La instauració del franquisme al País Valencià

Després del temps que vaig dedicar a la consultoria de TFC de Memòria en clau de present, de la llicenciatura d’Humanitats a la UOC, que comptava amb la direcció de Joan Fuster Sobrepere, va quedar-me’n el pòsit acadèmic i personal per la recerca històrica, vessant cap al qual va orientar el professor Fuster aquesta especialitat de TFC. Aquesta orientació decididament historicista va decantar-me per l’interès particular que tenia i continuo tenint per la història local de Traiguera al segle XX. De fet, aquest aspecte concret se’m va quedar al tinter en realitzar la web Imatge de Traiguera, producte del meu propi TFC, a la qual vaig dedicar alguns esforços de recerca un cop enllestits els estudis d’Humanitats i mentrestant no vaig començar a treballar-hi com a consultor. Això com a col·laborador del grup de recerca Òliba de la UOC, que aleshores coordinava Cèsar Carreras. El resultat és l’exposició virtual Imatge de Traiguera, memòria visual del segle XX. En aquesta exposició, justament, hi ha seccions dedicades a la fotografia antiga que recull aspectes diferents de la vida social de Traiguera al segle XX. N’hi ha un que està buit, el dedicat específicament a la vida institucional, de contingut declaradament polític. Es veritat que hauria pogut refondre les informacions a l’abast i incorporar aquelles imatges que tenia recollides i que coneixia que fan referència. Això no obstant, tenint en compte l'”estat de la qüestió”, vaig decidir-me per portar a terme algunes recerques parcials que aportessen informacions al voltant de llacunes que hi ha en la historiografia local.
D’aquesta manera vaig començar una recerca de llarga durada en la qual van apareixent estudis d’àmbit més ampli que van conformant un marc teòric i de dades des del qual es pot interpretar parcialment la informació disponible sobre la realitat històrica local, de manera que se’n poden anar conformant aportacions igualment específiques sobre aspectes i etapes concrets. Un exemple d’això és la comunicació que vaig presentar al III Congrés Cultura i Territori a les comarques de la diòcesi de Tortosa, que va tenir lloc a Vinaròs, al 2011, dedicada als expedients de responsabilitats polítiques de Traiguera, intruïts entre 1939 i 1952, majoritàriament.
Sens dubte, aquesta petita recerca no va esgotar la temàtica del franquisme local, sobre la qual s’han anat produint algunes novetats interessants relacionades amb l’accés a dades noves sobre el primer franquisme. Ans al contrari, ve a ser la porta d’entrada en una línia de recerca local que, sobretot per les carcaterístiques de la transmissió de la documentació que podria bastir un estudi al detall, resulta molt complicada i lenta.
Pel que fa als estudis, La instauració del franquisme al País Valencià d’Andreu Ginés i Sànchez va cridar-me l’atenció per fixar l’objecte d’estudi en els primers moments de la instauració del règim franquista, entre 1938 i 1942, i per dedicar a la província de Castelló. El llibre és la publicació de la tesi doctoral de l’autor, dirigida per Josep Fontana a la UPF. L’estudi fa un recorregut exhaustiu en noms i dades pels orígens del feixisme valencià, abans de la implantació del partit únic franquista; ressegueix les relacions i pugnes dins de la dreta valenciana per ocupar els llocs de poder proveïts per la victòria militar fent el recorregut des del sistema de partits previ a la guerra fins a l’oficialització de la FET y de las JONS com a partit únic, dins el qual o al voltant del qual, van anar situant-se els diferents personatges que van ocupar l’entramat del nou estat franquista en la seua implantació a nivell castellonenc; analitza la composició dels primers ajuntaments, d ela diputació provincial, del govern civil i de les institucions econòmiques que van desembocar en les cambres de comerç, indústria i navegació. D’aquesta manera, l’autor estudia les relacions de forces que convivien dins del règim dels qui van guanyar la guerra de 1936-1939 en territori valencià.
A grans trets, el que l’estudi posa en evidència és que la implantació del partit feixista al País Valencià era molt minvada. Que les forces de dreta amb més implantació eren la Dreta Regional Valenciana i el carlisme. Que els integrants d’aquestes dues tendències no es van plegar com si res a les ínfules totalitàries dels camises velles falangistes, alguns dels quals van tenir problemes seriosos en el seu pas per llocs de responsabilitat que, per la brevetat amb què s’ocupaven, semblen més que res una destinació de caràcter militar o paramilitar. Que la burgesia valenciana dels anys 30 va participar activament en la guerra donant suport a l’exèrcit franquista mitjançant aportacions econòmiques i participant directament en els quadres militars i els seus serveis d’informació. Que ho va fer amb l’objectiu de recuperar els interessos econòmics causats pel mateix esclat de la guerra i la intervenció que van experimentar per part de la revolució i les autoritats republicanes. Que no tan sols ho van aconseguir, sinó que, en el panorama de la postguerra, van incrementar la seua riquesa i van assegurar-se una posició social entre els vencedors.
Es tracta d’un estudi que ressegueix arxius i documentació que no s’havia estudiat abans i, doncs, trau a la llum bona part de les dades que el pas del temps i la desmemòria de la transició postfranquista han manllevat fins al 2010, any de publicació. Té, per tant, un interès especial per als estudis de microhistòria sobretot de les institucions provincials i dels principals ajuntaments. No acabo d’entendre la catalanització de la majoria de noms propis que hi apareixen, pertanyents a franquistes que, amb tota seguretat, el darrer pensament que devien tenir en vida devia ser no fer-lo constar en espanyol.
Un document historigogràfic per a l’estudi rigorós de la realitat històrica, que té l’interès de mostrar com va organitzar-se el franquisme al País Valencia. Amb interessants continuïtats, no cal dir-ho en el panorama polític actual, per la via de la transmissió de cognoms de pares a fills.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s