Persèpolis

Llegeixo amb rapidesa les més de 350 pàgines del còmic Persèpolis de Marjane Satrapi. Del còmic ja en tenia notícia i fins i tot havia arribat a llegir parcialment Brodats, que és una obra posterior de la mateixa autora, centrada en la feminitat vista des del punt de vista cultural singular de la seua autora. Sens dubte es tracta d’una lectura molt oportuna, que coincideix amb la insurrecció social que estan vivint alguns països nord-africans del que a Occident identifiquem com a països musulmans sense gaires més distincions.

El llibre està basat en els records d’infantesa i joventut de la mateixa dibuixant, nascuda a l’Iran el 1970 en una família benestant de tendència progressista, contrària al xa i als americans que l’havien posat al poder mitjançant un cop d’estat, aquella metodologia que les Estats Units aplicava durant la guerra freda per assegurar-se el domini imperialista de diverses parts del món, aquelles en què hi havia perill que la gent i els estats canviessen d’òrbita i es fessen amics de la Unió Soviètica. Pinochet és un exemple d’aquesta manera de fer. A Espanya aquesta faena bruta se la van poder estalviar perquè ja estava feta des d’abans d’acabar la II Guerra Mundial.

Així doncs, Persèpolis narra les aventures i desventures de la Marjane Satrapi i la seua família tot al llarg de la revolució de 1979 i la república islàmica que la va seguir, passant per la guerra Iran-Irak que va devastar la societat persa i la va empènyer a la dictadura teocràtica. La família Satrapi, progressista, vinculada a exmandataris perses derrocats per la conspiració que va posar el xa al poder i va abolir el que hi pogués haver de democràcia, educa la Marjane en un col·legi francès. Quan arriba la persecució política que acompanya la guerra, envia la seua filla de 14 anys a Àustria, per apartar-la de l’infern en què s’havia convertit la vida pública de l’Iran dels aiatolàs durant la guerra. L’experiència vienesa resulta un fracàs. De tornada a Teheran, la jove estudiant torna a encarrilar la seua formació fins que, al final del quart llibre, marxa a França per completar estudis, no sense haver-se divorciat del seu jove marit, amb qui s’havia casat per conveniència, per esquivar les imposicions polítiques sobre les relacions sentimentals entre les persones.

La Marjane Satrapi adolescent i jove és una protestatària, una inconformista que combrega amb els ideals revolucionaris i s’ofega sota la caputxa que li imposa el règim religiós. Una noia de formació occidental en una família tolerant, que viu en un país escorat cap a l’integrisme islàmic. La seua actitud rebel li val no pocs inconvenients si bé, al capdavall, és la força que l’empeny a emprendre una sortida concretada en la marxa del país i la seua vida adulta a l’estranger, a França, on desenvolupa la seua vida professional de ninotaire.

Persèpolis, el còmic i després l’adaptació cinematogràfica en dibuixos animats han merescut reconeixements públics per a l’autora a causa del caràcter de crítica oberta al règim integrista iranià, exercida justament per un subjecte dels que, a l’Iran, viuen de manera més evident sota la sola de l’opressió religiosa. O potser caldria dir-ne directament política. Com tota dictadura, la república islàmica té unes restriccions absurdes informades per preceptes dogmàtics igualment delirants. El resultat és una vida social esquizofrènica, que presenta una escissió remarcable entre el que es pot fer en privat i el que es pot fer en públic. En què el tap polític de la dictadura va posant portes al camp d’una societat torturada per penúries de fora i de dins, que busca amb naturalitat desesperada fer la vida normal d’un país normal qualsevol del món. Sens dubte, aquest resultat és un bon motiu de reflexió per a Occident de com s’han fet les coses a nivell global en el passat. Això no trau responsabilitat als dirigents clericals que tenen l’estat a la seua disposició i limiten les llibertats polítiques bàsiques, cosa més que evident en relació a les eleccions. De totes maneres, cal tenir en compte que, en fer aquestes consideracions, cal no perdre de vista les limitacions que, en aquest mateix ordre, afecten les societats occidentals, no fos cas que per viure en una monarquia parlamentària ens penséssem que el nostre sistema polític és perfecte. També té limitacions i monarquia i llei de partits en són exemples clars. Marjane Satrapi, el personatge que apareix al còmic, l’autora, poden considerar-se referents d’una feminitat del segle XXI, que s’enfronta de cara amb els atavismes de la societat a què pertany i que pren partit amb decisió per la llibertat personal.

Aquests continguts apareixen expressats en unes formes en blanc i negre, simples, en què predomina el negre sobre el blanc, com traduint en les imatges el predomini del negre xiïta dels vestits, el rigor d’una cultura religiosa simple i obscurantista. L’emotivitat que transmeten els dibuixos, la cruesa d’algunes de les històries referides, la mestria en la representació dels sentiments en traços senzills del rostre dels personatges, fan d’aquests dibuixos una expressió plàstica potent, fàcilment interpretable encara sense textos.

És una lectura molt recomanable per obrir finestres en l’habitació tancada i resclosida del pensament únic occidental, formulada per una fervent partidària de la llibertat. Un punt de vista original amb un grau d’obertura cultural que a vegades, massa, es troba a faltar en els esquemes culturals neoliberals. Per això és una lectura molt recomanable per a un públic jove, que només coneix la sopa boba de l’estultícia que corre per les xarxes socials i que necessita obrir el punt de vista amb històries de creixement com la de Persèpolis.  És una bona vacuna contra la tirania.

Advertisements

2 pensaments sobre “Persèpolis

  1. Jos Petit diu:

    M’agrada, en especial la idea de la necessitat de conèixer altres cultures, altres maneres de fer, altres llocs. Destaco l’advertiment final referent a que els joves millorin la seva perspectiva més enllà del peixet consumiste que els hi ofereixen per aquí.
    Salutacions Vicent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s