Excurs acadèmic

Aquest divendres passat 12 de febrer vaig girar pàgina de la trajectòria acadèmica a la UOC. Després de set anys d’estudis de llicenciatura d’Humanitats (1997-2004) i nou semestres de consultoria del TFC de la mateixa especialitat (2005-2010), arriba el moment de canviarde xip. Ja feia temps que l’experiència de la consultoria, tan especial des del punt de vista professional i de la recerca, començava a resultar-me amortitzada mentrestant els projectes per escriure anaven ajornant-se.

L’experiència de la UOC és del tot recomanable. Hi vaig començar a estudiar per l’atracció que sentia per una manera de treballar diferent, basada en Internet i la voluntat de poder individual. També perquè a l’hora d’escriure, m’hauria agradat tenir un bagatge cultural més grans que el que proporciona una llicenciatura de filologia catalana, que no és poca cosa. Lògicament el pas per la llicenciatura primer i encara més per la consultoria després han operat canvis substanciosos en la meua formació i també enla manera de veure el món i en la importància que dono a les coses. Ha estat llarg prendre una drecera diferent, però l’activitsme literari encetat fa tres anys ja era una via que a poc a poc s’ha anat consolidant i que ara encara s’eixamplarà més, sobretot tenint en compte que els vells projectes comencen a concretar-se en noves perspectives. Veurem.

Entremig hi deixo oberta la porta d’Imatge de Traiguera, cruïlla de disciplines i de dedicacions, un projecte que no pot donar-se per acabat quan encara hi ha per escriure la panoràmica històrica del segle XX fotogràfic. I sense fotogràfic encara més. La recerca històrica: les històries personals de la Traiguera del segle XX, el món d’on vinc i on de moment encara sojorna el meu imaginari, constitueixen un brollador que contràriament al que seria d’esperar: que la rememoració matés defitivament el record, genera majors espectatives d’aprofundiment. Hi ha entrevistes pendents i un bon feix de documentació crucial per entendre, per descodificar. M’agradaira comptar, en aquest sentit, amb més complicitats. Estaria disposat a dedicar-hi atenció ara que la dedicació acadèmica s’ha exhaurit, però cal fer-se a la idea que el desert és llarg i buit. Paciència.

Obro, docns, la porta a una període de treball en construcció. Esperem que també aquí s’hi note algun canvi.

Advertisements

Un pensament sobre “Excurs acadèmic

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s