Génesis

Compro Génesis de Robert Crumb en una visita a la llibreria Norma Comics  de Barcelona. Malgrat l’existència d’esforços intereressants que conec de prop, sobretot de la mà de Glénat, el català sembla vedat al còmic de difusió internacional. No està tan malament com el cinema però s’hi assembla. De tota manera, el fet que una novel·la gràfica com aquesta no estigui a l’abast en una llibreria com l’esmentada en la llengua original, ja dóna compte de com funcionen els usos lingüístics en aquest país on vivim. No és tan exagerat com en el cinema comercial però s’hi assembla prou. Els tics heretats de l’imperialisme dictatorial continuen inalterables.

El compro perquè em resulta un autor de còmics de culte. A més, dibuixar el llibre del Gènesi resulta un repte per a un dibuixant com ell, especialitzat a reproduir el cantó subterrrani de la societat occidental. El Gènesi és un dels llibres fonamentals de la cultura judeocristiana occidental i per tant ve a ser com tocar el sancristo gros. Sobta, certament, que un dibuixant de les tendències ètiques i estètiques de Crumb s’atrevisca amb el primer dels llibres sagrats de la cosmovisió vigent.  Vist així, se’n podria esperar qualsevol cosa estripada, herètica, iconoclasta, dissolvent. Però no és el cas. Al contrari. Tal com anuncia al pròleg, el dibuixat s’ha cenyit al guió al peu de la lletra, s’ha documentat pel que fa a l’estètica del personal que hi apareix i, doncs, la representació del món del Gènesi podria qualificar-se d’estrictament ortodoxa. És a dir, ortodoxa en relació al punt de vista des del qual s’interpreta actualment el contingut del llibre, des del judaisme i des del cristianisme. La iconografia, la representació de passatges i personatges s’ajusta perfectament al discurs del llibre. Això em fa pensar en els àlbums de santets que corrien en temps del dictador, amb personatges bíblics representats seguint una altra ortodòxia ètica i estètica, la del nacionalcatolicisme. És la que vam mamar per aquests verals, després de tot. No hi ha, en el llibre de Crumb la menor mostra d’interpretació lliure del text original. Si és el cas, s’explica en nota a part sobre el sentit d’un terme. De fet, al final del llibre hi ha un recull d’aclariments de cada capítol. L’esforç de documentació ha estat considerable. Podria dir que sospito que la versió nacionalcatòlica no respon a aquesta manera de fer, però seria un eufemisme. És evident que l’estètica ensucrada dels santets de la postguerra és una perversió total.

Després, el contingut del llibre, tal com s’ajusta a les escriptures originals, té als i baixos pel que fa a narrativitat. Les enumeracions interminables de parents i descendents d’un determinat personatge rellevant, al meu entendre, trenquen el fil narratiu. Evidentment, l’autoexigència del dibuixant a l’hora de representar el que diu el llibre i res més produeix aquests trencaments. Té el seu sentit dins de la coherència que s’ha autoimposat. Potser aquesta literalitat està més relacionada amb la creença hebraica que no pas amb la cristiana. En aquest segon cas, ja sabem que no ve d’un pam sempre que siga en benefici propi. No tothom, afortunadament funciona igual, malgrat que aquest mateix fet incidisca en la narrativitat del resultat.

Dit això, sóc del parer que el llibre s’ha de llegir com si es llegís una història mitològica, que és el que és el Gènesi, després de tot. Aplicar-hi la cosmovisió actual, l’occidental o qualsevol altra, fins i tot la més integrista que es puga pensar en relació a la puresa de la textualitat original, és no entendre absolutament res. Vivim, per si de cas, en un món poc o molt semblant al que s’hi reprodueix ? En absolut. I doncs, dir que el Gènesi conté la teoria creacionista és una ximpleria estratosfèrica. El creacionisme és una teoria del nostre temps. Més aviat una creença. Totes les civilitzacions han tingut els seus mites fundacionals. Potser caldria dir totes les religions. Per al pensament científic, també hi ha una explicació de la gènesi del món. No diré que té el mateix valor que les explicacions religioses, però després de tot creure’s en possessió de la veritat no deixa de ser bastant acientífic.

El que fa el dibuixant és prendre la literalitat del text i representar-la en vinyetes. No li cal inventar-se gaire cosa. En tot cas, ajustar les eines representatives a una estètica digerible pel públic. Les històries que recull el Gènesi ja són prou extraordinàries per no haver de treballar en aquest sentit. Es tracta, en tot cas, de mites que segurament devien tenir el seu referent històric, però que és impossible de discernir. Hi ha ben poques diferències, després de tot, entre aquestes històries i les de la mitologia grega, ja siga la d’Hesíode o la d’Homer. En tot cas, evidentment, no es tracta de la mateixa escala de representació del món. Es tracta, això sí, de visions radicalment diferents de la concepció de l’Univers i de la humanitat. Des del nostre punt de vista, això no obstant, els elegits de Déu en el Gènesi, ben bé poden assimilar-se als herois mitològics, amb les seues grandeses i les seues malastrugances característicament humanes, sobreposant-se al fatalisme, a la tragèdia, per assolir un destí més alt.

En qualsevol cas, s’agraeix la fidelitat del dibuixant a la seua pròpia estètica. Per més estudis de paisatge, de vestimenta i altres aspectes de la vida quotidiana del segle X aC als verals de Canan i territoris limítrofs, els personatges no perden en cap moment l’empremta humanitzadora amb què els sap dotar Robert Crumb. Una humanitat desbordant, de vegades violenta, cega, o sensual, eròtica, o hieràtica, despòtica, d’una fredor glacial. Talment com en el món de la mitologia clàssica. Molt il·lustrativa de com som en realitat.

Un llibre per anar llegint a un ritme pausat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s