Presentació de La vall del miracle

Recorro al bloc per ordenar les idees que m’agradaria exposar aquest divendres 3, a Traiguera, en la presentació del llibre La vall del miracle d’Armando Vericat, en què participo.

Hi ha dues característiques que, d’entrada, no es poden més que comentar. En primer lloc, La vall del miracle va ser la novel·la guanyadora de la 27a edició del premi de novel·la Ribera d’Ebre que orgnaitza l’ajuntament de Vinebre i que està considerat el premi literari més rellevant de les Terres de l’Ebre. En aquesta ocasió, hi concorrien 31 originals, més que en cap altra edició, de manera que La vall del miracle s’hi va imposar encara amb major mèrit. Aquí, convé fer èmfasi en l’embranzida del moviment literari ebrenc, dels més dinàmics del panorama literari catalanoparlant. Com que personalment me’n considero participant, m’agrada pensar que Armando Vericat va passar, amb l’obtenció d’aquest premi, a formar-ne també part activa. Perquè és de recordar que la literatura ebrenca és un moviment transversal que no se circumscriu als límits administratius sinó que té la vocació d’estendre’s arreu de les comarques de l’antiga Ilercavònia, una continuïtat humana i social que comparteix, fins allà que és possible, una mateixa cultura. Armando Vericat entra amb molt bon peu en aquest panorama literari més immediat.

En segon lloc, l’obra ix al mercat de la mà de l’editorial Cossetània, de Valls. És necessari entendre que aquesta editorial, al capdavant de la qual hi ha Jordi Ferré, és un puntal emergent de l’edició en llengua catalana, que basa el seu èxit en llibres sorgits de la societat concreta, en nous valors emergents com pot ser el mateix Armando Vericat; en continguts que abans potser no han tingut la difusió que es mereixen pel sol fet que no són productes dels grans mitjans de comunicació, sinó d’origen comarcal o local; que no pertanyen als gran centres urbans d’emissio de continguts diguem-ne culturals per eixir prompte del pas. O bé responen a la nova realitat d’Internet, per fer referència al llibre La Catosfera literària 08, en què vaig participar. Aquesta labor de pouar en realitats concretes, noves, fa de Cossetània una plataforma apropiada per a l’accés als circuits culturals diguem-ne normals en què es difon la cultura vinculada a realitats locals com la de Traiguera. Es pot dir que, com a mínim, la vocació declarada de l’editorial és aquesta: introduir als circuits culturals, en aquest cas el mercat editorial, productes genuïns que poden suposar una novetat per al gran públic.

Segurament, aquest és un dels principals actius de La vall del miracle: la de mostrar un univers imaginari genuí, sorgit de la condició única de l’espai narratiu,  ja que bona part de la novel·la té lloc a la Font de la Salut del segle XVI. Aquí, arribem al nucli del que m’interessa dir. Per descomptat, la Font de la Salut, té una significació especial per a tota persona que s’estime Traiguera, hi visca o no. Encara més: té un significat especial per a molta gent d’altres pobles de bona part d’aquest territori que hem esmentat fa un moment, des de Tortosa a Benicarló. És el que l’historiador de la religió William A. Christian denomina el territori de gràcia, que ve a ser aquell territori que té relació amb un determinat centre de culte com és el que ens ocupa. La història de la Font de la Salut és una història apassionant, que coneixem gràcies als estudis portats a terme, en bona mesura, amb estreta relació amb la revista Traiguera, organitzadora d’aquesta presentació. En concret, gràcies a la labor de Daniel Llatge i Joan Ferreres. Els seus estudis suposen una recuperació de la memòria que ara, en aquesta novel·la, troba un camí nou. Efectivament, la història més recent de la Font d ela Salut és també la història de la recuperació del patrimoni arquitectònic, cultural i artístic que suposa el santuari. En aquesta recuperació, l’ajuntament democràtic de Traiguera hi ha tingut una especial dedicació. Avui, quan el santuari s’ha convertit poc menys que en punt obligat de l’itinerari cultural i turístic del Baix Maestrat, val la pena reconèixer-ho. Si hi ha res que haja suscitat la unanimitat de l’acció política del poble des dels inicis del règim polític actual, és la recuperació d’aquest patrimoni. És així que, en l’actualitat, la Font de la Salut es converteix en referent cultural, apte per a la projecció d’un imaginari històric i cultural propi de Traiguera. Per l’actualització de la memòria històrica que en tenim i per la recuperació patrimonial, que han significat una revitalització, també, de la dinàmica espiritual, religiosa. Ja va proporcionar l’escenari per a la filmació de l’adaptació cinematogràfica de la novel·la Els secrets de Meissen de Josep Palomero, amb el títol El secreto de la porcelana. I ara l’espai mateix i la seua història esdevenen matèria literària.

