Novel·la negra

Avui diumenge 13 de març apareix un article de Josep Lambies al diari ARA, en el qual es fa ressenya de Crims.cat i Un riu de crims, dos reculls de novel·la negra que van donar-se a conèixer en la propassada edició de BCNegra, el primer d’àmbit diguem-ne més general i l’altre més centrat a l’entorn literari ebrenc, tot i que obert a aportacions de fora. Com que el compilador del segon volum, Jordi Pijoan-López, va convocar-me divendres apassat a una entrevista amb altres integrants del recull he acabat apareixent a la pàgines del reportatge, juntament amb altres ebrencs: Jordi Penyarroja, Teresa Bertran i Alfred Sala.

La cosa va ser divendres a migdia, a la plaça Universitat. Reunits els autors, el periodista i el fotògraf Pere Tordera, passem a l’interior de l’edifici històric de la universitat, que entre altres coses és on vaig acabar els primers estudis universitaris i, doncs, m’inspira no poc bons records. Abans, mentre esperem al bícing de la plaça, ja hem començat a esmolar l’eina al voltant dels llibres i els drets d’autor. Els adorns de llautó de les portes exteriors de l’edifici se m’apareixen brunyits, com restaurats. Quan hi estudiava, tot, adorns de llautó i porta i tot tenia un aspecte més llardós, més revellit, tal com eren les coses en general als anys 80 del segle passat. Ens adrecem al pati de ciències. Hi ha el mateix ambient de sempre: la tranquil·litat inspirada per la fonteta central i els tarongers decoratius, uns pocs estudiants asseguts i xerrant, un osai de pau al peu de la marabunta del carrer. Pere Tordera ens fa posar a consciència i dispara la seva càmera. Canvia d’aparell i ens fa canviar de posició. Venint cap aquí ja he pensat en la llum del dia i he pensat que sortirien unes imatges sense obres, tal com correspon a la meteorologia pràvia a la descàrrega pluvial. La grisa Barcelona, que diria Pi de la Serra, té una llum especial en dies així, sense contrast, en què tot resulta més plomós, i potser més apte per al relat negre. Mentrestant Pere Tordera pren les seues imatges, s’hi ha afegit Pilar Garriga, que, per dir-ho d’alguna manera, fa el reportatge fotogràfic del maquig off de l’entrevista. El fotògraf del diari va a preu fet i així que acaba se’n va. Llavors Josep Lambies trau el mòbil i engega l’enregistradora. No li costa gaire estirar-nos de la llengua. La cosa de la literatura ebrenca ha acabat assolint una difusió normal, com evidencia la mateixa entrevista. És que hi ha les circumstàncies, els agents i la dinàmica pròpia perquè així siga. L’obertura al gènre negre no és més que la mostra que també es pot fer diversificació de gènere, que la creativitat hi és i que el rerefons criminal, al capdavall, és un element imaginari universal. Al meu entendre, hi ha un factor que tans ols va aparèixer puntualment en la conversa, que contribueix molt a fer que les coses siguen així. Penso que, a dia d’avui, les formes de vida característicament urbanes s’han estès prou perquè es pugua fer novel·la negra a partir d’un escenari social relativament petit. Al capdavall, hi ha un teixit de ciutats petites però molt urbanitzades en les darreres dècades, que permet aquesta projecció L’associació de l’escenari ebrenc amb l’element rural, si de cas, és producte de les diòptries capitalines. Un clixé. Una cosa és ruralitat i l’altra història. Així que la narrativa s’aproxima a la recreació històrica, invitablement hi apareix la cosa agraria. Avui, seria impossible escriure i descriure com ho feien Sebastià Juan Arbó o Gaetà Huguet perquè, senzillament, les formes de vida han canviat del tot. Fins en les novel·les de Jesús Moncada ja hi ha una Mequinença del tot urbana, la imaginació d’una ciutat.

Òbviament hi ha la història, no gens exempta de la cosa criminal, del conflicte social més o menys resolt per la via violenta.Els antecedents es remunten al bandolerisme, per prendre convencionalment com a inicis de la modernitat el fet que els criminals i la policia anessen amb pistola. Un pedrenyal, després de tot, era un pistolot de grosses dimensions i efectes disuasoris inequívocs. El repartiment de plom, en decorat ebrenc, ve pràcticament d’aleshores.

Després de tot, el dia cada vegada és més fred i inhòspit, com si l’escenari del pati de ciències s’anés tornant més novel·les, no sé si més gèlid a l’estil suec, a mesura que retardem la dissolució de la trobada una vegada Josep Lambies ja ha reunit prou material.

A fora, el trànsit brama malgrat la crisi econòmica i un cel cada vegada més tapat contribueix al to literari ombrívol de la matèria que tenim entre mans. Continuarà la conspiració.

Advertisements

Un pensament sobre “Novel·la negra

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s