l’activitat corporativa cultural presencial, Calvo s’hi mostra a favor si bé afirma que només estan experimentant-hi. Fèrriz afirma que lletrA no s’ha plantejat com a projecte autoreferencial i, doncs, no té interès a entrar a les xarxes, sinó d’incorporar-ne  l’activitat.

En el torn obert de paruales, Teresa Fèrriz analitza l’ús que es fa des de lletrA de les xarxes socials. Hi torna sobre la qüestió que les xarxes socials permeten crear grups parla·lels que se’n surten de l’acció institucional de les corporacions culturals, com ara lletrA. Conxa Roda això ho troba positiu, ja que diu que genera nínxols de públic. Calvo apunta cap a la incorporació al procés creatiu l’activitat de les xarxes socials. Els museus, això, encara ho tenen per incorporar. És concepte d’audiències creatives que ha formulat Teresa Fèrriz.

Hi intervé Albert Sierra de patrimoni.gencat. La covnersa s’orienta a la incorporació de la participació del públic en les activitats de les corporacions culturals mitjançant les xarxes socials.  Conxa Roda apunta que, tot i que hi ha institucions que hi han treballat, costa d’agregar usuaris en una única comunitat quan s’usen plataformes diverses.

Conclusions

Els museus estan experimentant amb la incorporació de la interacció i la creativitat  des de les xarxes socials a la seua pròpia activitat. Això no acaba de ser la funció de lletrA, que només es planteja la funció de repostori de difusió i plataforma de referència de continguts sobre litereratura catalana.

Anuncis

3 pensaments sobre “Cultures en xarxa. CDigital

  1. Molt agraït per la teva ressenya, Vicent. Tinc pendent la meva sobre la conversa de La Catosfera Literària, però és que se’m va esborrar la llista de noms que havia anotat!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s