Partida a La Jana

Per invitació de l’Associació Janenca de Cultura, vaig a parlar de Partida a La Jana (Baix Maestrat). Hi faig la presentació del llibre que m’ha servit, adaptada a cada situació, en presentacions anteriors. En aquest cas, faig referència expressa als llibres La Pastora. Del monte al mito, de José Calvo, i Donde nadie te encuentre, d’Alicia Giménez Barlett per cridar l’atenció sobre el fet que, amb aquestes aportacions, el personatge històric que va ser el guerriller de Vallibona està en curs d’esdevenir l’heroi més conegut de les comarques del nord valencià, pel fet que l’escriptora va obtenir-hi el premi Planeta i, tractant-se d’una escriptora internacional, segurament la seua novel·la i el personatge que tracta han d’arribar a ser coneguts al mateix nivell. D’alguna manera, doncs, la Tresot esdevé el paradigma d’un heroi universal a la recerca de la llibertat. M’agradaria pensar que Partida, que se situa en la mateixa temàtica, comparteix aquesta universalitat.

Hi torno a parlar, com ja vaig fer en la presentació de La vall del miracle d’Armando Vericat a Xert, de la necessitat que els pobles com La Jana dediquen esforços a la vehiculació d’una cultura pròpia. No d’un folklore, sinó d’una cultura moderna, que parle de la manera actual de veure el món, que responga a la vida de la gent d’avui. I que lògicament ho faça en la llengua pròpia del poble. La Jana té elements significatius, en aquest sentit. Justament Víctor Griñó, que va ser qui va contactar amb mi per a l’acte, em parla de la tesi doctoral referida a l’agrorock que han dedicat al grup Aluminosis, del qual és integrant.

Per acabar, hi llijo el text “Evocació de La Jana”, que és l’adaptació de l’entrada La Jana, d’aquest mateix bloc, per tal de relligar l’experiència pròpia amb el lloc. És una petita sorpresa que tinc reservada per als assistents, que senten llegir en veu alta sobre el seu poble. El moment, personalment, em resulta molt gratificant. No hauria imaginat mai que un text que vaig escriure temps enrere acabés llegint-lo in situ. Una sensació molt especial. Després, es repteix l’efecte de la conferència sobre Vicent Andrés Estellés a Castellbisbal (Vallès Occidental): que la lectura env eu alta de textos literaris, si eestà ben feta, és demolidora; que hi ha una gran dificultat a transmetre, a més de la lletra, l’esperit del text, però que si s’assoleix dóna lloc a una comunicació d’una qualitat superior. Es veu en les cares dels qui escolten. Ara, llegir en veu alta, com parlar en públic, vol una preparació, un assaig, o els que calguen.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s