Sol i soldó

Tarda poètica al Pinell de Brai. Dins de la Mostra d’Espectacles de la Memòria que el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) està portant a terme aquesta primavera, acudisc a la Terra Alta atret per l’anunci de l’actuació conjunta d’Albert Roig, Carles Santos i Perejaume. La proposta és poèticomusical, una mena de diàleg entre tres obres que troben bona part de la seua força en el contacte amb l’entorn, i amb un entorn determinat.

De bones a primeres, anuncien que Carles Santos no hi actuarà, que ha pres mal i que no podrà tocar. Que ho va dir ahir mateix i ja no hihavia temps per anunciar-ho. Una vegada el camí fet des de Xert, no és qüestió de tornar-se’n de buit. Al capdavall, Perejaume és una mena d’animal artístic pluridisciplinari, un mite vivent de l’art d’avantguarda més recent, inclosa la literatura. No conec la literatura d’Albert Roig, tret de la seua fama d’iconoclasta envers la normativa lingüística.

El Pinell de Brai és un poble molt ben conservat, on vaig passar un cap de setmana als anys 80, invitat per un company d’habitació de la Laboral: Maxi. D’aquella estada en recordo flaixos vagues. Ara tinc la sensació que en aquell àpoca vivia molt de nit. Que les nits duraven molt i anaven a molta velocitat. L’aspecte del poble, molt propi de la comarca, és el mateix que els del seu entorn. Però sembla habitat, actualitzat. Tots els pobles de la Terra Alta que, com Horta de Sant Joan, evoquen de seguida el cubisme pels volums que el coformen, tenen l’aire de ser llocs amb un present distret, perplex, com conscient d’una pròpia depauperació històrica, patida des d’un passat remot en què, indefectiblement, tot va anar a mal borràs i el pas del temps va marcar cada vegada més un camí sense retorn cap a la fossilització de la invisibilitat.

Traiem un moment el cap al centre d’interpretació Les Veus del Front, ubicat al centre cultural on ha de tenir lloc l’actuació. Ja tanquen i no tenim opció de visitar-lo. Fa uns anys vaig visitar a Corbera d’Ebre un dels primers centres d’interpretació de la comarca. Va ser el mateix dia que, tornant cap a al Maestrat, vam trobar al monument commemoratiu de la batalla de l’Ebre a la cota 705 de la serra de Pàndols una corona amb la bandera dels guanyadors de la guerra civil, que havia dipositat el dia abans el ministre de defensa espanyol d’aleshores, José Bono, en un lloc i un moment significatius de la recuperació de la memòria, una altra operació d’aquelles a què ens té acostumats l’estat en què vivim, en què qualsevol canvi està destinat que tot continue igual. Aquella corona allí causava una sensació molt estranya. Amb la creació d’aquesta xarxa de centres d’interpretació per a la recuperació de la memòria històrica, el COMEBE aprofita el referent històric per revertir-lo culturalment, un intent que pot ser la manera de remoure la trajectòria apuntada anteriorment.

L’espai on té lloc l’espectacle és dels de format reduït, com diríem a Barcelona. És als baixos del mateix centre culturla on hi ha el centre d’interpretació. Potser el centre cultural que s’anuncia en lletres de ferro enganxades a la façana del local nha passat a millor vida i ha evolucionat cap als usos actuals. Hi va haver un temps en què es creia que l’obertura d’un centre cultural generaria una vida cultural pròpia, una mena de cicle virtuós que portaria la cultura als pobles. A l’interior ens hi apleguem 100 persones encara no. Ix Perejaume a escena com si vingués del bar i es disposa a començar la seua alocució. En realitat l’hem vist sortir fa uns moments del centre d’interpretació quan hi volíem entrar, com un fantasma que emergeix dels inferns del passat. Però quan es posa a parlar es veu que du unes altres intecions. Diu que en el joc establert entre els creadors que participen en l’espectacle, ell s’encarrega de la part de la terra i es posa a repassar fulls de peomes i altres escrits en què parla de la terra, de la ubicació, del locus com un element indispensable per entendre les coses i per relacionar l’animal humà amb la seua pròpia existència. No vol aplaudiments. Si de cas al final. I es deixa anar per la imaginació poètica del paisatge fins a un poema final en què inventa oficis relacionats amb la terra, amb el paisatge, el territori. Molt significatiu, tenint en compte on ens trobem: pujant de Tortosa es perpep clarament la presència imponent del Port, la grandiositat de la muntanya abocada al riu.

Després apareix Albert Roig, com més en la seua salsa, més proper a la parròquia tortosina que l’acompanya, entre la qual hi ha els integrants del grup Quico el Cèlio i companyia. La seua intervenció pren com a eix temàtic el riu, evidentment el riu Ebre, i en dóna algunes evocacions fantàstiques. Després també deixa anar algunes poques notes de mala llet per tots els episodis peripatètics que tenen lloc a la vora de l’Ebre en els darrers anys, que des del punt de vista dels artistes diguem-ne ebrencs,  per emprar el mateix terme que fem córrer els literats, són vistos com una total subversió del que el país demana. Com un aprofitament insistent, reincident, de les malvestats fatals de la història. Com un espectacle grotesc executat per desvergonyits sense escrúpols. Així doncs, Albert roig escopeix a la closca pelada dels cretins amb sàtira continguda.

El resultat és un recital molt ben executat, si bé una mica sec de detalls. Sens dubte el públic agraeix que esdeveniments d’aquest tipus puguen tenir lloc un dissabte a la tarda i proporcionen l’oportunitat de gaudir d’una art selecta com és la poesia dita peer poetes de l’alçada dels que hi han actuat.

Només que l’absència total de piano fa venir dubtes raonables sobre el fet que Carles Santos no haja acudit a la cita. I és que un piano és sempre un instrument molt delicat de tractar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s