Tot el soroll del món

Tot el soroll del món és una novel·la escrita per un poeta, o si voleu, per un escriptor que fins al moment de posar-s’hi, havia escrit majoritàriament poesia. Cosa que continua vigent, amb permís de la dedicació a la crítica literària. Aquest fet té una incidència concreta en la narrativa de Tot el soroll del món. L’aspecte extern del llibre té els arguments editorials que ha de tenir per arrossegar el lector diguem-ne convencional a la lectura. Una història d’amor, evasió, exotisme, una parella corrent a la recerca de la seua llibertat, materialitzada en forma d’avioneta contra un fons de palmeres. Tot allò que el públic a qui agrada somniar mentre llegeix, a qui agrada deixar volar la imaginació encara que sap que només és això, pot demanar d’un llibre.

I és veritat que les primeres pàgines, fins i tot els primers capítols, fan pensar en aquest plantejament perfectament ajustat. Fins i tot d’una manera excessivament explícita. Només que quan aquest artefacte narratiu ja ha consumat la captatio del lector, quan ja està immers en l’argument, és llavors que comença la novel·la de debò.

Francesc Bertran és un professor i poeta, com l’autor, que fuig del soroll d’un món, un món que ha perdut el sentit després que ell va perdre la seua parella. El poeta ha ocupat el seu lleure a resseguir una mirada, un etern femení, en els quadres de les grans pinacoteques internacionals, i es deixa caure a Punta Cana, el paradís turístic dominicà. Com si tot estigués preparat per a l’ocasió, allà retroba el sentiment amorós correspost que ja creia esvaït de la seua vida. A partir d’aquí, en què aparentment tot hauria de recobrar el seu sentit, l’autor embarca els seus personatges protagonistes en una mena de descens a l’infern, un viatge dantesc que posa a prova les conviccions del protagonista pel que fa a la seua visió del món i també en relació al seu sentiment amorós retrobat. Llorca practica amb aquesta projecció una novel·la que reuneix tots els ingredients per mantenir l’atenció del lector i, a més, hi incorpora un vessant reflexiu, d’anàlisi de la cosmovisió que tenen els personatges posats en circumstàncies humanes al límit. Aquesta anàlisi novel·lada arrossega el lector a plantejar-se els mateixos interrogants al voltant de l’existència que es planteja el protagonista. I és evident que, per arribar a aquesta dimensió novel·lesca, feia falta un viatge com el que proposa la novel·la, pràcticament a l’altra cara, no de la lluna, sinó de l’existència. El resultat és una novel·la de continguts filosòfics punyents, expressats de manera que el lector se’ls fa seus i hi reflexiona a mesura que avança l’acció.

En aquest sentit, és d’esmentar la qualitat tant dels referents culturals que l’autor incorpora a la novel·la, amb remissions sovintejades als grans pintors, al col·leccionisme d’art, a autors clàssics… com la del llenguatge emprat per descriure, traslladar les sensacions, estats d’ànim, sentiments i reflexions que els personatges experimenten tot al llarg de la narració. Si en el cas dels referents culturals trasllueix l’interès de l’autor pel bastiment d’un marc estètic com més universal millor, de manera que la novel·la puga esdevenir, també, una experiència estètica, una vivència cultural per al lector; el treball més estrictament retòric de la novel·la traeix la condició de poeta de l’autor. És així que en tota la novel·la, i especialment en aquells passatges més intensos des del punt de vista argumental, assoleix una dimensió poètica equilibrada i tanmateix d’una potència expressiva innegable.

És cert que el títol de la novel·la té una càrrega simbòlica molt ben trobada. Davant tot el soroll que el món, la vida col·lectiva, la voràgine del dia a dia, suposen per a l’individu, Vicenç Llorca proposa aquesta paràbola del retrobament amb els valors essencials de la vida, aquells valors que atorguen sentit a l’existència, malgrat tot.

Personalment, en recordo l’assistència a la sessió del club de lectura del Nàutic del Masnou, on viu l’autor, abans de llegir la novel·la. Vicenç Llorca hi va desgranar amb meticulositat tots els detalls d’una història fascinant, escrita a partir de la seua pròpia experiència en els escenaris en què se situa l’acció. Una novel·la diferent, d’una solidesa a prova de revisions del gènere. De lectura altament recomanable.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s