La imaginació novel·lesca arranca d’un personatge històric, documentat: el capellà Pere Combes. Apareix al llibre de Jaume Prades Historia de la adoración y uso de las santas imágenes y de la imagen de la Fuente de la Salud, editat a València l’any 1597. Aquest llibre és la principal font de coneixement dels temps inicials del santuari. Encara que conté inexactituds manifestes, com la de la mateixa troballa de la imatge, dóna testimoni dels dos primers segles de vida de  la Font de la Salut, sobretot en relació a la tradició de la troballa de la imatge i als miracles produïts en aquells primers temps. És a partir del fet anecdòtic del miracle de Pere Combes, francès, rector de la vila de Bot, que es descabdella la trama narrativa de La vall del miracle. D’aquesta manera, emergeix la Traiguera imaginària de les primeres dècades del segle XVI. La visió que en proporciona respon al que avui coneixem d’aquella època: un poble dins el Maestrat de Montesa, l’orde cavalleresca valenciana per excel·lència; un poble amb unes institucions municipals fortes malgrat el senyor feudal; un poble que viu entre la precarietat i la vivència de la fe religiosa. En certa manera, la Traiguera de La vall del miracle no deixa de ser la visió que la generació actual tenim del passat del poble: una Traiguera que, com diria Ignasi Riera en relació a Morella, un altre pol imaginari del Nord valencia, “potser va arribar a existir”. En qualsevol cas, un temps remot per a un espai que imaginem que coincideix amb el que coneixem. Potser sí que va arribar a existir.

L’autor, de qui toca parlar per acabar la intervenció, en escriure la seua novel·la, parteix de l’experiència personal, de l’entorn immediat. D’aquesta manera, es proporciona una veu literària singular, que és, al meu entendre, l’altre actiu que dóna rellevància a la narració. A l’hora de llegir, hi trobarem un llenguatge ple de ressonàncies traiguerines. Conec de primera mà l’interès de l’autor per les paraules i els recursos expressius del parlar de Traiguera i puc assegurar que hi ha una dificultat important a l’hora d’adequar la parla popular al registre literari. Armando Vericat fa una opció clara per un llenguatge molt proper a aquesta parla popular, cosa que es tradueix en un llenguatge narratiu original. És el parlar de Traiguera fet llenguatge literari.

Aquest aspecte, indissociable del mateix fet que aquest llibre aparega al mercat, és més important del que pot parèixer a simple vista. L’ús social de la nostra llengua té greus mancances i els poders públics, que haurien de ser els primers a fer-ne ús, avui, miren cap a un altre cantó amb actitud displicent. Per això, la presentació d’una novel·la com La vall del miracle té el doble valor de normalitat cultural i lingüística, perquè marca el que hauria de ser la normalitat en l’ús social del valencià i perquè aquest mateix acte s’inscriu en una tendència a l’alça en els darrers temps, de manera que suposa un enriquiment cultural.

Només em queda encoratjar l’autor a continuar el camí encetat amb el premi Ribera d’Ebre, perquè continue la seua dedicació cretavia. El començament és amb molt bon peu. Ara cal esperar-ne la continuïtat. Es important fer la promoció del llibre en el territori de gràcia, que és allà on pot interessar directament. I lògicament cal esperar noves publicacions perquè puguem fer créixer aquesta Traiguera imaginària que dèiem i que és, després de tot, allò que, potser, ens fa arribar a escriure i a llegir.

Lliurament del 27è premi Ribera d’Ebre. 2009

Advertisements

3 pensaments sobre “Presentació de La vall del miracle

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s