El clan de la lloba

El clan de la lloba és el primer volum d’una trilogia de novel·la fantàstica centrada en el món de les bruixes, “La guerra de les bruixes”, que té, per entendre’ns, el mateix segment de públic que els volums de Harry Potter. Fins i tot, podria dir-se que aquesta trilogia aprofita l’ascendent d’aquest tipus de literatura per fer-se un forat en el panorama editorial del moment. Del moment que va editar-se, és clar. Aquesta impressió podria deduir-se del tipus de literatura, específicament juvenil, que ocupa la producció literària de l’autora: Maite Carranza. Es tracta d’una autora amb una capacitat creativa de provada solvència, que emprèn un projecte creatiu d’envergadura i, pel que es veu en aquest primer volum, se’n surt prou satisfactòriament. En qualsevol cas, els antecedents de l’autora no coincideixen gaire amb aquest tipus de literatura de caire fantàstic.

I això no obstant, l’obra planteja un univers màgic del tot caracteritzat i, alhora, adaptat a les coordenades del món que el lector d’aquí pot reconèixer. Vull dir el públic català i el castellà d’Espanya. No debades l’escenari inicial de l’acció està ubicat en un punt no del tot concret dels Pirineus, encara que pot deduir-se que es tracta del Pirineu aragonès. Els noms dels personatges, d’altra banda, són dels que no necessiten traducció d’una llengua a l’altra. Així doncs, escenari proper i univers màgic converteixen la realitat coneguda del lector juvenil en una novel·la en què tot és possible, des del punt de vista de les possibilitats de la màgia. La feina de contextualitzar elements fantàstics en una realitat quotidiana que es reconeix totalment contemporània del lector està feta amb ofici, amb mestratge. Això permet el joc característic entre versemblança i fantasia propi del gènere segons la codificació de J.K Rowling.

Un aspecte que crida poderosament l’atenció de El clan de la lloba és l’absència pràcticament completa de personatges masculins. Tota l’acció i tot el protagonisme són desenvolupats per personatges femenins, que van des d’una protagonista inicialment acomplexada i escanyolida, Anaïd Tsinoulis, fins a una comtessa espectral, que habita les profunditats més pregones del món opac, una dimensió paral·lela al món real, un món màgic en què les forces del mal personificades en les bruixes Odish campen sense oposició. Entremig, hi ha tota una galeria de bruixes Odish, representants del mal, i Omar, representants del bé, a les quals pertanyen la protagonista juvenil i les seves ascendents; unes bruixes que simulen ser el que no són, que s’amaguen, que conspiren i intenten controlar els designis d’una profecia, la profecia d’O, que ha de revelar l’Anaïd com l’elegida, la bruixa Omar que ha de parar els peus a les Odish a partir d’un poder profètic que li ha estat conferit per art de màgia.

Encara que això, ella, al començament, no ho sap. Ni sap res de la seva condició. És a partir de la desaparició de la seua mare, que el personatge va evolucionant des d’una condició en què poden veure’s identificades moltes noies de la mateixa edat, fins a esdevenir una superdona amb poders màgics inigualables, una superdona que ha superat els seus complexos adolescents i ha descobert les potencialitats de ser l’elegida de la profecia. Entremig, hi ha tot un itinerari de frustracions, enganys, intents de control de les bruixes poc o molt familiars que l’envolten, alguns amb la intenció de protegir-la, d’altres amb l’objectiu d’inflingir-li mal. Al capdavall, la seua mare desapareguda, segrestada per les Odish, apareix com la gran salvadora, la gran protectora, que ha maquinat una simulació reiterada davant les Odish perquè creguessen que l’elegida era ella, i no la seua filla. És així que, al llarg del llibre, es basteix un personatge juvenil amb qui el lector acaba identificant-se. Un personatge protagonista d’un univers màgic i eminentment femení.

La capacitat de l’autora per integrar, per exemple, elements populars i tradicionals de l’imaginari pirinenc en la construcció del món màgic d’El clan de la lloba no impedeix que, en conjunt, aquest món màgic no estiga exempt de la càrrega d’arbitrarietat característica d’aquest tipus de ficció, per molt ben representada que estiga. La resolució mestrívola de les situacions que es plantegen al llarg de la història, combinant el llenguatge juvenil, l’humor i la grandiloqüència que demana el tractament d’una dimensió necessàriament superior, inabastable als simples mortals, no evita que de vegades els diàlegs, i els capítols, assolisquen una llargària a prova de la bones voluntats.

Ara que, tractant-se de l’imaginari fantàstic, tot està permès i tot és possible. Sens dubte el lector d’aquest segment necessita vitamines per a la seua imaginació i Maite Carranza li apropa un personatge amb qui identificar-se, un personatge que pot ser normal i corrent, i després convertir-se en dofí o en el que faci falta. La qüestió és excitar la imaginació.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s