El precio de la derrota

El precio de la derrota. La ley de responsabilidades políticas en Castellón, 1939-1945 és la publicació de la tesi doctoral de Fernando Peña, professor expert en l’anàlisi de la configuració del franquisme a la província de Castelló. La publicació és el resultat de l’estudi exhaustiu dels expedients de responsabilitats polítiques dipositats l’Arxiu Històric Provincial de Castelló de la Plana (AHPCS), procedents dels arxius de l’antic govern civil de la província, que es van conservar després d’un abandonament que els va portar a la destrucció parcial, com en tants altres casos d’arxius sobretot municipals de la demarcació de Castelló, com ara el de Traiguera. Costa creure que l’estat en què han arribat a l’actualitat molts d’aquests arxius es dega només al desinterès de les institucions que en són propietàries i a càrrec de els quals se suposa que estan. La falta d’un ordenament diguem-ne superior en relació a la documentació històrica dipositada en els arxius municipals pareix respondre a una política deliberada interessada a gestionar el present obviant un passat al voltant de l qual val més no parlar, perquè és com si anés anat a parar sota la catifa, com tanta altra brossa.

El llibre de Fernando Peña resulta imprescindible per contextualitzar l’estudi de la repressió franquista als pobles de Castelló en relació específica amb l’aplicació de la llei de responsabilitats polítiques. Acabada la guerra de 1936-1939, els vencedors, que havien processat per la justícia militar aquells qui van poder jutjar que se’ls havien oposat de manera organitzada durant el període bèl·lic des del bàndol republicà, van procedir a realitzar una depuració que afectava directament aquelles persones que, sense participar directament en la guerra des del bàndol republicà, s’havien significat pel suport que havien donat a la legalitat republicana o bé per haver participat en la revolució de 1936 o en l’organització social i política republicana mentrestant va durar la guerra. Aquesta depuració va portar-se a terme mitjançant l’aplicació d’aquesta llei de responsabilitats, que establia un procediment judicial sense garanties processals, característicament inquisitorial, consistent en un tribunal d’excepció que sancionava, sobretot econòmicament, aquelles persones van tenir responsabilitats polítiques durant la II República i durant la guerra. És a dir, que perseguia comportaments polítics que, quan van tenir lloc, estaven emparats per la legalitat democràtica republicana. D’aquesta manera, no tan sols va procedir-se a la persecució públic de persones vinculades a partits i organitzacions que s’havien mantingut fidels a la legalitat republicana sinó que a més se’ls va espoliar econòmicament per sumir-los en la pobresa i desproveir-los de la posició social que havien ocupat abans de la guerra.

En el seu estudi, Fernando Peña explica aquests mecanismes judicials de la llei i com van evolucionar amb el temps. Les responsabilitats polítiques no van quedar del tot extingides fins al 1966. Després, a partir de la documentació garbellada, procedent dels arxius ja esmentats, que ja fa temps que són d’accés públic, i també dels butlletins oficials de la província (BOP), en què es publicava l’inici dels procediments contra persones encartades, explica com va aplicar-se aquesta llei en el cas de la província de Castelló, quins organismes se’n van ocupar, quines persones van formar part d’aquests organismes, quines van participar en la instrucció dels expedients des de l’àmbit local i quines se’n van veure afectades. Per acabar, el llibre inclou un apèndix documental consistent en la relació de persones afectades per la llei a la província de Castelló, amb indicació del veïnatge, de la data de publicació de l’inici d’instrucció en el BOP o bé de l’existència de documentació a l’AHPCS. Pot entendre’s, doncs, que qualsevol indagació en el terreny de la repressió franquista passa per la consulta d’aquest llibre, que va aparèixer de la mà de les Publicacions de la Universitat Jaume I al 2010, dins la col·lecció d’Humanitats.

Un llibre imprescindible per entendre la magnitud de la repressió franquista i els atavismes sociopolítics que aquest fenomen va encomanar a la societat valenciana postfranquista. Se sol dir que, després del franquisme, la gent, la societat espanyola tenia por del que podia passar políticament parlant. Copsant la dimensió de la repressió franquista s’entenen moltes coses del sistema polític actual, sociològicament parlant.

Anuncis

Un pensament sobre “El precio de la derrota

  1. Comentari d’Andreu Loncà, rebut via Linkedin:

    Veig que ets un lector de papers diversos i ara comentes un llibre sobre la repressió franquista a Castelló. No en conec res. Tampoc conec el llibre que comentes. Ara bé, potser hi ha un detall d’ordre psicològic que vull comentar-te : el secret o , millor, la manera de no poder parlar del fets polítics familiars per causa de la repressió franquista . El detall és el següent : la mare va perdre el seu pare a causa de la repressió franquista . Va tornar del penal de Bilbao, on va estar tancat tot l’hivern de 1939 i la primavera de 1940, malalt i feble. La mare sempre va ser òrfena de guerra, i filla de vençuts . El secret sempre va ser a casa. Ningú va poder desvetllar-lo. Ni jo mateix, que ho he escrit per passiva i activa , però roman en el silenci perfecte.

    una abraçada

    Andreu

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s