Trempó

A la botiga d’Es Baluard de Palma hi trobo el llibre Mallorca. Gastronomia i cuina. Com siga que passo uns dies a l’illa i tinc per norma informar-me per la via directa de la cuina dels llocs que visito, l’adquirieixo amb una intenció principal: informar-me de manera fefaent de la recepta del trempó. La cosa ve a tomb perquè, en arribar a destinació, la primera cosa de menjar que em posen a taula és justament aquest plat, elaborat per a l’ocasió per una castellonenca que viu a París. Laia. Segons diu, la receptada que ha executat segueix al peu de la lletra la normativa tradicional i incorpora un toc, al meu entendre, deliberadament informal. El cas és que, uns dies més tard sobre el terreny, reuneixo els ingredients i em decideixo a provar-m’hi.

Són les coses que té el país excepcional de Mallorca. Si es volen veure, és clar. Mallorca té una personalitat totalment assimilable a la homòloga continental, tret que la condició insular hi exerceix una emprenta indeleble, que només pot percebre’s, justament, en alguna altra de les illes que l’envolten. I no em refereixo exclusivament a les balears, sinó a les de la Mediterrània Occidental, entre les quals les Balears són més aviat petites. Evidentment, el negoci turístic hi té posada una gran piqueta en què vénen a abeurar-se ocells de pas de tot el continent i encara d’altres illes Nord enllà. Però per als continentals homòlegs, connacionals, anar a Mallorca i no fixar-se exactament en la manera de viure dels mallorquins és de ser ceballot. Una espècie en creixement, certament. Dels qui es deixen enlluernar pels reclams turístics i no saben fixar-se en la realitat del lloc que visiten. Que visiten i encara gràcies, s’hauria d’afegir. És el cas que ens ocupa, però la màxima és d’aplicació universal.

Es Baluard és el Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma. L’antiga construcció militar ha estat reconvertida en un museu amb les prestacions pròpies de les grans instal·lacions aptes per a la contemplació de l’art contemporani. La combinació està molt ben trobada. La radicalitat del contingut, en unes sales àmplies i aparentemnt irregulars, forma amb les formes anguloses i antigues del continent un contrast en què el visitant pot experimentar la continuïtat entre formes velles i noves, entre arquitectura antiga de la guerra i les belles arts postavantguardistes. Un diàleg interessant en una ubicació privilegiada. tractant-se d’un dia de començaments d’agost, fins i tot el temps astronòmic i climàtic hi acompanya. L’exposició fixa la trobo bastant curta. Molt de tast. Les exposicions temporals que alberga en aquesta ocasió són realment demolidores. La gent hauria d’anar més sovint als museus d’art contemporani per entendre el món en què viu. Es tracta d’una mesura d’higiene mental que hauria de ser habitual.

Però tornem al trempó. El veig anunciat a les cartes dels restaurants com trampó, trempó, trompó. És la sonsònia de sempre que m’estalvio de comentar. Després que el primer dia em topeto amb un cartell que anuncia pollo alats, ja no cal afegir-hi res més.Ja coneixia el plat d’una ocasió anterior i tenia calr el sentit de la paraula trempó, que cal relacionar amb trempar, però no en el sentit sexual del terme, sinó en el de donar tremp als ingredients, amanir-los. Així doncs, potser per tendència inveterada, em decideixo a rastrejar si a Internet hi ha una descripció acurada de l’elaboració. I no. Sembla bastant estrany. La Viquipèdia només en dóna un esborrany amb els ingredients i altres referències en donen una informació molt simple. Així doncs, és moment de, partint de la referència bibliogràfica, donar-ne una explicació un pèl més prolixa.

El trempó és una amanida que es fa a partir de tomàtiga, ceba, ceballot i pebre verd. Es prenen tres o quatre tomàtigues mitjanes i es tallen a bocins ben petits. La qualitat i el punt de maduració de la tomàtiga és important. Convé que se’n note el gust intens i per això és recomanable emprar tomàtigues madures, encara que siguen d’amanida. Els tomàquets que es troben a la venda per sucar pa, tot i no ser del ramell o del pom, són potser encara millors per assajar aqauesta elaboració. Es renten i buiden dos pebres verds. Millor si són blancs, que és la varietat més apreciada. En qualsevol cas, cal entendre que es tracta de pebrots dels anomenats italians, de forma allargada i carn prima. Es picolen de la mateixa manera que la tomàtiga. Es talla a rodanxes fines mitja ceba i es pica molt petit el ceballot. Alternativament, s’hi pot posar només ceba, en quantiat sempre abundant, ja que és component indispensable. Val a dir, això no obstant, que, val la pena rebaixar-ne la fortor remullant-la prèviament. Com més temps en remull la tinguem, més dolça acabarà al paladar. Barregem tomàtiga i ceba en un bol o enciamera i ho trempem amb sal fina. Ho remenem bé perquè es mesclen els sabors. Opcionalment, també es pot trempar amb vinagre. Abstingeu-vos d’afegir-hi ungüents més o emnsy avinagrats que no responguen a la tradició autòctona. Tot i ser una variant de l’amanida, el trempó és un plat potent de sabors i no alterar-los amb ingredients estranys és la millor manera de gaudir-ne. Després, s’hi afegeix oli i es mena tot novament.

Una variació del plat consisteix a afegir-hi un ingredient dolç: albercoc, préssec o similar. Bé com a acompanyament o directament afegit a l’enciamera, s’ha de comptar amb unes bones olives trencades, tàperes o fonoll marí. De tàperes, és fàcil de trobar-ne al mercat. Les olives trencades mallorquines, per la maceració específica a què estan sotmeses, són insubstituïbles. Això no obstant, qualsevol oliva trencada artesanal hi pot fer paper. En això, cal distingir bé. Generalment, la majoria d’olives trencades que es poden trobar envasades responen a una maceració que s’allunya de la manera tradicional de preparar-les als Països Catalans. Abans de recórrer-hi, és millor tirar mà d’unes bones alberquines, per exemple. El que és insubstituïble és el fonoll marí, que és específic de Mallorca. Si no en teniu a mà, passeu sense.

Completeu el plat amb unes bones llesques de pa morè, o en tot cas, del pa més rústic que tingeu a mà, ja que, sobretot en aquest temps d’estiu, el millor és deixar l’enciamenrta una estona a la nevera perquè es puga menjar ben fred. Durant aquest lapase de temps, els ingredients deixen anar el seu suc i juntmaent amb l’oli i el vinagre opcional, s’hi forma un suc que d’un gust insuperable, apte per mullar-hi pa a què cor què vols.

Tal com resa la contraportada, Mallorca. Gastronomia i cuina és un viatge per la gastronomia de Mallorca a través dels seus productes i de les receptes més emblemàtiques de l’¡illa. Imatges que conviden a assaborir una cuina tradicional en la qual els fruits de la terra i els de la mar es combinen en plats genuïnament mediterranis. Per això, un cop in situ, la millor manera d’apropar-se a aquesta cuina és buscar-la fora del circuit estrictament turístic.

Advertisements

Un pensament sobre “Trempó

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s