Enric Valor i El Gust per la Lectura

Després de l’elaboració del dossier didàctic sobre Vicent Andrés Estellés per al programa El Gust per la Lectura, del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, que vaig portar a terme el 2007, vaig pensar que Enric Valor podria ser el següent autor valencià modern amb possibilitats d’incorporar-se al programa. Aquell any, després de prop de vint cursos de programa, un autor valencià modern s’hi feia un lloc per primera vegada. El fet era propiciat perquè una antologia seua havia estat inclosa com a lectura prescriptiva en l’assignatura de modalitat Literatura Catalana, del Batxillerat. I jo vaig acceptar d’elaborar-ne el dossier didàctic.
Després d’elaborar aquell dossier, vaig indagar les possibilitats que podria haver-hi per incorporar Enric Valor al programa, com a narrador. Vaig adquirir la seua trilogia del cicle de Cassana, editada per Tàndem i vaig llegir Sense la terra promesa, la primera d’aquestes obres, que segueixen una progressió cronològica que se centra en la primera part del segle XX. En concret, Sense la terra promesa se situa en el temps anterior a la II República. El que més va cridar-me’n l’atenció va ser el retrat d’una societat condicionada pel contenciós agrari de l’època.
Per la mateixa llargària de l’obra, ja vaig fer-me la idea que aquesta novel·lística no pot embotir-se sense més en els nivell obligatoris de l’educació secundària. La novel·lística de Valor és d’una complexitat només catalogable en l’alta literatura. Sense la terra promesa, la primera de les novel·les del cicle de Cassana és, de fet, la primera novel·la moderna escrita en valencià. Ho dic així perquè callen els qui escudellen l’abeurall oficial, tan avesats a fer passar per valencià essencial la doctrina blavera. Quina altra novel·la en valencià té la consistència narrativa clàssica d’aquesta, quina concentra en un sol text romanticisme, realisme, naturalisme, costumisme i fins modernisme si molt em fan parlar, és a dir, tota la novel·lística del segle XIX que a València va escriure’s en espanyol i no en la llengua del país quan hauria estat l’hora? Qualsevol aproximació mínimament documentada, fa cap a Sense la terra promesa. És a dir, amb Sense la terra promesa i després amb el cicle de Cassana, Enric Valor, encara que tard, pels entrebancs que li va posar la censura franquista, fa una aportació fonamental per incorporar a la literatura catalana l’imaginari valencià de l’Alcoià, de la seua Castalla natal. Una tasca de modernització tan sols equiparable al seu treball en el terreny estrictament lingüístic, gramatical, que tant va contribuir durant la segona meitat del segle XX a assegurar la continuïtat i l’extensió de la llengua escrita en la societat valenciana. De la llengua catalana escrita, s’entén.
Aquesta novel·lística és apta per al Batxillerat i com a tal hauria d’entrar en els programes educatius del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, perquè, al capdavall, la contribució literària de Valor, la més alta, que suposa aquesta novel·lística, és una afirmació de catalanitat històrica de la societat valenciana del segle XX. Per la substància literària que vehicula i pel tractament de la llengua que posa en pràctica. En aquest sentit, l’obra de Valor està al mateix nivell que la dels literats més reconsagrats del postnoucentisme principatí. I ja és l’hora que siga posat al mateix nivell. Cosa ben difícil, a ciència certa, si es tenen en compte els paràmetres amb què són preses aquestes decisions en relació als programes educatius. En aquest sentit, hi ha no pocs desconeixements, prejudicis i no intervencionismes d’efectes blaveristes que operen al respecte. Poca perspectiva nacional. Això per no parlar del meliquisme barceloninocèntric que ignora tot el que s’escapa de la seua perspectiva immediata.
La bona notícia és que, arran del centenari, la rondallística d’Enric Valor ha accedit al programa El Gust per la Lectura. Així, durant el proper curs, es portarà a terme la formació del professorat participant en el programa i l’elaboració dels materials didàctics, que prendran l’edició íntegra de les rondalles d’Edicions del Bullent com a textos de referència per treballar amb l’alumnat de Primària. D’aquesta manera, la rondallística valenciana recollida i reformulada per Enric Valor s’incorporarà al patrimoni literari popular que s’aprèn en la Primària del Principat. Com a tècnic directament implicat en l’articulació d’aquesta incorporació, només puc sentir la satisfacció de fer una bona contribució a la difusió de l’obra i la personalitat d’Enric Valor en el seu àmbit lingüístic natural, que és l’àmbit catalanoparlant. La difusió d’aquesta obra, com ho serà la de la seua novel·lística el dia que es produïsca, és un enriquiment substancial del coneixement general de la literatura catalana i, sobretot, la projecció que li cal a la literatura catalana del País Valencià.
