Històries de maquis als Ports de Morella

Veig el llibre a Amposta, a la paradeta de llibres de les Jornades de les Lletres Ebrenques i em crida l’atenció el títol. No en conec l’autor. Més tard, de passada, l’identifico entre els assistents, quan ja marxàvem. És de Cinctorres, als Ports de Morella. De seguida em decidisc a comprar-lo. L’impacte de Donde nadie te encuentre d’Alicia Giménez Barlett encara no s’ha fet notar, però Antinea de Vinaròs ja m’havia fet arribar un exemplar de La Pastora del periodista xertolí José Calvo, per un article aparegut a VinaròsNews. L’interès pel fenomen històric del maquis, que he visitat en la meua modesta obra, continua com el primer dia si no és que va creixent. Així doncs, adquirisc el llibre, que és ben bé de butxaca.

Després el llijo sense conèixer l’autor més que per la fotografia que hi ha a la contraportada i el contacte fugaç a Amposta. El contingut és miscel·lani. A la primera part, hi ha fins a deu històries molt curtes de peripècies de maquis i guàrdies civils, narrades des de l’experiència viscuda, des de la recepció oral, des del coneixment directe dels pobles dels Ports que van ser escenari de les corredisses, a la segona meitat dels anys quaranta i primers cinquanta del segle XX. Narrades, al capdavall, des de la infantesa de l’autor. Es tracta d’històries simples i crues, d’una contundència descarnada, en què els personatges apareixen en procés de deshumanització, ja siga per la inhumanitat amb què s’apliquen a la guerra sorda, ja siga per l’erosió brutal a què aquesta guerra els sotmet, fins a fer-los desaparèixer. La recreació testimonial de Joan Josep Rovira ens presenta els habitants dels pobles i els masos com els protagonistes de la resistència armada, abans i durant  l’arribada dels efectius comunistes que van entrar des de França. Aquest enfocament es complementa amb la referenciació de les fases del conflicte, que no va ser sempre de depredació pura i dura. Mitjançant unes històries senzilles i carregades d’una emotivitat esfereïdora, Rovira transforma el record, la contalla, la veu popular, en memòria històrica desengavanyada del silenci de mort del franquisme. Un silenci que l’ha transcendit com un llegat enverinat, com el càncer genètic de la democràcia espanyola.

La segona part del llibre, que l’autor titula “Apèndix” potser sense gaire encert, és el resultat d’algunes recerques que el mateix autor ha fet entre testimonis directes dels fets que refereix en el llibre. D’aquesta manera, es reprodueixen les converses amb Joan Fornós Vilagrassa, lo Carboneret d’Arnes, que va viure anys emboscat als Ports de Tortosa-Beseit; i amb Ernesto Salvador, de Catí, testimoni de la presa del poble per part dels maquis, el 21 de maig de 1947. Tanca l’apartat el text “No eren bandolers”, de títol prou indicatiu de les motivacions que informen l’escriptura i ubicació del llibre.

«Este llibre ha estat escrit amb la decisió de rompre el silenci». Així comença el capítol XI de la primera part, que l’autor dedica a la Pastora, avui el maqui de més anomenada que van donar les muntanyes dels Ports en aquella època nefasta. Més endavant, en parlar de l’assalt a Catí amb Ernesto Salvador, l’autor fa referència a Josep Borràs Climent lo Cinctorrà i planteja la hipòtesi que hi participés. Rovira, autor de llibres sobre Cinctorres, refereix aquí que en els llibres anteriors havia obviat les informacions relatives al fenomen dels maquis, perquè el silenci encara persistia. Amb Històries de maquis als Ports de Morella, aquest l’autor el dóna per acabat. Pot parèixer fàcil un cop passat el temps, però estic segur que no li devia resultar gens còmode, per més que visca fora de Cinctorres. I això que, en aquest sentit, trencar el silenci serà sempre una ruptura parcial, sobretot si se circumscriu a la recuperació de la memòria oral. Els antics paranys posats per la dictadura van emportar-se i s’acabaran emportant irremeiablement a la tomba molts silencis de protagonistes que, encara que només siga per reproducció de l’acte reflex d’autodefensa, no van parlar ni parlaran mai clar de tot el que va passar. Per aclarir els fets amb noms i cognoms, cal acudir a les fonts documentals, un camí igualment tortuós, tenint en compte que encara avui els papers de la justícia militar d’aleshores no són accessibles. És absurd però és així, com tantes altres coses en aquesta democràcia espanyola.

Després m’informo de qui és l’autor. Podria haver escrit aquest article com si el coneguera mínimament, però no hauria estat conseqüent. Ell mateix, en el llibre, parla d’un suposat esbiaixament de simpatia envers els resistents antifranquistes dels Ports.  Potser l’ànim que el va portar a fer el llibre és el mateix que em va impulsar a mi a llegir-lo. En això no cal amagar-se’n. Cadascú se sap la tradició que vol seua. Encara avui, bona part de la societat valenciana i bona part de l’espanyola tenen com a pròpia la tradició política de la dictadura. Com si gràcies a la dictadura, ara poguérem gaudir de la democràcia que tenim. Però poc o molta, curta o pèssima, la democràcia com a tal no té antecedents dictatorials. En els països civilitzats, els lluitadors per la llibertat són els herois de la història reconeguda com a pròpia. L’autor, doncs, pot estar més que tranquil. Després d’haver dedicat atenció al carlisme, l’altre gran moviment del territori contra l’autoritat del poder, i aquest de signe radicalment contrari, l’objectivitat està més que garantida. I no perquè l’objectivitat siga producte de la neutralitat. Això és un subterfugi. Sinó perquè l’objectivitat és un producte del pluralisme. I tenint en compte la trajectòria de l’autor, es pot dir que la memòria històrica fa via en el camí correcte.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s