Maletes perdudes

Resulta un títol molt avinent per a un final de vacances. De fet, es tracta de la lectura que vaig proposar-me fer aquest estiu i ara n’és justament el punt final. Vaig tard, ja ho sé, per llegir una novetat de fa tres anys, però em prenc la llibertat que correspon a tot lector que llegeix perquè li agrada.

El títol té certament una càrrega simbòlica ben potent, que la lectura del llibre ha de mostrar de manera intuïtiva a qui el lligga i que té una significació concreta en el camp de la memòria i de la identitat personal.

Quatre germans que es diuen igual i viuen en ciutats europees comencen a reconstruir la vida del pare, Gabriel Delacruz, un barceloní que durant una època de la seua vida va fer de transportista internacional de mudances. La recerca dels germans se situa en un punt cronològic relativament proper a l’actualitat, a cavall del canvi de segle, mentre la peripècia vital de son pare, que van reconstruint al llarg de la narració, arranca amb el final de la guerra civil i s’allarga durant el franquisme i la transició.

D’entrada, crida l’atenció el pluralisme de veus narratives que refereixen la història, ja que els quatre germans van parlant del que saben del pare, de manera que, reconstruint-ne l’existència, puguen arribar a trobar-lo. En aquest pluralisme hi va adquirint preponderància la veu del Cristòfol -tots es diuen així- català, en virtut de la procedència del pare i del fet que tenen la certesa que continua vivint a Barcelona després de la seua peripècia europea.

D’aquesta manera fragmentària, es va reconstruint la vida de Gabriel Delacruz fins a assolir un punt narratiu en què el que conten els germans acaba confluint amb la línia del seu propi temps. Els personatges, que s’havien limitat a cercar informacions en el que creuen que ha estat l’habitatge del pare, acaben intervenint en el desenllaç de l’acció, de manera que s’acaba de reconstruir del tot la vida del progenitor i es dóna resposta a l’enigma de la coincidència de noms.

Mentrestant, tot al llarg de la narració, la peripècia vital de Gabriel Delacruz, que en bona part passa al costat del seu inseparable amic Serafí Bundó -ambdós amb nom d’àngel-, centra l’interès de la lectura i mostra, per una banda, quines eren les formes de vida i les pràctiques com el poder s’exercia en el si de la societat en temps del franquisme. En això, l’autor demostra una especial perícia expressiva a fer entendre com es vivia a la Barcelona de mitjan segle XX, en què uns havien guanyat la guerra i comptaven, i els altres sobrevivien. Aquesta descripció social va acompanyada d’una referència constant a objectes que ajuden a entendre de manera intuïtiva les sensacions i emocions dels personatges en el que podria considerar-se l’aplicació del conegut recurs literari anomenat correlat objectiu, en el qual va excel·lir Mercè Rodoreda. Es tracta d’objectes de la vida quotidiana, que diuen més dels personatges que els posseeixen que no la referència explícita de la seua biografia.

D’aquesta manera, mitjançant els objectes, és que els germans reconstrueixen la pista del pare, un personatge desarrelat, sense família, un nòmada sense domicili que es passa la vida en un camió de mudances internacionals, una mena de símbol dels temps en què el franquisme començava a obrir-se lentament als països veïns. El fet de viatjar constantment i la cleptomania sistemàtica del protagonista i el seu company Bundó caracteritzen unes existències buides, sense lligams afectius amb la resta de la societat, pròpia d’uns personatges al cul del sac de la societat franquista. Es tracta d’uns personatges que, si alguna identitat arriben a tenir, és la que es construeixen en el seu periple vital mitjançant l’apropiació d’objectes que sostrauen de les mudances que fan i que no aconsegueixen o no tenen la més mínima intenció d’establir cap relació afectiva basada en relacions familiars.

L’interès per la reconstrucció i el retrobament del pare, que ve a ser com la maleta perduda de l’existència dels cristòfols, no evita que la narració experimente unes giragonses considerables pel que fa a la versemblança del fil que condueix al desenllaç final. Tenir quatre fills amb quatre dones diferents sense que cap de les quatre sàpiga de l’existència de les altres tres, almenys durant l’època inicial, ja és cosa difícil. I això no obstant, la narració encara condueix el lector per viaranys molt mes enrevessats, en què sovint, les coses acaben passant per pura casualitat, aquell tipus de casualitats de què està feta la vida de les persones insignificants, per a les quals ja sembla estar tot dat i beneït des del primer dia. Això i el fet que, en alguns passatges de la narració la desorientació dels propis cristòfols en relació al seu objectiu genere la sensació que ni el mateix autor sap ben bé com desllorigar situacions d’impàs, fan que de vegades l’acció avance amb dificultats. Si és intencionat o no, ja és cosa impossible de discernir.

En conjunt, de tota manera, es tracta d’una novel·la magnífica, que més enllà de les especificitats tècniques refereix una història en què qui llegeix hi pot trobar un reflex del que ha estat la memòria de la nostra societat i, doncs, la identitat de les persones concretes que la composen. En aquest sentit, val a dir que el retrat dels personatges de mitjans del segle XX resulta d’una cruesa lacerant: els qui sobreviuen van perduts a la recerca d’on aferrar la seua vida, i els qui han guanyat, o són uns ogres o darrere la seua aparença resulten tenir una vida igualment buida, si no directament desgraciada.

L’únic que resulta d’una activitat positiva és la cleptomania dels personatges que es dediquen a rampinyar el que poden. Una actitud que diu molt de com som i com hem arribat fins on som.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s