Piltrafilla

Finalment, he acabat llegint Piltrafilla, del nord-americà Jeffrey Brown, a qui no coneixia ni poc ni molt. El llibre va arribar-me del darrer Saló del Còmic de Barcelona, està editat per La Cúpula en castellà i és un engendre bastant atípic en relació al format de còmic a què jo almenys estava acostumat, ja que és un llibre de vinyetes, sis per pàgina i a una sola tinta, d’aspecte bastant rudimentari, en què l’autor narra episodis de la seua vida. És, doncs, un còmic autobiogràfic.

Per començar, la simplicitat del dibuix em fa pensar en Shin Xan, ninot igualment simple de traç, a causa de la limitació pressupostària amb què es portava a terme. Això no obstant, les similituds estètiques entre tots dos invents s’acaba aquí. L’estètica de Piltrafilla és tota una altra, de còmic brut, d’esborrany, que té tirada a The Faboulus Furry Freak Brothers, creació llegendària del no menys genial dibuixant estatunidenc Gilbert Shelton, sense arribar al deliri espaterrants de Phineas, Freddy i Franklin, si bés és veritat que en la reproducció d’alguns passatges passats de rosca de la seua pròpia vida, les peripècies de Jeffrey Brown s’aproximen a l’univers hilarant dels primers i veritables Freaks. Deu ser pel dibuix a una sola tinta i sense gaires pulcrituds aparents. Ara bé: la insistencia en el format, fins a configurar no un sinó uns quants llibres, bé ha de correspondre a un projecte intencionat d’elaborar un producte d’aquestes característiques com a proposta estètica. Fins i tot el mateix llibre en parla, ja que el contingut és estrictament autobiogràfic. Autobiografia pura i dura, episodis seqüenciats de la vida del pripi autor, i pàgines de sis vinyetes donen lloc a una obra coherent per bé que discontínua, que el lector ha de recornstruir mentalment sense seguir estrictament un fil cronològic.

El resultat és un retrat bastant interessant d’algunes formes de vida i alguns hàbits dels joves estadounidencs de l’època en què Jeffrey Brown transitava per la seua formació com a dibuixant, és a dir, no fa gaire, ja que és nascut del 1975. A més de les anècdotes relatives als seus canvis de residència i de relacions personals, a les neures sobre la beguda i les dones, el llibre deixa anar com l’autor va convertir-se en dibuixant a partir d’una afició infantil, que va acabar imposant-se a una formació artística fins a les darreres conseqüènciees, en què tot apuntava cap a la pintura artística. Jeffrey Brown, una persona normal de Michigan, va dedicar-se al que realment li havia agradat sempre: dibuixar còmics, i a més fer-ho a la seva manera, sense seguir cap patró preestablert. De manera que l’estètica tosca que practica, en realitat, potser és una manera d’entendre el món, de donar a entendre el món. Una manera certament intimista i molt autocentrada en la pròpia experiència.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s