Todo lo que sé sobre novela negra

Vaig trobar el llibre en una de les meues incursions al FNAC, mentre feia temps per anar en una altra banda. Potser m’agafo les coses massa a la valenta. El cas és que, després de participar en Un riu de crims amb “Mort a la piscina”, un relat de tempteig, em diuen si vull participar en el recull que apareixerà aquest any vinent arran de la trobada de gènere negre del Matarranya, que organitza Octavi Serret des de la seua illa de llibres. Per escriure “Mort a la piscina” vaig documentar-me mínimament en les convencions del gènere. Cada cosa té les seues característiques. Cada disciplina compleix uns requisits i el que pot fer el neòfit és intentar entendre els rudiments i, a partir d’aquí, anar bastint el seu estil personal. No hi ha un estil personal que es puga adaptar a gèneres diferents. L’estil personal es construeix alhora que s’apliquen les pautes d’un gènere determinat. Potser “Mort a la piscina” és un relat molt convencional en el fons, i tan sols les notes de colorisme local permeten una variació; però en un sentit estricte és una temptativa. La primera. Quan em diuen i accepto de participar en aquest segon recull tinc clar que em cal aprofundir una mica més, ampliar coneixements, veure possibilitats. La proposta és un relat de gènere negre ambientat a mitjans del segle XX, al Maestrat. Així d’entrada fa pensar què tenia de comú amb la novel·la negra la societat comarcal d’aleshores.

I pensant en això em trobo Todo lo que sé sobre novela negra, que és la traducció espanyola de Talking about Detective Fiction, de P.D. James, primera espasa britànica del gènere. El llibre va aparèixer el 2009, de manera que es tracta d’una bona reflexió de conjunt d’una experta sobre el tema, que hi diu la seva després de més de 50 anys de dedicació a l’escriptura. No cal dir que la traducció espanyola del títol hauria pogut ser una altra, però l’editor s’agafa al que pot per projectar el seu producte. El cas és que es tracta exactament del que necessitava. P.D. James hi fa un recorregut tot al llarg de la novel·lística que, d’una manera o altra, ha contribuït a configurar el gènere, un gènere amb variacions al llarg del temps i també geogràfiques, que de vegades entra i de vegades se’n surt del clixé. Des de Sherlock Holmes i la literatura pròpiament detectivesca fins a un capítol final prospectiu, amb menció a Hening Mankell (inevitablement suec), passant per E.C. Bentley i els escriptors anglesos de l’edat daurada d’entreguerres, el hard-boiled nord-americà, que va encunyar molts dels elements del clixé actual, i les grans escriptores Agatha Chritie, Dorothy Sayers, Margery Allingham i Ngaio Marsh. Un interès particular té el capítol en què l’autora escriu sobre els procediments creatius segons el seu propi criteri, fent comentari específic del context, el punt de vista i els personatges que entren en joc en la novel·la negra.

La lectura, doncs, resulta del tot recomanable per entendre de quina manera la novel·lística d’aquest gènere, al llarg del temps, s’ha fixat en un element central imprescindible: la mort, Més concretament: la mort d’un humà per un altre. I això vist no pas des de la irracionalitat del terror o del misteri, sinó des d’una mentalitat racional, que busca esbrinar les causes dels fets, és a dir, que busca trobar la veritat per mitjà de la recerca empírica. Després hi pot haver els cops d’estaca que s’escaigui, però el plantejament bàsic de l’invent, segons P.D. James, rau en aquesta equació: l’assassinat i l’esclariment dels fets. És clar que el gènere pot servir per analitzar la societat contemporània, per reflectir-ne el vessant més poc amable, més directament violent, si es vol. La crítica social, tanmateix, és un element que en la novel·la negra hi pot ser o no. Perquè en realitat, tal com defensa l’autora d’Oxford, es tracta sobretot d’un mecanisme literari de captació de l’atenció lectora, i en això hi un component lúdic que explica en molt bona part l’èxit que ha tingut. Un component lúdic al voltant de la mort. Digueu-ne morbo si voleu. En qualsevol cas es tracta d’un plantejament que funciona tant als més baixos fons de les grans ciutats nord-americanes com al camp idíl·lic d’Anglaterra. Si en un cas hi ha la crítica social implícita d’un ordre pervers, en l’altre la immutabilitat de l’organització social postvictoriana bé que deixa lloc a l’existència de fets abominables.

Alguna cosa deu tenir d’universal, doncs.

Advertisements

4 pensaments sobre “Todo lo que sé sobre novela negra

  1. Jordi PL diu:

    No has esmentat ni un sol referent de gènere negre del nostre país… Per a què organitzem el Fede i jo trobades de gènere negre al Matarranya i arreu?

  2. Jordi PL diu:

    Ara m’has pillat 🙂 Conyes a banda; ja veig que parles del llibre que vas llegir i dels referents primers, que valga dir són foranis.

  3. És que la P.D. James quins referents vols que tinga? En altres articles també he parlat de La nit que Wendy va aprendre a volar (https://vicentsanz.wordpress.com/2011/07/09/la-nit-que-wendy-va-aprendre-a-volar/), La bíblia valenciana (https://vicentsanz.wordpress.com/2011/06/05/la-biblia-valenciana/) i Assassinat al club dels poetes (https://vicentsanz.wordpress.com/2009/06/07/assassinat-al-club-dels-poetes/), sí que són referents de la novel·la negra nostrada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s