Aquesta darrera consideració, orienta aquest escrit a la significació que Enric Valor té en la societat valenciana. Aquest estiu, he assistit amb goig a les dues conferències que l’associació cultural Font de l’Albi de Xert (Baix Maestrat) ha portat a terme sobre el savi de Castalla. El dia 30 de juliol, el professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València Gonçal López-Pampló va pronunciar a la sala de l’ajuntament vell la conferència “Enric Valor i els intel·lectuals del seu temps”, en què va portar a terme una aproximació a la trajectòria vital i a l’obra del nostre home, relacionant-lo encertadament amb Carles Salvador, a mode de contextualització històrica del valencianisme lingüístic i social del segle XX. La conferència va servir per inaugurar l’exposició “Enric Valor, el valor de les paraules” que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua promou amb motiu del centenari del naixement de l’escriptor, i que va poder-se visitar al mateix espai durant una setmana. El 5 d’agost va ser el torn de l’acadèmic i professor universitari Emili Casanova, que va pronunciar la conferència “L’aportació lingüísticoliterària d’Enric Valor”, que va servir per aprofundir en una aportació filològica i literària que, exposada de la manera que ho va fer el conferenciant, situen Enric Valor al nivell dels màxims exponents de la lingüística catalana del segle XX i l’identifiquen com el modernitzador de la literatura valenciana. Tot aplicant amb rigor i fidelitat els principis de les Normes de Castelló de 1932 i, doncs, la normativització fabriana. En aquest sentit, l’aportació d’Enric Valor és irrebatible. És més, emergeix amb una solidesa única en el panorama cultural valencià del segle XX. Potser d’altres exponents com Salvador, Fuster, Estellés o Sanchis Guarner van portar a terme una tasca igualment considerable en el seu terreny. La globalitat i la solidesa de la del de Castalla, això no obstant, resulta impagable per al futur de la llengua catalana al País Valencià i al conjunt dels Països Catalans.
Dit això, al meu modest entendre, he trobat a faltar en aquestes conferències i en l’exposició una referencialitat més expressiva al voltant dels entrebancs amb què Enric Valor va trobar-se al llarg de la vida, i amb què s’ha trobat la seua obra i la seua memòria fins al present. Més en concret, s’ha fet alguna referència a la repressió franquista i a les imposicions de la censura, que van impedir-li posar-se a escriure novel·la més prompte, tal com era la seua intenció, i van decantar-lo a la rondallística, més digerible per a l’ogre feixista. No hi ha hagut cap notícia relacionada amb la batalla de València encetada als anys 60 ni sobre l’hostilitat antifabriana operada per cenacles del valencianisme històric com ara Lo Rat Penat, transmutat al vampirisme lingüístic. Valor va arribar a ensenyar-hi llengua abans de la transmutació. De la mateixa manera, no hi ha hagut cap referència al conflicte polític i lingüístic esdevingut en l’etapa democràtica, hereu d’aquella primera batalla dels 60. I així fins a l’actualitat. Sense menció de l’ostracisme a què va ser sotmès el seu nom a l’hora de posar-lo a instituts d’educació secundària del seu propi poble, i etcètera. Com si res de tot això hagués passat.
No, no té el mateix valor parlar de la Comunitat Valenciana, del País Valencià o del Regne de València. Estic d’acord que la funció apaivagadora de l’Acadèmia ha estat positiva per a la causa de la unitat lingüística, malgrat la política de demolició sistemàtica practicada des del govern valencià, que va crear una institució reguladora, contra els postulats de la qual governa. Tinc dubtes sobre el preu que suposa aquest invent. No puc compartir aquesta política del silenci que es dispensen els agents culturals valencians. No puc callar en relació a l’hostilitat blavera. El partit del govern ho aplica a tots els qui no li són submisos. L’oficialitat lingüística fa veure que el conflicte no ha existit o el minimitza. Es tracta de no atiar més el foc i es tracta, com en altres contenciosos heretats, d’un camí llarguíssim, de sort incerta, que té un final del qual, al capdavall, no es té cap certesa.
L’àmbit natural del llegat d’Enric Valor és la cultura d’expressió catalana. Se’n pot emfasitzar el caràcter estrictament valencià, però el llegat, per qualitat i magnitud, és comú. Perquè aquesta era, després de tot, la seua referència. I avui, des del poble de Xert, en què vaig tenir l’oportunitat de saludar el seu fill en la darrera de les conferències esmentades, mitjançant aquest homenatge en línia, m’agradaria compartir seu compromís pel renaixement de la nostra llengua, de la nostra literatura, de la nostra cultura i de la nostra nació catalanes. Perquè després de tot, la validesa i la perdurabilitat de la seua obra és una victòria per al demà.

Advertisements

4 pensaments sobre “Enric Valor i El Gust per la Lectura

  1. Caram Vicent!, bona notícia que Valor entri als programes del Gust per la lectura, encara que sigui a través de les rondalles i no de les seves novel·les.

    Jo no tinc cap dubte que és llegat comú i per això em vaig voler implicar tan directament en aquest homenatge. Per sort som molts els qui ho veiem i vivim així!

    • Sí que és una bona notícia i he pensat que l’homenatge en línia era el moment adient per donar-la a conèixer. Aquest patrimoni de l’educació literària l’anem construint a poc a poc i amb solidesa. I Enric Valor és un referent més que sòlid.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s