Quadern dels torsimanys / Cuaderno de los trujimanes

quadern dels torsimanysAixò és que l’estiu passat de 2012, Manel Alonso, després de publicar Quadern dels torsimanys / Cuaderno de los trujimanes, per donar promoció a la seua tasca literària, va proposar via xarxes socials que faria arribar un exemplar del llibre a qui li enviés una imatge d’un lloc qualsevol que s’anomenés Pouet, que és el nom literari que ell empra per projectar tot el seu mon a cavall de la memòria i la imaginació, i que es correspon, en aquesta banda de l’espill, amb el seu Puçol natal, a l’Horta de València. Seguidor com sóc de la seua activitat literària des que vaig conèixer-lo a la jornada literària de Cornudella de Montsant que organitza Jesús M. Tibau, en l’edició de 2010, i tenint en compte que era a Xert passant part de l’estiu, se’m va acudir d’enviar-li una imatge d’El Pouet, aquell tros familiar del carrer del Camí Nou, que té aquella porta tan senzilla i alhora tan característica, tan nostra.

Així és que em va arribar a casa l’exemplar promès, editat per Germania, d’Alzira, que com a edició d’un llibre de poesia comparteix el bon gust per les formes de les millors edicions de poesia. El llibre és un recorregut per la trajectòria creativa de l’autor en aquest gènere, amb poemes extrets de llibres anteriors o bé publicats en volums col·lectius, entre 2002 i 2012, que segueix la pràctica encetada en el volum Les hores rehabilitades, llibre aparegut el 2002 que recull la trajectòria poètica de l’autor des dels seus inicis, al 1986, fins aleshores. Aquest caràcter miscel·lani queda unificat ara per tractar-se de poemes que han passat per la secció Quadern dels Torsimanys del blog Els papers de can Perla, el primer que va obrir l’autor. En aquesta secció, col·laboradors diversos i el mateix autor han anat publicant la traducció de poemes d’ell fins a constituir un espai poètic compartit i multilingüe, ja que hi ha poemes originals d’Alonso traduïts a catorze llengües. D’aquesta manera és com s’ha anat creat aquest Quadern dels torsimanys amb poemes en doble versió original catalana i traduïda al castellà de la mà de còmplices literaris d’Alonso. El resultat queda remarcat per la tinta roja de la versió castellana que s’acara a cada pàgina amb l’original catalana. Una pràctica que pareix un experiment literari però que té recorregut en la tradició literària valenciana, malgrat que faça pensar en causes sociolingüístiques de sobres conegudes.

En conjunt, els poemes del llibre abracen el ventall temàtic per on ha trescat el poeta en els darrers temps, entre la reflexió biogràfica i literària, l’erotisme i un paisatgisme fruit de l’experiència vital de recórrer l’entorn natural. Tot plegat, conforma un mural prou il·lustratiu d’una poètica que troba en la capacitat expressiva directa la seua major força. D’alguna manera, Manel Alonso s’expressa de manera despullada, es despulla interiorment quan escriu, i comunica mitjançant una poètica que té en el cabal lèxic el seu atot estètic, ja que transmet una llengua genuïna mitjançant versos tot sovint torrencials, que s’han de llegir també de manera despullada, a la recerca del missatge, del que es vol transmetre. Cosa que bé deu tenir la seua incidència, la seua relació amb el fet que es tracte d’una edició bilingüe. Vull dir en el sentit que es tracta d’una poètica que formalment té la ductilitat òptima per a la traducció, per a la transmissió en altres llengües.

Ja en coneixia els poemes i el to tòrrid de Si em parles del desig, però veig que els horitzons temàtics no s’esgoten en aquest tocom poètic. Sí que he gaudit llegint el llibre de manera puntual, avui un poema i un altre dia un altre, en un moment concret robat a la quotidianitat, que, tot s’ha de dir, hi ha vegades que esdevé un estat de setge a l’esperit, a la pau interior. Segurament per això la lectura d’aquests poemes triats m’ha resultat tan plaent, tan alliberadora, perquè la lectura a traïció de la inèrcia de la vida quotidiana et permet aquests instants de gaudi pur, de lletra compartida.

Un artefacte digne de l’empenta polifacètica de Manel Alonso.

CAM00111-1

Anuncis

2 pensaments sobre “Quadern dels torsimanys / Cuaderno de los trujimanes

  1. MANUEL MOLINS diu:

    Molte bé. Gràcies. Què he de fer per publicar-hi un comentari a un parell de llibres de Pau Marquès que em semblen molr interessant?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s