Fugida en cercles

Llegeixo amb prou rapidesa Fugida en cercles de Josep Igual, editat per aeditors, del Perelló. D’entrada, esperava alguna cosa a mig camí entre els dietaris (El rastre dels dies, Quaderns deltaics) i el microconte (Faules mamíferes). L’expectativa, el prejudici, s’acompleix parcialment. El llibre és un recull bastant més extens que Faules mamíferes tot i mantenir-ne les característiques externes, que diferencien el gènere del que és estrictament dietari. Això no obstant, al meu entendre, en aquesta Fugida en cercles, a més de la nota autobiogràfica assimilable al dietari, a més del microconte de lectura ràpida i colpidora, de contingut àcid, en ocasions directament dissolvent, sempre carregat d’una ironia punyent; hi apareix la prosa poètica. Un llenguatge explícitament poètic, que apareix com a indagació expressiva més que no pas com a vehicle per donar a saber el que siga, i una significació decididament abastracta, arroseguen el lector al món literari més personal de l’autor.

D’aquesta manera, el lector va trobant-se motius de sorpresa i d’interès a cada text. El resultat és el manteniment continuat d’una expectativa per saber què es dirà en el proper conte. Si bé en lloc d’un conte hi pot aparèixer una prosa poètica perfectament camuflada de conte que ve a ser com un sotrac perceptiu. Quan hom espera un poema disfressat de prosa, de llenguatge dens, pot aparèixer un argument esquemàtic que desemboca tot seguit en una evidència brutal, o obscena, o descoratjadora. L’orientació d’aquestes històries és sempre imprevisible. El resultat és una representació bastant acurada d’una determinada manera d’entendre la vida, o més concretament, de la vida. Una vida feta de petits fragments independentdents dotats de sentit , però que agregats uns amb els altres generen un sentit nou. Vist en conjunt, i en això el títol del llibre també hi té molt a veure, el llibre transmet la idea de l’atzar com a resultat de l’agregació de les vivències: imprevisibilitat i alhora condicionament de l’existència a les seues pròpies limitacions; un anhel persistent de viure contra unes contingències incontrolables.

Això de banda, un aspecte que crida l’atenció del llibre, que en certa manera remet als dietaris, és la construcció del personatge del propi autor. Personalment, podria assenyalar alguns passatges amb tota seguretat autobiogràfics, com ara al conte “El xiquet i el riu”, ja inclòs al recull col·lectiu El riu que parla, i algunes projeccions fictícies, com la de la història del conte “El relleu”, que no pot coincidir amb la trajectòria vital de l’autor i que, al meu entendre, té un valor especial dins del conjunt, juntament amb altres passatges que parlen expressament de l’ofici d’escriure. Josep Igual hi fa aparèixer de manera més explícita que en altres ocasions el personatge Josep Igual escriptor, que lògicament no té per què coincidir amb l’autèntic, sinó que correspon a una projecció no exempta d’intencionalitat desconcertadora. Entremig d’aquests extrems autobiogràfic i fictici, hi ha tot un camp per deixar anar l’esperit més lúdic de l’escriptor. Més lúdic i alhora més reflexiu. La qüestió és que entre ficció i ficció, l’autor de la bona veritat les deixa anar que dóna gust.

Hi apareix també, com en el cas de les Faules mamíferes, un determinat imaginari literari, constituït per referents que, entre altres, remeten a Portugal i a la literatura portuguesa. No és gens casual, entre aquestes alteritats, la referència a Bohumil Hrabal, l’actitud cívica del qual sembla representar un bon referent per a Igual. Però Portugal, Lisboa, Álvaro Cunqueiro, els tramvies que potser també  fugen en cercles, conformen, cap al final del recull aquesta “pàtria inaferrable” a la qual diu adaptar-se bé.

En un volum en què combina gèneres mitjançant l’addició de textos, Josep Igual aprofundeix en la seua literatura personalíssima, inassequible a la convencionalitat i encara menys als paràmetres estandarditzats d’una literatura catalana a mig camí entre la revolta, la precarietat i el mercat. Potser allò normal siga el que obertament se’n surt del que està ben vist.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s