Escriure per a joves és una via d’accés a l’escriptura i a la pràctica escriptora relacionada amb la publicació del que s’escriu en forma de llibre. Es tracta d’una fórmula que gaudeix d’alguns avantatges editorials ene l sentit que hi ha algunes editorials que promouen nous valors en aquest terreny per alimentar la seva pròpia indústria. També es tracta d’un gènere, el de la narrativa juvenil, masegat per les circumstàncies. Un mercat molt enfocat a la lectura induïda (per no dir-ne obligatòria); uns productes sovint orientats a finalitats altres que les estètiques, a causa del valor formatiu que se’ls atorga; i un públic receptor que fa el que pot tant en el sentit d’adaptar-se a les exigències que li arriben, com en el d’estar distret per infinitat de reclams diferents del de la lletra impresa.
Dit això, Rere el mur de Noemi Bages, pot dir-se que assumeix el repte d’arriscar-se a atraure l’atenció del jovent lector sense malmetre un bri del poder d’atracció de la novel·la. Ans al contrari: posa tots els recursos del gènere al servei d’un artefacte de ficció destinat a mantenir l’atenció i la tensió lectores fins a la darrera pàgina. I això amb un domini del llenguatge avantatjat. Per una banda, centrant a la perfecció el registre literari en atenció al públic, és a dir, confegint una expressivitat del tot entendora sense renunciar ni un punt a les característiques pròpies del català literari, cosa que és molt d’agrair per part del gremi que n’ha de fer eina d’educació lectora. La professionalitat de l’autora queda del tot palesa en aquest detall lingüístic, tan car de veure en el sector. Per l’altra, bastint una estructura narrativa dual en la qual el lector més o menys ingenu del públic diana es veu arrossegat a un món de ficció, a viure una història que d’una altra manera, d’una manera diguem-ne convencional, fóra del tot impossible.
Rere el mur conta la hsitòria d’una família de Tarragona que compra una casa al Pallars amb la intenció de fer-hi un hotel rural. És una casa aïllada de cap núcli de població, un veritable microcosmos de ficció en què tot és possible. La mestria en el tractament de l’element sobrenatural i en la distribució del ritme narratiu, amb un ús destacable de les anticipacions narratives, dóna lloc a una història en dos o tres nivells. D’un banda, hi ha els germans protagonistes juvenils que fan avançar la trama cap al desenllaç. De l’altra va imposant-se la història que remou un passat tèrbol, el dels estadants llunyans de la casa, una americanos atípics protagonistes d’una història inimaginable. I com a nexe d’unió, aquest tercer nivell de la narració que entra de ple en allò sobrenatural. Tots els ingredients propis del gènere de terror posats al servei d’un producte narratiu que es deixa llegir de veritat.
Només es poden assenyalar dos elements que s’haurien pogut lligar del tot al desenvoluapment de la trama: la presència del capítol coral a la carnisseria, en què la vox populi apareix sense continuïtat per establir una primera anticipació amb tots els ingredients de la tragedia; i unes relacions amoroses entre el grup de joves que no arriben a esclatar abans de l’acabament de la narració.
Això de banda, el lector es veu atrapat per la tensió creixent, i creixentment esmussadora, del descabdellament de l’argument, entre un món actual i superficial, i un passat que batega espectral, rere el mur.
Amb aquest llibre, que acabo de llegir just abans que l’autora el presente a la sala de Graus de la Universitat Rovira i Virgili, a Tarragona, de la mà de Jordi Ginebra, en un acte de luxe, Noemi Bagés veu publicat el tercer títol en solitari. No tinc cap dubte que es tracta d’una línia de producció fecunda, que reuneix les garanties d’èxit que tot llibre de narrativa juvenil desitjaria tenir. Del talent i la rigorositat creatives es pot esperar tot. Enhorabona.
TRITICÀRIA 