La Pastora. Del monte al mito

Acabo de llegir aquest llibre justament el 6 de desembre, per aquelles coincidències de la vida. Malgrat el títol, que durant bona part de la lectura m’ha fet pensar que, de fet, el nom del darrer guerriller valencià només era un esquer per induir a l’adquisició del llibre; La Pastora. Del monte al mito és un tractat de fets concrets de la història del moviment guerriller actiu als anys 40 i 50 al mateix territori on, un segle abans havia arrelat la facció carlista i la guerra civil entre liberals i reialistes. D’això darrer no se’n parla, però va bé tenir-ho en compte per allò que no és la primera vegada (potser la darrera, sí) que aquestes coses passen en el mateix escenari, en el mateix territori.

Un dels aspectes més destacats del llibre és, doncs, el caràcter de tractat de fets concrets. L’autor aplica a tota la història que ha pogut aplegar la manera de treballar periodística, tal com correspon a la seua dedicació professional. D’aquesta manera, la història dels maquis hi apareix en format puzle. No hi ha, en un sentit estricte, un fil argumental, discursiu, que estructure la història d’aquest fenomen de manera unitària global. Tot el que s’hi diu correspon a fets concrets esdevinguts en un lloc i un moment determinats, protagonitzats per persones identificades fins allà on s’ha pogut, tret de fonts documentals o orals igualment concretes. En aquest sentit, a banda de la vivència personal de l’autor, que, pel que fa a la coneixença de Florencio Pla Meseguer es remunta als anys 60, quan va conèixer-lo a Tarragona; les fonts principals són els arxius de la Guàrdia Civil i el testimoni, oral i escrit, de Manuel Pablo Pérez Cubero, Militar, Rúbio, cap guerriller supervivent de l’aventura armada, i potser una de les personalitats més significatives del fenomen. L’exhaustivitat en la referenciació de concrecions, sobretot a l’hora de transcriure fil per randa les indicacions dels informes policials, dóna al llibre un caire periodístic fins a l’anècdota. I és precisament en aquest caràcter detallista, d’anecdotari fins al darrer element, allà on rau el caràcter documental més impressionant del treball de Calvo. Un treball d’anys, sens dubte el tema més treballat de la seua carrera periodística.

Per arribar al personatge de la Tresot, el nom popular amb què va ser conegut Florencio Pla Meseguer al Maestrat, Calvo recorre tots els fets de la guerrilla, des dels antecedents de la Guerra Civil fins a l’evacuació de 1952. L’únic criteri per ordenar els fets que extrau de la documentació d’arxiu, de les entrevistes i correspondència, és el cronològic. També val a dir que no es fixa gaire en l’anàlisi de l’actuació i de l’evolució de la Guàrdia Civil, que va ser la força que va enfrontar-se als maquis. Només ho fa en funció d’una millor explicació dels fets de la guerrilla. Perquè l’objectiu, després de tot, és acabar parlant del personatge que ell anomena La Pastora. Per fer-ho, potser hauria valgut resumir molts dels fets que conformen el puzle en què encaixa el personatge, però no és el cas. D’aquí la sensació de desajustament entre el títol i el contingut ingent de dades i referències que el lector es troba abans d’arribar a conèixer, amb tot detall, la història de Florencio Pla, nascut com a Teresa. Una història increïble per les característiques del personatge i també per la peripècia que va arribar a passar fins a l’excarceració, ja als anys 80.

És ben bé per aquesta qualitat de personatge increïble que una persona anònima va acabar esdevenint un mite, una llegenda. Entremig hi va haver també algun intent reeixit de fer entrar-lo en el territori de la invenció més pura i dura. El cas és que entre unes coses i altres, ara, amb aquest llibre i sobretot amb Donde nadie te encuentre, versió novel·lada explícitament basada en La Pastora . Del monte al mito, d’Alicia Giménez Barlet, el personatge històric esdevé un heroi que entra en una nova dimensió de la llegenda. L’actual. És a dir, Florencio Pla Meseguer, mort el 2004 a Olocau, el darrer pres polític excarcerat a Espanya quan la Transició, esdevé un heroi per al nostre temps. I ho fa no pas a partir de la rumorologia de l’època, que ja ha quedat definitivament oblidada, sinó com un personatge històric que va lluitar per la seua llibertat, que va lluitar per la llibertat malgrat haver comès uns quants delictes que només tenien a veure amb la seua pròpia supervivència i no pas amb la seua adscripció política al cantó de la resistència antifranquista. I tanmateix, sense ser un resistent conscienciat, sorgit dels quadres polítics perdedors de la Guerra Civil, Florencio Pla es presenta avui com un exemple del dret a la llibertat. I és que la manera d’entendre la llibertat de les persones ha canviat radicalment si ho comparem amb l’època en què va actuar fora de la llei. No en relació a la política, que potser forma part d’un debat cada vegada més esllanguit malgrat els esforços per recuperar una memòria sobre la qual es continua i es continuarà tirant terra a sobre; sinó sobretot en relació a la llibertat de viure el propi cos sense impediments. I no cal fer gaires esforços per entendre que Florencio Pla va fugir del jou d’una Teresa Pla que estava entre l’espasa i la paret d’una societat masclista a l’extrem. En una societat en guerra sorda com era el Maestrat dels anys 40, la identitat sexual de les persones era assumpte que es dilucidava a buscallades.

Al capdavall, doncs, La Pastora és un personatge a la recerca de la seua pròpia llibertat, una persona que va esdevenir un desclassat, un marginat, un ésser antisocial, la imatge del qual la propaganda franquista va distorsionar fins a l’extrem. El llibre de Calvo, més enllà o més ençà del mite que s’anuncia a la coberta, el que fa és rescatar la persona humana que va ser Florencio Pla i que l’autor va conèixer personalment. Aquest, segurament, és l’únic aspecte en què l’autor s’absté del tot d’entrar, fidel a la seua manera de treballar periodística, que exclou el periodista de la notícia. Una exclusió potser necessària per al resultat final, però que obvia el fet que, al capdavall José Calvo és el responsable principal de la projecció del seu personatge.

Anuncis

Un pensament sobre “La Pastora. Del monte al mito

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s