Estofat de vedella

L’estofat de vedella és un plat clàssic de la cuina catalana. Potser comença a resultar massa potent per a aquesta èpoc de l’any, però en tot cas, com assenyala Jaume Fàbrega a La cuina catalana, és un dels plats més reconfortants. Té una elaboració senzilla però llarga per als estàndards en què ens movem correntment en l’actualitat. No hi ha mal, perquè la laboriositat en l’elaboració queda del tot compensada per la degustació dels resultats.

Feu servir vedella a daus. El millor és adquirir-la ja tallada d’aquesta manera. Salpebreu-la i fregiu-la en una mescla d’oli i llard posat en una cassola. El llard n’és element tradicional, característic d’aquest tipus de menjar. En qualsevol cas, els resultats només amb oli són igualment acceptables. Poseu la vedella a fregir i llavors trinxeu una ceba mitjana i dos o tres alls i afegiu-ho a la cassola. S’hi pot afegir tomata. La de concetrat de pot és bona si no hi ha res millor, tot i que sempre és millor ratllar-ne una del pom, que té unes característiques gustatives molt superiors.  També s’hi poden afegir bolets. Actualment poden trobar-se al mercat bolets congelats que hi van d’allò més bé. La quantitat és a gust del consumidor. En qualsevol cas, cal no confondre aquesta elaboració amb la de la vedella amb bolets, que és diferent. Si hi afegiu bolets, millor que us estalvieu la tomata. Un cop afegits els bolets, deixem rebaixar l’aigua que puguen deixar anar i hi afegim un raig de conyac. També val l’aiguardent. Un cop esvaït, s’hi posa llorer i a continuació l’aigua, si no disposem de brou de carn. Feu-ho bullir ben bé una hora a foc suau i amb la tapadora posada.

Mentrestant, talleu patates a daus semblants en grandària als de la vedella. També podeu afegir-hi carlota i pèsols si el feu sense bolets. En quasevol cas, decidiu la proporció entre patates i vedella perquè es puga parlar d’estofat de vedella amb papates més que no pas d’estofat de patates amb vedella. Després de l’hora d’ebullició suau, incorporeu la patata i la resta d’ingredients esmentats i ho deixeu coure tres quarts d’hora al mateix foc. Passat aquest interval, tasteu-ho i ajusteu-ho de sal. La carn ha de quedar ben bullida perquè es desfaça amb facilitat un cop a la boca i en general el plat ha de resultar sufientment caldós per a ser menjat amb cullera.

Tot i que hi hem explicat algunes alternatives, la recepta encara n’admet més, com per exemple la incorporació de talls de botifarra blanca o negra, o bé cansalada. Es tracta de variacions que no han d’obviar cap dels passos bàsics esmentats.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s