Joan Ferreres: presentació de La Font de la Salut

El passat dimecres 4 de gener, va tenir lloc al centre cultural Pere Labèrnia de Traiguera la presentació en terreny local de La Font de la Salut. L’acte va comptar amb la participació d’Ana Arnau, en el paper de presentadora; Francesc Gil, editor d’Edicions Saldonar; i Joan Ferreres i Nos, com a presentador i crític del llibre; a més de mi mateix que en sóc l’autor. Des d’aquí dono una vegada més les gràcies a tota la gent que va acudir-hi.

Joan Ferreres ha tingut la generoistat de fer-me arribar el text que va llegir per si hi volia donar publicitat. Sempre és interessant donar a conèixer els textos que serveixen per parlar, perquè amb el temps esdevenen testimoni i se’n pot fer una valoració, tant del text com del tema que tracten. Es pot llegir a continuació.

 

Presentació del llibre La Font de la Salut de Vicent Sanz Arnau

© Joan Ferreres i Nos

En primer lloc vull felicitar Vicent, quasi un veterà de la literatura amb dos bones obres de narrativa com són Cròniques perdudes i Partida, per haver fet aquesta obra diferent de les anteriors i força interessant per a la gent del Maestrat i per a tots aquells que vulguin descobrir i recuperar la “vessant vitalista” del Reial Santuari de la Font de la Salut, situada a la Vall del Miracle.

Però també el vull felicitar perquè amb aquest llibre ha donat un tomb cap a l’assaig. Vicent és un gran lector i un bon observador de la qualilitat dels textos d’altres, per això quan fa crítiques les fa fonamentades. És filòleg i humanista per estudis acadèmics, però sobretot utilitza una metodologia científica per fonamentar el treball dels seus temes. Vicent respecta, valora i aprecia les “idees dels altres” i moltes vegades les utilitza per crear el seu “imaginari personal” com observem en aquest nou i interessant llibre.

La Font de la Salut, sense cap dubte per a mí, és una obra a cavall de la literatura i de la història. A cavall de la literatura perquè hi ha artícles estríctament literaris com el de la barraca, el camí de pedra, el pou de baix, etc. Aquesta part del llibre m’ha agradat força perquè m’ha portat a recuperar un seguit de vivències personals: de les meves aventures de xiquet i d’adolescent a l’ermita; records i sensacions de la vida colectiva: escola i colla d’amics; recuperar un “punt fort” de la meva vida com va ser el casament, ja que hi vaig celebrar la meua boda, seguint la tradició familiar; reviure un lloc de pau i reflexió, que remet a la ilusió d’existir;  i retrobar i evocar un paisatge vital, que he tractat en els meus llibres.

Respecte a la història, la sensació ha estat diferent. Perquè l’he llegit com a expert coneixedor d’un lloc que jo mateix he contribuït redescobrir i recuperar de l’atonia en què estava immers des de feia molts anys. En aquest sentit, hi ha molts aspectes en què coincideixo amb Vicent perquè fa la recreació d’alguns passatges nostres o d’altres autors clàssics del santuari com ara Viciana, Prades, Sarthou i Milian. Els altres ni els anomeno, no remenaven arxius. En uns altres aspectes discrepo educadament. Vicent ja ho sap millor que ningú perquè aquestes darreres setmanes hem tingut una activa correspondència per internet. Per exemple: amb la data d’inici del santuari i de la tradició, amb el primer temple, amb l’esència dels romiatges, amb la voloració de l’escola taller, amb els homenots, etc. Però això és normal en un assaig historicista. Per aquesta part històrica, el felicito pel nivell intel·lectual i la capacitat que ha esmerçat a l’hora d’elaborar aquest assaig crític d’alguns punts bàsics de la història del Reial Santuari. Vicent, m’agrada “la sal i el pebre” que hi has posat perquè he recuperat l’interès per un tema que ja tenia força aparcat i bastant exhaurit.

Finalment, volia dir-vos, a tots els traiguerins i a tots els que estimeu aquest lloc sense ser d’aquí, que aquesta obra nova de Vicent ha servit per inaugurar el 775 aniversari de Valltraiguera ( 1237-2012 ). Segurament ningú no ho sabia, però desitjo que ho celebreu d’una forma tan intensa i maca com ho han fet les viles de Càlig, Vinaròs, Sant Jordi, etc. Amb el llibre de Vicent, hem obert la porta d’aquest gran any de Traiguera.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s