L’home és un gran faisà en el món

Llegeixo L’home és un gran faisà en el món per raons diverses. La seua autora és el premi Nobel 2009 i Joan Carles Girbés, l’editor que pedala perquè els seus títols apareguen en català. Segueixo el seu bon criteri d’editor. Que Bromera, editorial d’Alzira, siga qui publica en català de les obres de la darrera premi Nobel és un símptoma molt positiu per a l’edició en català i per al mercat que hauría de tenir. Trobo el llibre al FNAC de l’Illa de Barcelona un migdia de dissabte que treballo, mentrestant faig temps a l’hora de dinar i em decideixo a comprar-lo.

És un llibre que es llegeix molt ràpidament, per la brevetat de la narració i també per les característiques que té aquesta narració. Frases curtes, de volada poètica, que basen molt l’avanç del fil narratiu en la metonímia, un dir narratiu consistent a eludir el que passa en realitat i formular-ne únicament detalls més o menys parcials, marginals, o descriptius, no ben bé narratius però d’una força evocadora demolidora. Així, l’acció, els esdeveniments narrats, passen sense passar, sense fer-se palesos en el discurs narratiu, sinó tan sols traient-hi el cap, ara i adés, mentrestant el lector va relligant una història que només pot percebre de manera radicalment subjectiva, que només pot interpretar a la seua manera, és a dir, amb el concurs del propi sentir, de la pròpia emotivitat. És d’aquesta manera que un text aparentment fred i insubstancial esdevé una bomba per a la percepció, una bomba narrativa.

Personalment, l’estil de Herta Müller en aquest llibre, em recorda poderosament l’Agota Kristof de El gran quadern i La prova, que vaig llegir en l’època de l’esfondrament dels règims comunistes a l’Europa Oriental. El període sintàctic curt i el llenguatge descarnat per a narrar històries terribles dels europeus orientals de mitjans del segle XX en són punts en comú. També la condició d’exiliada de les autores. L’exili forçat d’un país de règim comunista a un altre d’occidental. Suïssa en el cas de Kristof; Alemanya en el de Müller.

En aquest segon cas, crida l’atenció la pertinença de l’autora a la minoria alemanya de Romania. L’home és un gran faisà en el món novel·la la decadència de la societat d’aquesta minoria alemanya de Romania quan el règim comunista s’ha assentat de la mà de Nicolae Ceausescu, ja als anys 60. La societat rural de la minoria alemanya es troba entre la disjuntiva de l’emigració o la dissolució en l’estat romanès. Si una altrenativa és letal, l’altra obliga al desnonament moral i material. L’estructura de funcionament d’aquesta petita societat rural en què se situen els personatges que protagonitzen l’acció recorda d’allò més l’estructura política de l’Espanya de Franco, en què l’alcalde, el carter, la policia i el capellà feien i desfeien sense atendre més que a les formalitats del règim polític. Un règim polític en què la corrupció era la divisa i la submissió en tots els ordres la moneda da canvi per a sobreviure. Per als alemanys de Romania, l’antecedent de la seua participació en la II Guerra Mundial al costat de Wermacht alemanya és una rèmora que s’han de fer perdonar davant d’uns comunistes que obeeixen el dictat soviètic com podrien haver obeït Hitler si hagués guanyat la contesa.

“L’home és un gran faisà en el món” deien els alemanys de Romania quan volien donar a entendre la fragilitat dels humans davant les contingències de la vida. La figura del faisà en la cultura romanesa es correspon al fracàs, a la impotència davant unes circumstàncies que converteixen els humans en presa fàcil dels predadors. És evident que, des del punt de vista occidental, aquesta figuració ha de descriure’s a part per entendre’n el significat. Un cop això ha passat, la successió desmanegada de retalls viscuts i somiats que apareix a la novel·la adquireix un sentit d’una brutalitat aclaparadora, que el lector ha de desxifrar, d’entomar, amb la seua capacitat de comprensió, de decodificació literària.

Anuncis

3 pensaments sobre “L’home és un gran faisà en el món

  1. Retroenllaç: La sega | TRITICÀRIA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s