Agustí Centelles

Fins al 10 de febrer de 2013 pot visitar-se al Museu Can Framis de la Fundació Vila-Casas l’exposició temporal de les còpies d’autor que la fundació va adquirir als fills del fotògraf alhora que aquests venien el fons de son pare al Ministerio de Cultura espanyol. Es tracta de 110 còpies vintage fetes pel mateix autor a partir de negatius recuperats. Són els negatius que va guardar en una maleta, a la sortida del camp de concentració de Bram (Aude), i va deixar a càrrec d’un amic durant 30 anys, a prop de Carcassona. El 1976 va poder recuperar-los anant-los a buscar personalment. Aquells negatius, que havien il·lustrat la premsa diària de la Barcelona dels anys 30, van tornar a emergir després del silenci de la dictadura.

Encara que no s’explica exactament com, la Fundació Vila-Casas va fer-se amb aquesta partida de còpies d’autor, realitzades a finals dels 70 o començaments dels 80 pel mateix fotògraf, de manera que és una bona part del patrimoni fotogràfic de Centelles que ha romàs a Catalunya després de la venda del fons fotogràfic. Amb aquesta venda, tots els drets de reproducció de les imatges van passar a mans del Ministerio de Cultura espanyol, que perquè el destí final del fons resultés ben parit va dipositar el fons a l’Archivo de la Memoria Histórica de Salamanca. En tractar-se de còpies positivades pel mateix autor, aquesta partida de 110 fotografies en mans de la Fundació Vila-Casas, tot i quedar en unes altres mans, no poden reproduir-se sense el permís, i els royalties corresponents, del Ministerio de Cultura.

L’exposició mostra algunes de les imatges més emblemàtiques realitzades per Centelles als anys 30, des de la proclamació de la II República fins al propi exili a França, al camp de concentració de Bram. Entremig, hi ha la captació de la realitat social de la Barcelona de l’època, de vegades amb imatges que fan pensar en les Avantguardes; els personatges significatius de l’època, especialment Francesc Macià i Lluís Companys, plasmats amb una decidida intenció èpica; les imatges del cop d’estat de 1936 als carrers de Barcelona, amb morts a les voreres, guàrdies d’assalt i civils, anarquistes; i les imatges de la guerra. Després hi ha un buit, un salt, entre les imatges del front d’Aragó i les de França, que deu correspondre al lapse de temps de la retirada. Entre les fotos del camp de concentració i les altres hi ha la diferència de la intenció fotoperiodística que anima les primeres i que va ser bruscament interrompuda pel final de la guerra.

Una cosa que crida l’atenció poderosament és la captació de caràcters en les persones i personatges que apareixen al voltant del desencadenament de la guerra. L’expressió de moltes cares que hi apareixen corresponen al llevat que va portar a la confrontació civil. D’alguna manera, algunes d’aquestes expressions no es poden descriure amb paraules, s’han de veure per entendre l’odi social que, en aquell moment, va abocar a la guerra. Hi ha cares que mostren la ignorància, la manca d’educació, la impulsivitat com a guia de conducta; hi ha cares de ferocitat, d’una gravetat aclaparadora; expressions que trasllueixen la temeritat i la temença del que vindrà; posats d’una arrogància desafiant o d’un desconsol de mort.

Després, des de la primera imatge dels guàrdies d’assalt pels carrers de l’Eixample en actitud bèl·lica fins les darreres fites aconseguides al front d’Aragó, es pot distingir entre les imatges preses de la realitat mateixa i aquelles que són un muntatge organitzat pel mateix fotògraf amb la intenció d’il·lustrar la notícia corresponent. En aquest darrer cas, s’hi pot veure la intenció heroica més prorepublicana, més propagandística, en què apareixen guàrdies d’assalt apuntant des de cantonades o des de darrera de cavalls abatuts, soldats republicans fent veure que avancen o que llancen una granada des d’una trinxera, amb banderes al capdamunt d’una fita arrabassada a l’enemic. Aquestes imatges contrasten amb les de la realitat quotidiana del front. Una realitat que mostra la precarietat dels republicans, l’embranzida de la formació d’un exèrcit regular i el deteriorament final a causa de la sort adversa de la contesa.

Cal entendre, en definitiva, que algunes fotos de les més famoses de Centelles, que van aparèixer en els diaris de l’època, formen part més bé de la ficció que no de la realitat, pel caràcter propagandístic que les amara. Això no trau que, alhora, n’hi haja unes altres que capten a la perfecció la realitat del moment. Si les primeres resulten molt adequades per entendre la grandiloqüència del discurs de la confrontació, les segones tenen el caràcter testimonial que informa sense intermediaris de la realitat viscuda en primera persona, al lloc de la notícia.

L’exposició, tenint en compte que es tracta de còpies originals, amb unes determinades característiques de mides, amb inscripcions del mateix fotògraf sobre les imatges, resulta d’un valor innegable malgrat el format de les imatges. És el contingut d’aquestes imatges el que impacta en l’espectador. En aquest sentit, l’organització i la disposició de l’exposició resulta del tot eficient: els materials exposats adquireixen tot el protagonisme.

Evidentment, la sort del fons fotogràfic d’Agustí Centelles hi afegeix un punt d’interès. El destí final rocambolesc fa honor a la seua vida accidentada. Ara, és molt fort que, després de més de 30 anys fora de circulació, pràcticament a la clandestinitat, permanentment requerit per les autoritats de la dictadura, aquest fons fotogràfic haja acabat al lloc a on precisament hauria fet cap si els guanyadors de la guerra l’haguessen pogut fer seu en el moment del triomf. Perquè cal entendre que el franquisme va perseguir el fotògraf perquè volia quedar-se les seues imatges, un material que en mostrava la monstruositat però també mostrava clarament qui havia estat en contra de la seua implantació, motiu pel qual Centelles va decidir guardar-lo tot en secret mentrestant els eu contingut fos comprometedor. Potser aquest destí final explica massa coses.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s